Kairós
Kairós o Zero[1] (en griego Kαιρός, Kairós) és un concepte de la filosofia grega que representa un lapsus indeterminat en que alguna cosa important succeïx. El seu significat lliteral és Caerus,[2] i en la teologia cristiana li l'associa en el Occasio. La principal diferència en Temps o Crono (en grec antic, χρόνος, ___protected_title_4___) és que, mentres ) es que, mientras és de naturalea qualitativa, Cronos és quantitatiu.[3][4] Com a deu, Kairós era semidesconocido, mentres que Cronos era la divinitat per excelència de l'época, sent a voltes associat com el germà i unes atres com el fill de Temps.
| Sustantiu | significat |
|---|---|
| καιρός (kairós) | «Moment oportú, ocasió, conjuntura favorable, conveniència, ventaja, temps, moment present, actualitat, circumstància». |
| χρόνος (jrónos) | «Temps, periodo, época determinada, duració de la vida, edat, época de l'any, demora». |
| αἰών (aión) | «Temps, edat, época, sigle, temps de vida, vida, destí, l'esperit dels temps» |
El terme utilisat en l'antiguetat varia en els diferents texts i apareix en significats llaugerament distints. Aixina, Hesíodo ho definix com chrónos, i Eurípides diu que és kairós. Per això, no es poden unificar tots els seus usos i el significat exacte deu extraure's del context en el que s'ampre. Ni tan sols és sempre associat en el temps, pero sí en l'eficiència i aparentment sempre juga un paper decisiu en les situacions imprevisibles i inusuals. En certs contexts és amprat per a nomenar eixa condició necessària per a conseguir l'èxit en una empresa.[5]
En la mitologia grega
[editar | editar còdic]En la mitologia grega, Kairós (Kαιρός) és el deu de l'oportunitat, la personificació de l'Ocasió (Caerus, Occasio i Tempus en llatí). Habitualment és considerat el fill diví més jove de Zeus, pero es desconeix la seua mare o descendència.[6] Kairós representa l'oportunitat i du les coses en el moment adequat de la manera més convenient, inclús si és en l'últim segon. Quan sorgix el moment de l'oportunitat, es torna imparable i tan poderós que ni tan sols Zeus, el més fort dels deus, pot detindre-ho.
En ser el fill menor de Zeus (el que rebuja la tirania de Crono i queda sent l'amo de l'orde còsmic que es va originar), és net de Crono i hauria vixcut quan este ya no regnava. Per lo tant, ell és el hereu del temps. Els grecs tenien dos paraules per al temps: chrónos i kairós. Chrónos és el temps llineal, que es medix en el rellonge. Kairós és el moment just, no el temps quantitatiu sino el temps qualitatiu de l'ocasió, l'experiència del moment oportú.
Varis autors varen deixar constància de l'Oportunitat. Pausanias va escriure que en l'entrada a l'estadi d'Olimpia hi havia dos estàtues, una dedicada a Hermes dels Jocs i una atra a Kairós.[6] A. Fairbanks (traductor de Calístrato) sugerix que si es pensara en atres semblances entre l'Oportunitat i Hermes, deuríem fer-nos la següent pregunta: "¿Qué fa al lladre?" Perque aixina com es considera a Hermes el protector dels lladres, a l'Oportunitat se li crida la seua creadora. Convençuts de que Kairós té una mala influència en matèria de robos, els humans gasten recursos i esforços en perfeccionar panys, claus i contrasenyes, tot tipo de mides de seguritat, en l'ajuda de la qual esperen burlar a l'Oportunitat. Pero quan tanquen algunes portes, inevitablement deixen atres obertes. I com era d'esperar, el deu seguix volant tan ràpit com sempre, brindant sorprenents sorpreses a tots i creant no sol lladres, sino també amants. Ademés, produïx tot tipo de sers humans que són cridats "oportunistes" per la seua capacitat per a aprofitar ràpidament qualsevol ventaja que el seductor Kairós semble oferir-los.
Pausanias també nos diu que Ion de Quíos li va compondre un himne.[7] Esopo conte que Kairós representa el breu moment en el que totes les coses són possibles.[8] Eurípides ho cridava «el millor guia en qualsevol activitat humana». Calímaco nos parla d'una estàtua de Lisipo, de bella manufactura, situada en l'Àgora de Sición que tenia gravat el següent epigrama del poeta Posidipo:
¿Quí i d'on és l'escultor? De Sición.
¿I el seu nom? Lisipo.
¿I quí eres tu? El Temps que somet totes les coses.
¿Per qué vas de puntilles? Vaig corrent per l'eternitat.
¿I per qué tens un parell d'ales en els teus peus? Vol en el vent.
¿I per qué portes una navaixa en la teua mà dreta? Com a advertència per als hòmens de que soc més esmolat que qualsevol tall.
¿I per qué el cabell et cau sobre el rostre? Per a que aquell que em trobe em prenga pel flequillo.
¿I per qué, en nom del Cel, tens la nuca calba? Perque ningú al que alvança en els meus peus alados, podrà, encara que ho desige, agarrar-me per darrere.¿Per qué l'artiste et esculpió? Pel teu be, foraster, i em va colocar en l'entrada com a lliçó.
Es descrivia a Kairós com un deu jove i bell: les ales en els seus peus sugerien la seua rapidea, i dut per les estacions, vés rondant per tota l'eternitat. Es troba sempre en la flor de la joventut i la seua gran bellea (comparada en la del deu Dioniso) és sempre oportuna, ya que Kairós és l'únic artífex de la bellea, mentres que allò la bellea de la qual s'ha marchitado no forma part de la naturalea de Kairós. Tenia rulls que li caïen sobre la front, mentres que la part posterior del seu cap estava rapada, solament en els primers indicis de pèl. Açò és una metàfora que indicava que és fàcil d'atrapar quan s'acosta, no obstant, quan ha passat, el moment de l'acció també ha expirat, i que, si es descuida l'oportunitat de Kairós, no es pot recuperar.[9] Li'l representa en un parell d'ales, portant una esmolada navaixa o una balança desequilibrada en la seua mà,[10] perque l'equilibri no és la seua virtut. En peus alados, com Hermes, esta divinitat ràpida que va i ve, unix dos móns en un sol moment.
En la retòrica
[editar | editar còdic]El concepte era fonamental per als sofistas, que feyen recalcament en la capacitat de la retòrica per a adaptar-se i aprofitar les circumstàncies canviants i contingents. En este sentit, kairós és «el moment adequat per a fer alguna cosa». Aixina, en Panatenaicus, Isócrates escriu que «les persones educades són aquelles que manegen be les circumstàncies que enfronten dia a dia, que posseïxen el juí que cal en ocasions especials o reunions que puguen sorgir, i rara volta perden el curs oportú de l'acció».
Aristóteles també ho valora, per a ell representa «Tiempo, edad, época, siglo, tiempo de vida, vida, destino, el espíritu de los tiempos».[11] Esta «Momento oportuno, ocasión, coyuntura favorable, conveniencia, ventaja, tiempo, momento presente, actualidad, circunstancia» és l'argument usat pels oradors de l'antiga Grècia per a persuadir en l'art de la política i la ciutadania, i aixina fer-se un lloc en l'administració de la polis. En este àmbit, el jrónos acompanya a atres elements contextuals de la retòrica: al públic, en el que és el maquillage sicològic i emocional dels que van a rebre la prova; i al Prepon, en el que és «todo lo que es mejor que algo».
En l'Antiga Grècia, kairos era amprat per les dos escoles principals de la retòrica: la sofista i, la seua contraparte, la d'alguns individus com Aristóteles i Platón. Els sofistas veen la retòrica com una forma d'art. Alguns membres d'esta escola viajaven a través de Grècia ensenyant als ciutadans l'art de la retòrica i del discurs exitós. En este sentit, la retòrica és compresa com l'art de triar en el moment oportú, lo més apropiat, per a sugerir lo que és possible.[12] Aristóteles i Platón, per la seua banda, consideraven la retòrica com una ferramenta que s'amprava per a manipular a atres persones, per això criticaven a els qui l'ensenyaven.
En lo anterior s'observa que, dins de l'esquema sofista de la retòrica kairos està relacionat en les idees de "el moment indicat" i de "lo possible". Estos tres elements en combinació són la clau per a una retòrica exitosa. Com ho propon l'autor John Poulakos "el moment indicat" està relacionat en la noció de que lo que es diga té que tindre en conte tant l'audiència com l'ocasió. Per la seua banda, "lo possible" és allò sobre lo que l'orador està tractant de convéncer a la seua audiència. Kairos, en el context sofista està basat en l'idea de que el discurs deu succeir en un temps determinat de tal forma que siga lo més efectiu possible. Si un eixercici retòric busca ser significatiu i exitós, deu ser presentat en el moment correcte, o de lo contrari no tindrà el mateix impacte davant la seua audiència.
Aristóteles i els seus seguidors també parlen sobre l'importància de kairos en les seues ensenyances. En el seu Retòrica, una de les formes en les que Aristóteles usa l'idea de kairos és en referir-se a l'especificidad de cada situació retòrica. Aristóteles pensava que cada situació retòrica era diferent per lo que eren necessaris diferents aparats retòrics a ser aplicats en diferents moments. Una de les parts més conegudes de la Retòrica d'Aristóteles és en la que es dedica a discutir sobre els rols de pathos, ethos i logos. Lo que fa en ella és vincular kairos en estos tres conceptes baix l'idea de que hi ha moments, en cada situació retòrica, en els que és necessari amprar un d'ells per sobre els demés.[13]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Así en Pausanias: Descripción de Grecia, Libros III-VI. Volumen 97 de la biblioteca clásica Gredos.
- ↑ White, Eric Charres (1987). Kaironomia: On the Will-To-Invent (en anglés), Ithaca, Nova York: Cornell University Press, p. 13. OCLC 14411543. ISBN 08-014-1993-X. «a passing instant when an opening appears which must be driven through with force if success is to be achieved.»
- ↑ (1990).University of Lousville Press.Louisville:Consultat el 8 de setembre de 2012.
- ↑ Freier, Mark (2006). Clave Measured by Kairos and Kronos (en anglés), p. 2.
- ↑ Jankélévitch, Vladimir (1957). Li je-ne-sais-quoi et li presque-rien, primera edició (en francés), París: Editions du Seuil. OCLC 6488105. ISBN 2-02-005392-6.
- ↑ 6,0 6,1 Pausanias: Descripció de Grècia V 14, 9; citant a Ion de Quíos com a autoritat
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia V 14. 9
- ↑ Esopo, Faules 536 (citat per Fedro 5. 8)
- ↑ Calístrato: Descripcions VI
- ↑ «Els plecs del temps: Kronos, Aión i Kairós». Escola d'Art número 10. UNED. Archivat des d'el original, el 5 de giner de 2012. Consultat el 6 de setembre de 2012.
- ↑ Mortara Garavelli, Bice (1991). Manuale vaig donar retorica, primera edició, Madrit: Càtedra D.L., p. 19. OCLC 434592621. ISBN 84-376-1015-X.
- ↑ John Poulakos. «Toward a sophistic definition of rhetoric» (en anglés) (pdf). Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2020. Consultat el 1 d'abril de 2020.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.James Kinneavy. . doi:10.1177/0741088300017003005.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kairós» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.