Eón (mitologia)
Eón[1] (en grec: Αἰών, -ῶνος;[2] en llatí: Aeon, -ōnis) és una deidad helenística adoptada pels romans. Deu suprem i imparcial, és deu del temps etern i de la prosperitat, no tenint ni començ ni final. En contrast a Crono com el temps empíric dividit en passat present i futur.[3] Ell és, puix, deu de l'eternitat, associat a atres religions mistéricas que tenen que vore en el més allà, com els misteris de Cibeles, els misteris dionisíacos, l'orfisme i el mitraísmo. Sol típicament anar en companyia de deeses mare o deeses de la terra tals com Tellus o Cibeles aixina com es veu en la pátera de Parabiago.[4] En l'entorn llatí esta deidad pot anar associada als conceptes de Aevum, Aeternitas o Saeculum.[5] Tenia un lloc privilegiat en l'expressió de la propaganda imperial. Segons Eurípides Eón és fill del Temps.[6]
Iconografia i simbolisme
[editar | editar còdic]Eón és usualment identificat com un jove nuet o semidesnudo dins d'un círcul zodiacal. Este círcul també pot representar el temps cíclico i etern. Eixemples d'açò són els dos mosaics romans provinents, un de Sentinum (Lo que en l'actualitat és Sassoferrato) i l'atre d'Hipona en l'Àfrica romana, i la placa Parabiago. Pero degut a que Eón representa el temps com un cicle, també pot ser imaginat com un home vell. En les Dionisíacas, de Nono de Panópolis s'associa a Eón en les Hores i es diu que el:
«I posant la seua vella mane sobre la pell de la chiqueta recent naixcuda, Eón, criat en ella (Béroe), va prendre com a culers el corfoll de la Justícia (Dike), profecia de lo que hauria d'aplegar, perque, en canviar el pes de la vellea com una serp que tira el rebuig dels seus escamas debilitades, va rejovenir en banyar-se entre les aigües de la llei. I les Estaciones de cuádruple jou varen entonar al mateix temps una melodia quan Afrodita va donar a llum a la seua filla divina.[7]
L'image de la serp enroscándose està conectat al rogle o roda a través del ouroboros, un anell format per una serp que sosté la punta de la seua coa en la boca (en algunes versions, la seua coa entra prou dins de la seua boca). El comentador de texts de el IV Mario Servio Honorato es va donar conte en analisar l'imagineria, que l'image d'una serp mossegant-se la coa representava la naturalea cíclica de l'any. Lo que té que vore en el temps cíclico de Eón.[8] En la seua obra de el V sobre jeroglífics, Horapolo fa una distinció entre dos tipos de serps distintes en l'imagineria. Una d'elles és una serp que amaga la seua coa baix el restant del seu cos, lo que representa segons Horapolo a Eón , i una atra ben distinta el ouroboros que representa el Kosmos, la qual és una serp devorant la seua pròpia coa.[9]
Teónimos del temps
[editar | editar còdic]| Sustantiu | significat |
|---|---|
| αἰών (aión) | «Temps, edat, época, sigle, temps de vida, vida, destí, l'esperit dels temps». |
| χρόνος (jrónos) | «Temps, periodo, época determinada, duració de la vida, edat, época de l'any, demora». |
| καιρός (kairós) | «Moment oportú, ocasió, conjuntura favorable, conveniència, ventaja, temps, moment present, actualitat, circumstància». |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Encara que no sol ser la traducció més comuna, Eón pot aparéixer com el Any (com a personificació del concepte), aixina en Nono de Panópolis: Dionisíacas, de l'Editorial Gredos.
- ↑ Αἰών (Aión), del grec arcaic αἰϝών (Aifón)
- ↑ Dore Levi, "Aion," Hesperia 13.4 (1944), p. 274.
- ↑ Levi, "Aion," p.
- ↑ Levi, "Aion," p. 274.
- ↑ Eurípides: Els heraclidas, 900
- ↑ Nono: Dionisíacas 41, 180ss
- ↑ Servio, té en conte que en la Eneida 5,85, es diu que "segons els egipcíacs, abans de l'invenció de l'alfabet, l'any estava simbolisat per una image, una serp que es mossega la coa, perque es repetix a sí mateixa" (annus secundum Aegyptios indicabatur davant inventes litteras picto Dracone caudam suam mordente, quia in es recurrit), aixina com és citat per Danuta Shanzer, A Philosophical and Literary Commentary on Martianus Capella's De Nuptiis Philologiae et Mercurii Book 1 (University of Califòrnia Press, 1986), p. 159.
- ↑ Horapolo, Hieroglyphica 1.1 i 1.2 en l'edició de 1940 del Sbordone, aixina com és citat per Shanzer, A Philosophical and Literary Commentary on Martianus Capella, p. 154.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eón (mitología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.