Justícia hídrica
La justícia hídrica es referix a la lluita social a favor de la distribució igualitaria del aigua i els processos sostenibles pels que té que passar, buscar i garantisar que tots els sers vius i ecosistemes tinguen l'accés adequat al aigua potable i recursos necessaris per a viure de forma digna.[1] És la lluita constant pel conte de l'aigua, enfocat no solament a l'accés, sino també a la calitat, distribució, conte i control de dit recurs, en especial a les zones més vulnerables. [2]
L'aigua com a dret humà
[editar | editar còdic]
El dret a l'aigua és un dels drets humans principals, el qual busca garantisar que totes les persones tinguen accés a l'aigua potable de manera segura i accessible. Per lo que, el 28 de juliol del 2010, l'Assamblea General de les Nacions Unides va reconéixer l'accés a l'aigua potable com un dret humà bàsic.[3] Lo que significa que totes les persones deuen tindre l'accés a cantitats acceptables d'aigua per a satisfer les seues necessitats bàsiques.[4]
Dit açò, és important mencionar que existix una diferència entre drets humans a l'aigua i drets d'aigua. En el qual, el primer es referix a lo ya abans mencionat, mentres que el segon es referixen a una apropiació, les quals poden ser considerats com a bens en el mercat en valor monetari. La persona no és el centre d'este concepte, sino, l'utilitat, lo que canvia la perspectiva en fer lleis al voltant de l'aigua. Com a conseqüència d'açò els de estatus econòmic no es veuen subjectes el dret i no reben aigua.[5]
Actualment, este s'enfoca en la gestió de l'aigua com un servici accessible i rendable. Els problemes sorgixen degut a que s'ometen les dimensions del dret humà. Se'ls veu les persones com a clients, per això, se'ls classifica pels seus ingressos.[5]
Causes de conflictes
[editar | editar còdic]
La creixent necessitat i dret d'exigir accés a este recurs ha causat grans revolucions al voltant del món, causant debats en aspectes polítics neolliberals per a modificar les agendes polítiques nacionals i internacionals. Puix se supon que tot ser humà deu tindre lliure accés a l'aigua, no obstant, és ben conegut que l'aigua és distribuïda en base en el poder i conveniència. És per això per lo que, a estes altures en les que es troba la població mundial actualment ya s'escomença a considerar un privilegi tindre accés a l'aigua, lo que significa que en un futur acreixerà este succés, sense tindre que trobar-se en una situació de pobrea. Aixina mateix açò es vorà afectat per la seguritat alimentària nacional, sostenibilitat ambiental i clar, pel canvi climàtic reduint encara més la disponibilitat, la calitat i la previsibilidad dels suministraments i intensificant la competència.
Per esta raó, en el pas dels anys s'han anat presentant més lluites a on exigixen este dret i respecte com les lluites contra la mineria o els consorcis madereros. Estos conflictes solen basar-se en interaccions a on s'expresse la desigualtat, discriminació o exclusió de grups específics. Degut a que la majoria dels casos els afectats solen ser els pobles o comunitats indígenes i empreses d'energia hidroelèctrica, en vist a que les seues fonts o mijos per a subsistir depenen d'este recurs.
Ademés, en els nous processos de reforma hídrica és comuna vore els actors en poder arreglar-li-les per a influir en les noves regulacions i polítiques, en la finalitat de monopolisar l'accés i control de l'aigua. Les èlits i les empreses nacionals i internacionals usen tant l'intervenció estatal com les noves polítiques de privatisació, per a anular i apropiar-se dels drets d'aigua de comunitats i grups locals. D'esta manera, la distribució dels drets d'aigua és sumament inequitativa i beneficia a una chicoteta minoria de terratinents. Rutgerd Boelens
cal afegir que, actualment el 25% de la població mundial no conta en accés als servicis d'aigua potable de manera segura. Puix segons l'informe de riscs sobre riscs mundials 2023 del Fòrum Econòmic Mundial, l'aigua és un dels 10 majors riscs de la pròxima década. l'Organisació de les Nacions Unides (ONU) estima un increment de la demanda de 40% per al 2030.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2021) Justícia hídrica: una mirada des d'Amèrica Llatina: homenage a Mourik Bo de Mesquita, Primera edició edició, Centre d'Estudis Regionals Andinos Bartolomé de les Cases, p. 37. ISBN 978-612-4121-39-5.
- ↑ «L'aigua en la Constitució» (en és). gob.mx. Consultat el 2024-11-09.
- ↑ «“Justícia hídrica”, un pendent per resoldre en Mèxic i el món - UNAM Global» (en és). Consultat el 2024-11-22.
- ↑ «Assamblea General reconeix com a dret humà l'accés a l'aigua | Notícies ONU» (en és). news.un.org. Consultat el 2024-11-09.
- ↑ 5,0 5,1 «Equitat i justícia hídriques» (en és). gob.mx. Consultat el 2024-11-09.
- ↑ «Conferència de la ONU sobre l'Aigua de 2023» (en és). Fundació Aquae. Consultat el 2024-11-09.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Justicia hídrica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.