Gestió de l'aigua
La gestió de l'aigua o gestió de recursos hídrics és l'activitat de planificar, desenrollar, distribuir i dirigir l'us òptim dels recursos hídrics. És un subconjunt de la gestió del cicle de l'aigua. A voltes li la denomina "gestió sostenible de recursos hídrics", pero és una redundància, perque tota gestió òptima és necessàriament sostenible.
La gestió de l'aigua comprén els processos, estratègies i mides que es porten a terme en la finalitat de fer us de l'aigua de manera eficient i sense alterar la seua calitat.
L'aigua és essencial per a la supervivència dels sers vius. La gestió de l'aigua deurà continuar adaptant-se als canvis actuals i futurs en l'existència i assignació d'estos recursos. En la creixent incertitut pel calfament mundial i en els impactes a llarc determini de les accions de gestió, la presa de decisions serà encara més difícil. És provable que el calfament mundial duga a situacions encara no experimentades. En conseqüència es busquen estratègies alternatives de gestió per a evitar contratemps en l'assignació de recursos hídrics. Cuidar l'aigua significa usar-la de manera adequada, responsable i racional, és dir, protegir les fonts naturals de l'aigua, cuidar-la per a futures generacions i evitar desperdiciar-la.
Idealment, la planificació dels recursos hídrics deu considerar totes les demandes d'aigua (sanitària, agricultura, indústria, mig ambient), que competixen entre sí per un recurs escàs. La planificació busca repartir equitativamente l'aigua per a satisfer totes les demandes. De la mateixa manera que en atres casos de gestió de recursos, açò rara volta resulta possible en la pràctica.
Una de les majors preocupacions sobre els recursos hídrics és la sostenibilitat de la seua assignació actual i futura.[1] Quan l'aigua devé més escassa, creix enormement l'importància de cóm es gestiona. Trobar un equilibri entre lo que necessiten les persones i lo que necessita el mig ambient és un pas important en la sostenibilitat dels recursos hídrics.
Visió general
[editar | editar còdic]
L'aigua és un recurs essencial per a tota vida en el planeta. Dels recursos hídrics de la Terra, solament el 3 % és aigua dolça (en principi la salada no és aprovechable, encara que açò es pot matisar) i 2 terços d'esta aigua dolça es troben aprisionados en els conyes polars i els glaciarés. Del restant 1 %, un quint es troba en àrees remotes de difícil accés, i gran part de les fortes pluges i les inundacions monsòniques no es pot aprofitar fàcilment. L'aigua s'està tornant cada volta més escassa, i l'accés a aigua per a beure neta i segura (aigua potable) és llimitat. Actualment solament aproximadament el 0,08 % de l'aigua dolça del món és explotada per una humanitat en demanda sempre creixent d'aigua potable, sanejament, fabricació, rec dels cultius alimentaris i oci.[3] Pel chicotet percentage d'aigua dolça que queda, optimisar-la ha segut una dificultat contínua en varis llocs del món. La desalación de l'aigua marina en energia renovable està ajudant a paliar alguna d'estes dificultats.
La gestió de l'aigua dedica molts esforços a optimisar l'us d'aigua i a minimisar l'impacte migambiental (denominat chafada hídrica). La gestió integrada de recursos hídrics es basa en l'interconexió natural entre tots els cossos d'aigua (rieres, rius, llac i la mar).[4] En esta gestió, la cantitat i calitat de l'aigua en l'ecosistema ajuda a determinar els recursos realment disponibles.[5]
Com l'aigua és un recurs llimitat, suministrar-la planteja un repte notable. Este fet és assumit pel proyecte DESAFIO (acrònim per a Democratisació de la Gobernanza de l'Aigua i el Sanejament per mig d'Innovacions Tècniques i Socials), el qual ha segut desenrollat durant 30 mesos i finançat pel sèptim programa marque de l'Unió Europea per a investigació, desenroll tecnològic i demostració. Este proyecte va afrontar una tasca difícil per a àrees en desenroll: eliminar l'injustícia social estructural en l'indispensable accés a l'aigua i a l'assistència sanitària. Els ingeniers de DESAFIO varen treballar en un sistema de tractament de l'aigua basat en energia solar i filtres que proporciona aigua segura a una comunitat molt pobra en l'estat de Mines Gerais (Brasil).[6]
Un aspecte important de la gestió de l'aigua és que es tracta d'un recurs en certa mida renovable: si d'un jaciment de petròleu (recurs no renovable) es va extraent una cantitat fixa anual, aplega un moment en que el jaciment s'agota, i no es pot traure més. Pero en canvi és possible extraure indefinidament una cantitat fixa d'aigua d'una font d'este element, per eixemple un llac, sempre que l'aigua extreta siga inferior a la cantitat que aporten al llac els rius i rieres que desemboquen en ell. Per això les sequies causen tan grans destorbament en l'abastiment d'aigua (reduïxen dràsticament la cantitat d'aigua que s'aporta a les fonts). Ara be, per a que es puga portar a terme esta extracció indefinida, és necessari cuidar i mantindre l'ecosistema a on es troba la font (si per eixemple el llac està rodejat de boscs, no deu permetre's que l'explotació forestal els despueble, perque això reduiria[7] la cantitat de pluja que aniria al llac).
La bona gestió de qualsevol recurs requerix un coneiximent exacte del recurs disponible, els usos que se li poden donar, les seues demandes competitives, l'evaluació de l'importància i el valor d'eixes demandes, i els mecanismes per a traduir decisions polítiques en accions sobre el terreny.[8]
Per a l'aigua considerada com a recurs, açò és particularment difícil, perque les fonts d'aigua (per eixemple els rius) poden creuar vàries fronteres nacionals. Ademés els usos de l'aigua inclouen molts als que és complicat assignar un valor financer, i que també poden presentar dificultats per a gestionar-los en térmens convencionals. Com a eixemples poden citar-se ecosistemes o espècies molt escassos, o el valor a molt llarc determini de reserves molt antigues d'aigua subterrànea (aqüífers fòssils).[9]
Un informe de l'Organisació de Nacions Unides (ONU) de giner de 2026 considera àmplies zones del planeta en "bancarrota hídrica" o "fallida hídrica" (water bankrupcy): el consum i la contaminació de l'aigua superen en créixens la capacitat natural de renovació.[10] Per a evitar que l'inseguritat hídrica s'agudise deuen recuperar-se els rius, aqüífers i chapullés.[10]
Agricultura
[editar | editar còdic]l'agricultura és el major usuari dels recursos d'aigua dolça del món: consumix el 70 %.[11] Segons aumenta la població mundial, consumix més aliments (s'espera que la demanda creixca l'1,4 % anual durant el periodo 2015-2030),[12] les indústries i els desenrolls urbans s'estenen, i els creixents cultius de biocarburants també demanden una participació en els recursos d'aigua dolça. l'escassea d'aigua es torna fonamental. l'Institut Internacional de Gestió de l'Aigua (Sri Lanka) va valorar en 2007 si el món tenia o no aigua suficient per a proporcionar aliments a la seua creixent població.[13] Va evaluar en eixe moment la disponibilitat d'aigua per a agricultura a escala mundial i mapeó les zones que adolien d'escassea d'aigua. Va trobar que un quint dels habitants del món, més d'1,2 millardos, vivien en àrees en escassea física d'aigua, a on no hi ha prou aigua per a satisfer totes les seues demandes. Atres 1,6 millardos vivien en àrees que experimenten escassea econòmica d'aigua, a on la carència d'inversió en obres hidràuliques o l'insuficiència de tècnics qualificats fan que les autoritats no conseguixquen satisfer la demanda d'aigua.[14]
L'informe va determinar que, en els canvis adequats, seria possible produir els aliments requerits en el futur, pero que, si no es fan eixos canvis, la continuació de les tendències actuals de producció alimentària i mig ambient durien a crisis en moltes parts del món. Sobre la producció alimentària, el Banc Mundial senyala a la producció agrícola i a la gestió de l'aigua com a problemes mundials que estan fomentant un important i creixent debat.[15] Els autors del llibre Sense aigua: de l'abundància a l'escassea i cóm solucionar els problemes d'aigua del món, exponen un pla de 6 punts per a solucionar els problemes d'aigua en el món:
1) Millorar les senyes relacionades en l'aigua
2) Considerar el mig ambient com un tesor
3) Reformar la gobernanza de l'aigua
4) Revitalisar l'us agrícola de l'aigua
5) Gestionar la demanda urbana i industrial
6) Donar poder als pobres i a les dònes en la gestió de l'aigua
Per a evitar una crisis hídrica mundial, els agricultors tindran que aumentar la productivitat per a satisfer les creixents demandes d'aliments, mentres que l'indústria i les ciutats deuran utilisar l'aigua més eficientement.[16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Walmsly, N., & Pearce, G. (2010). Towards Sustainable Water Resources Management: Bringing the Strategic Approach up-to-dona't. Irrigation & Drainage Systems, 24(3/4), 191–203.
- ↑ USGS - Earth's water distribution
- ↑ Fry, Carolyn The Impact of Climate Change: The World's Greatest Challenge in the Twenty-first Century 2008, New Holland Publishers Ltd
- ↑ «Integrated Water Resources Management».
- ↑ «International Water Convention and Treaties».
- ↑ «Extend access to water with the help of technology. [Social Impact. DESAFIO. Democratization of Water and Sanitation Governance by Means of Soci-Technical Innovation (2013–2015). Framework Programme 7 (FP7).]». SIOR, Social Impact Open Repository. Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2018. Consultat el 17 de març de 2020.
- ↑ «[1]». Consultat el 1 d'abril de 2020.
- ↑ «Valoració econòmica dels recursos hídrics». Unesco.
- ↑ Fluence News Team. «Les Reserves d'Aigua Subterrànea de EE. UU. es troben més llimitades de lo que se supon». Fluence.
- ↑ 10,0 10,1 «[2]». Consultat el 4 de febrer de 2026.
- ↑ Grafton, Q. R., & Hussey, K. (2011). Water Resources . New York: Cambridge University Press.
- ↑ «Perspectives a llarc determini. El panorama de l'agricultura.». Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura.
- ↑ Molden, D. (Ed). Water for food, Water for life is A Comprehensive Assessment of Water Management in Agriculture. Earthscan/IWMI, 2007.
- ↑ Fluence News Team. «¿Qué és l'Escassea d'Aigua?». Fluence.
- ↑ The World Bank, 2006 «Reengaging in Agricultural Water Management: Challenges and Options». Consultat el 30 d'octubre de 2011.
- ↑ Chartres, C. and Varma, S. Out of water. From Abundance to Scarcity and How to Solve the World’s Water Problems FT Press (USA), 2010
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gestión del agua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.