Kilwa Kisiwani

Archiu:GreatMosque.jpg

Kilwa Kisiwani

Kilwa Kisiwani és una illa, lloc històric nacional i llogaret situada en el municipi de Kilwa Masoko, la capçalera del districte de Kilwa en la regió de Lindi, en el sur de Tanzània. Kilwa Kisiwani és la major dels nou llogarets de la localitat de Kilwa Masoko i també és el llogaret menys poblat del municipi, en al voltant de 1150 habitants. Va ser el centre del Sultanato de Kilwa, una de les ciutats més pròsperes d'Àfrica, i que va ser vestigi d'un gran port comercial a on, entre els sigles IX i XVI, s'intercanviava l'or i el ferro del Gran Zimbabue, els esclaus i el marfil de tota l'Àfrica Oriental, per teixits, porcelanas, joyas i espècias d'Àsia.

L'illa va ser inscrita per l'Unesco en 1981 en la llista dels llocs que constituïxen Patrimoni de la Humanitat en la denominació de Ruïnes de Kilwa Kisiwani i de Songo Mnara i, en 2004, en la Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill. En juny de 2014, l'Unesco va retirar dites ruïnes de la llista de Patrimoni de la Humanitat en perill per la millora en la gestió i salvaguardia del lloc.

Història

Situades en l'entrada d'una baïa en el surest de Tanzània, l'illa de Kilwa Kisiwani sembla haver segut ocupades en el IX, provablement per poblacions suajili i, en eixa época, un cap de l'illa de Kilwa Kisiwani li la ven a un mercader àrap cridat Ali bin Al-Hasan, fundador de l'anomenada dinastia Shiraz. Entre els sigles XI i XV, els seus descendents crearan ací el més poderós centre comercial del Àfrica Oriental.

En el XIII, els seus caps dominaven tots els centres comercials de la costa africana, des de l'illa Pemba, al nort, fins a Sofala, en el sur. El món occidental va escomençar a conéixer Kilwa a través dels escrits d'un viager intelectual marroquí, Abu Abdullah Ibn Batuta, que la va visitar en 1331. Va quedar extasiado per la “bellea de la gran ciutat, en edificis construïts de pedra de coral, normalment en un únic pis i chicotetes estàncies separades per massices parets i en teulades formades de plaques de la mateixa pedra, soportats per les parets i per estacas de manglar”. Pero també va trobar “estructures formidables de varis pisos i algunes bellamente ornamentadas en pedra esculpida en les entrades, tapissos i casetes cobrint les parets i el sol en estores. Clar que estes eren les cases dels rics, perque els pobres vivien en cases de palla, es vestien simplement en una tela sobre les cames i menjaven papilla de dacsa...”

Archiu:Braun Quiloa Kilwa XV.jpg

Kilwa Kisiwani en 1590.

Prop de 170 anys despuix, Pedro Álvares Cabral també va visitar Kilwa i es va referir a les belles cases de coral i els seus terrats, pertanyents a "moros negres”, lo que va atraure l'atenció dels portuguesos. Al principi de el XVI, la fortuna de Kilwa va canviar radicalment: Vasc dona Gama va prendre l'illa en 1502 i, com el sultà va cessar de pagar el seu tribut, el 24 de juliol de 1505, els portuguesos, comandados per Francisco de Almeida, la varen destruir i varen construir un fort que més vesprada va ser utilisat com a presó i, per això, denominat “Gereza”. En 1512, l'illa va ser conquistada per una força àrap i va tornar a ser una ciutat-estat suajili fins a 1784, quan es va convertir en un protectorat d'Oman i volvión a perdre el seu poder. En 1843, la ciutat veïna de Kilwa Kivinje, a prop de 20 km al nort, en la costa, va passar a ser utilisada com a port i Kilwa Kisiwani va ser abandonada i els seus edificis es varen convertir en ruïnes.

En la década de 1950, les autoritats colóniaels comencen a explorar les ruïnes i, més vesprada a recuperar alguns edificis. En este moment Kilwa Kisiwani és un punt turístic important. Entre els edificis més importants es troben:

• La Gran Mesquita de Kilwa, que era la major d'Àfrica quan va ser construïda, en grans voltes i pilars monolítics;
• El Palau Husuni Kubwa, com 100 habitacions, és el major edifici pre-europeu en pedra en la regió oriental i austral d'Àfrica;
• La chicoteta mesquita, també abovedada, que és l'edifici millor preservat en l'illa;
• El Palau Makutani, en grans parets triangulars;
• El “Menut” Husuni Ndogo; i
• La Gereza (presó).

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Kilwa Kisiwani.
• Noain Maura, María José (2020): "Kilwa, l'edat d'or dels sultans swahili". National Geographic Història
• UNESCO – Patrimoni de la Humanitat - Ruïnes de Kilwa Kisiwani i Ruïnes de Songo Mnara
• Utalii Viages - Kilwa Kisiwani. [1] archivat en Wayback Machine. (anglés)