Anar al contingut

Jurásico Mig

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Jurásico El Jurásico Mig és la segona série i época del Jurásico en l'escala temporal geològica. Succeïx al Jurásico Inferior i antecedix al Jurásico Superior. Comença fa uns 175 millons d'anys i finalisa fa uns 161 millons d'anys. Està dividit en quatre pisos i edats: Aaleniense, Bajociense, Bathoniense i Calloviense. El Jurásico Mig també era conegut com Dogger en l'escala cronoestratigráfica regional europea.[1]

Les coníferas varen ser les plantes dominants durant el Jurásico Mig. Atres plantes, tals com els ginkgos, les cícadas i els falagueras varen ser també comunes.

En terra varen predominar els dinosauris, i alguns d'ells varen començar a alcançar grans tamanys, com els saurópodos cetiosaurios i els omeisaurios. Els estegosaurios primerencs com Huayangosaurus varen començar a proliferar i varen aparéixer grans terópodos com el Megalosaurus en Europa i el Yangchuanosaurus en Àsia. Al final del Jurásico mig varen aparéixer els ancestros dels tiranosáuridos i els maniraptores, entre estos últims es troben els ancestros de les aus.

En la mar els ictiosaurios varen començar a decaure pero varen existir numeroses classes de plesiosaurios i varen aparéixer els metriorrínquidos, parents marins dels cocodrils. El reptil marí més icònic d'esta época va ser el Liopleurodon, un pliosaurio de tamany mijà que va anar el superdepredador de les mars europees en el Calloviano.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2012) The Geologic Timescale 2012 (volume 1), Elsevier, p. 744. ISBN 978-0-44-459390-0.