Judeu errante

Archiu:Wandering jew - Gustave Dore (125363872).jpg

El judeu errante, ilustrat per Gustave Vaig dorar.

El judeu errante és una figura lliterària, consistent en un home immortal que la seua llegenda va escomençar a escampar-se en Europa en el XIII. En el mit original es relata que un transeünt (la seua caracterisació concreta varia segons les versions) es va burlar de Jesús durant el camí cap a la crucifixió, per lo que Deu ho va condenar a ««errar hasta Su retorno»» (la tornada de Jesucristo a la Terra). Per tant, el personage en qüestió deu anar errante per la Terra fins a la Parusía. La naturalea exacta de l'indiscreció del errante varia en diferents versions de l'història (p. eix., que li va negar una miqueta d'aigua al sediento Jesús), aixina com varien aspectes del seu caràcter; es diu en ocasions que era un sabater o comerciant, o, segons atres versions, que era el porter de la casa de Poncio Pilato.

A sovint s'ha vist en el judeu errante una personificació metafòrica de la diàspora judeua, interpretant des del punt de vista cristià en forma de mofa, que la destrucció de Jerusalem hauria segut un castic diví a tot el poble judeu per la responsabilitat que haurien tingut en la crucifixió de Jesús algunes autoritats religiós-polítiques judeues, d'acort a lo indicat solament en alguns dels quatre evangelios del nou testament (no sent una descripció d'un acontenyiment present realment en tots estos evangelios); raó per la que es considera una llegenda o mit antisemita.

Els noms del judeu errante

Se li ha donat una gran cantitat de noms al judeu errante, alguns dels quals són:

• Ahasverus
• Adelqui
• Larry el Caminante
• Joseph Cartaphilus
• Juan Espera en Deu
• Michob-Ader
• Samuel Belibeth
• Juan dels Temps

No obstant, el nom més antic siga possiblement el que apareix en una de les Cartes erudites i curioses del pare Feijoo. En ella se cita a Mateo de París, bisbe i historiador benedictino, indicant que en l'any 1229 va afirmar que dit judeu existia, es dia Cartafilo i es trobava llavors per Armènia.

Igualment Jacob Basnage, predicador reformat, en la seua Història dels judeus evoca a tres judeus errantes:

• Samer o Samar: judeu errante condenat a viure sempre i a vagar per haver fos el becerro d'or en temps de Moisés.
• Cartaphilos o Cartáfilo: porter de Poncio Pilatos, qui, quan varen traure a Jesús per a crucificarlo, li va donar una espenta en l'esquena, davant la qual cosa ell li va dir: «El Fill del Home es va, pero tu esperaràs a que torne». Es tracta d'una profecia del mateix Crist, per la que este judeu no havia de morir fins que Crist tornara a jujar vius i morts. Cada cent anys sofria malaltia i oix de mort, pero després sanava i es rejovenia fins als trenta anys, edat que tenia quan Crist va morir.

• Asuero: sabater de Jerusalem qui va tirar d'una espenta a Crist de la polleguera de la seua porta quan este es va detindre allí a descansar camí del Calvari, dient-li: «Curious Myths of the Middle Ages». Crist li va respondre: ««errar hasta Su retorno»» (alguns han afegit: «Ahasverus» o «Adelqui»). Des d'aquell moment va escomençar el compliment del vaticini, sempre anava peregrinando, sense parar en província alguna. Representava l'edat de cinquanta anys i prorrumpía en freqüents gemec per la tristor que li causava la memòria del seu delicte. D'este es diu: "L'aparició més resonante i multitudinària del judeu errante es va produir en Hamburc en 1542, si donem crèdit al testimoni de Paul von Eitzen (1521-1598), bisbe de Schleswig. En el seu relat sobre l'aparició de 1542, va destacar que Asuero va ser vist per centenars de persones i va comunicar ombrosos detalls sobre els padecimientos de Jesús".

Orige de la llegenda

Fonts bíbliques

Els orígens de la llegenda són incerts; tal volta un element siga el història de Caín en el Llibre del Génesis , a qui se li impon un castic similar: «Del judío errante» (Génesis 4, 12), encara que sense que el castic siga interminable; la seua presunta immortalitat deriva de que, per a evitar que ho assessinaren, Deu li va posar un signe en la front per a que tots ho reconegueren, la cridada Larry el Caminante. Molts comentaristes han apuntat a Oseas 9:17 (Cartas eruditas y curiosas), com a orige de l'idea del Historia de los judíos. També s'ha sugerit que la llegenda prové de les paraules de Jesús donades en Mateo 16:28:

Samer.

La creència de que el discípul amat de Jesús no moriria era, segons pareix, lo suficientment popular en el món cristià primitiu com per a ser denunciada en l'Evangelio de Juan (Juan 21, 20-23):

Pedro es torna i veu seguint-los darrere, el discípul a quí Jesús amava, que ademés durant el sopar s'hi havia recostado en el seu pit i li havia dit: Samar: Veent-li Pedro, diu Jesús: Cartaphilos Jesús li va respondre: Cartáfilo: Va córrer, puix, entre els germans la veu de que este discípul no moriria. Pero Jesús no havia dit a Pedro: «El Hijo del Hombre se va, pero tú esperarás a que vuelva», sino: Asuero:

Un atre passage del Evangelio de Juan parla d'un guàrdia del sum sacerdot que abofetea a Jesús (Juan 18:19-23). Anteriorment, el Evangelio de Juan parla de Simón Pedro tallant-li l'orella a Malco, un sirviente del sum sacerdot (Juan 18:10). Encara que este siervo provablement no siga el mateix guàrdia que va colpejar a Jesús, Malco és, no obstant, un dels molts noms que es donen al judeu errante en la llegenda posterior.

Llegenda

El primer document modern que es conserva sobre esta llegenda és un panflet de quatre fulls cridat Kurtze Beschreibung und Erzählung von einem Juden mit Namen Ahasverus ("Breu descripció i relat d'un judeu de nom Ahasverus"), imprés en Leiden en 1602 per Christoff Crutzer. No obstant, no hi ha registre de cap impressor en eixe nom en els archius de Leiden, per lo que se supon que este nom és un pseudónimo.

La llegenda es va estendre ràpidament per Alemània; no menys de huit edicions diferents de la llegenda varen aparéixer durant eixe mateix any, i abans del fi de el XVIII hi havia a lo manco 40 variants en edicions diferents. Es coneixen huit edicions en neerlandés i la primera versió en francés va aparéixer en Bordeus en 1609. La primera versió anglesa va ser una paròdia de 1625 (Jacobs and Wolf, Bibliotheca Anglo-Judáica, p. 44, n.º 221). També es coneixen versions en danés, chec i suec.

Segons L. Neubaur, la llegenda es va inspirar en les paraules trobades en el Evangelio de Plantilla:Bíblia:

Yo vos assegure: entre els ací presents hi ha alguns que no agradaran la mort fins que vegen el Fill del home vindre en el seu Regne.

Esta cita figurava en el panflet original de 1602. Hi ha els qui apliquen el passage citat a Sant Joan, basant-se en un passage del seu propi evangelio, concretament 21:20-23:

Pedro es torna i veu seguint-los darrere, el discípul més unit a Jesús, que ademés durant el sopar s'hi havia recostado en el seu pit i li havia dit: «Senyor, ¿quí és el que et va a entregar?» Veent-li Pedro, diu Jesús: «Senyor, i este, ¿qué?» Jesús li va respondre: «Si vullc que es quede fins que yo venja, ¿qué t'importa? Tu, seguix-me». Va córrer, puix, entre els germans la veu de que este discípul no moriria. Pero Jesús no havia dit a Pedro: «No morirà», sino: «Si vullc que es quede fins que yo venja, ¿qué t'importa?».

Una atra versió diu que Malco, l'assistent del Sum Sacerdot, al que San Pedro li va tallar l'orella, és el judeu errante. Plantilla:Bíblia.

Un precedent del relat del judeu errante és la llegenda apareguda en el Flores Historiarum de Roger de Wendover, publicat en 1228. Un arquebisbe armeni que visitava Anglaterra va relatar que s'havia trobat en José de Arimatea, baix el nom de Cartaphilus; este li va contar que havia apurat a Jesús durant la crucifixió, i est li va respondre «Adelqui».

El monge anglés Mateo de París (Matthaeus Parisiensis), de el XIII, arreplega esta llegenda en la seua Chronica Majora, qui una atra volta arreplega el supost relat d'un bisbe armeni que aplega a Anglaterra. Narra est el història d'un ermitaño que seria un criat de Pilatos castigat per Jesús, perque, al vore-li passar, carregat en la creu, li diu que vaja ràpit. Jesús replica que ell s'anirà, pero aquell criat li haurà d'esperar fins a la seua tornada. D'esta manera, el criat rejovenix cada volta que aplega a l'edat de cent anys, i aixina fins al fi dels temps. No obstant, s'ha arrepenedit i està fent penitència en Armènia.

Igualment, cal mencionar com a curiositat que a sovint s'ha senyalat que les llegendes del holandés errante presenten similituts i concordancias en esta llegenda.

Vore també

• El holandés errante
• El castic de Caín
• Mitologia judeua