Junta Superior del Tesor Artístic Nacional

La Junta Superior del Tesor Artístic Nacional va ser un orgue creat per la Llei relativa al Patrimoni Artístic Nacional de 13 de maig de 1933. Era un orgue consultiu i informatiu de la Direcció general de Belles arts, que era la realment competent en quant «atañer a la defensa, conservació i acrecentamiento del patrimoni històric-artístic nacional» (artícul 3 de la Llei). Per això, els acorts i resolucions de la Junta Superior del Tesor Artístic no tenien força eixecutiva sense orde del director general de Belles arts.

La Llei de 1933 dissenyava un sistema en el qual la Direcció general de Belles arts contava en múltiples organismes consultius. El seu artícul 6 citava fins a onze (Acadèmia de l'Història, Patronat Nacional de Turisme, Societat Nacional de Geografia...). La llista per una atra part quedava oberta ya que es podia incloure als «demés establiments similars d'Espanya». Pero la Junta Superior del Tesor Artístic tenia singular rellevància. Tots els demés òrguens existien ya abans de la publicació de la Llei. No obstant, la Junta era específicament creada per la nova norma «per al compliment de les disposicions d'esta Llei».

Organisació

La Junta estava composta per un mínim de dèneu persones de procedència diversa. Els membres de la Junta podien ser-ho, en primer lloc, pel lloc que ocupaven (per eixemple, lo eren el catedràtic de Numismàtica i Epigrafia o el d'Arqueologia aràbiga de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Complutense). En segon lloc, hi havia membres que eren elegits pel Ministeri d'Instrucció Pública, be de les institucions a les que representaven eixes persones (per eixemple, Museus del Prat, Arqueològic o d'Arts Decoratives), be a proposta de la Direcció general de Belles arts. D'esta manera la composició era variada en haver membres nats per raó del seu càrrec, representants de diverses institucions i membres elegits lliurement per la Direcció general.

Estava previst que la Junta creara delegacions «en les localitats que juge convenient i a on trobe núcleus culturals, aprovechables per a la llabor que li està encomanada. Es denominaran Juntes Locals del Tesor Artístic» (artícul 9 de la Llei). Estes Juntes prenien com a base «el Patronat d'un Museu o d'un Monument, un Centre d'ensenyança o d'una institució cultural que oferixca garanties de competència i activitat». És dir, partien d'una realitat preexistente entorn a la qual s'organisarien.

Les Juntes Locals no eren unes meres demarcació territorials per al compliment de les funcions de la Junta Central. En la seua composició incorporaven a personalitats rellevants del món de la cultura del lloc que es tractara (aixina, integrava a Acadèmics corresponents de l'Història i Belles arts adscrits a la comarca a on la Junta delegada radique; Catedràtics de Història de l'Art i d'Arqueologia d'Universitat, o Catedràtics de Història dels Instituts i Professors de les Escoles de Belles arts i d'Arts i Oficis). L'idea era que, a mida que s'anaren creant, estes Juntes Locals anaren substituint a les Comissions Provincials de Monuments.

Extinció

Encara que havia escomençat a funcionar efectivament, la guerra civil va esclatar quan la Junta estava encara en procés d'organisació. En la mateixa Gasseta de Madrit en la que es fixaven els drets que havia de percebre la Junta pels objectes d'art que s'autorisaren a exportar, es va publicar l'anulació de tots els permissos militars i l'aprovació de crèdits extraordinaris per a finançar l'activitat bèlica. Era el 28 de juliol de 1936. Eixe mateix dia s'anava a reunir per primera volta la Junta del Tesor Artístic de Madrit. La guerra civil, en definitiva, va sorprendre a la nova estructura organisativa en els seus mateixos inicis.

El 23 de juliol, la República havia creat la Junta d'Expropiació i Protecció del Patrimoni Artístic, inicialment en un àmbit d'actuació llimitat als palaus. Pero eixe àmbit s'estendria, comprenent tota la matèria artística. Sembla llògic que es creara este nou organisme, ya que la filosofia assessora i l'estructura participativa de la Junta del Tesor no encaixaven en una situació de guerra. En este context lo necessari solen ser medides de protecció eixecutives i immediates. La Junta d'Expropiació i Protecció del Patrimoni Artístic va passar a dependre de la Superior del Tesor a partir d'abril de 1937. Durant el conflicte bèlic la Junta Superior del Tesor Artístic Nacional va ser canviant la seua dependència orgànica, fins que va ser dissolta en març de 1939.

L'activitat més destacada durant l'existència de la Junta Superior del Tesor Artístic va ser el trasllat d'obres d'art durant la guerra civil i, en especial, el trasllat d'obres del Museu del Prat. Estos trasllats varen tindre lloc durant la presidència de Timoteo Pérez Rubio.