Knut Hamsun

Knut Hamsun

Knud Pedersen (Lom, 4 d'agost de 1859-Grimstad, 19 de febrer de 1952), conegut pel seu seudònim Knut Hamsun, va anar un escritor noruec. Junt en August Strindberg, Henrik Ibsen i Sigrid Undset, va conformar un quartet d'autors escandinaus que varen alcançar fama mundial; no obstant, la popularitat de que gojava abans de la Segona Guerra Mundial es va vore molt mermada, els ulls dels aliats, pel seu respal al règim nazi i a la figura d'Adolf Hitler. La seua obra, que li va valdre el premi Nobel de Lliteratura en 1920, és considerada una de les més influents en la novela del sigle xx.

Biografia

Primers anys i estàncies en Amèrica

Naixcut en el mig rural, en sol tres anys va passar de viure en el sur de Noruega a Hamarøi, prop del círcul polar àrtic, a on la seua família mai va aplegar a integrar-se. Va eixercir diversos oficis durant la seua vida, errante i aventurera. En 1882, es va traslladar als Estats Units, a on permaneixeria en dos etapes, fins a 1888. Frut de la seua experiència com a emigrant, en 1889, va escriure Fra det moderne Amerikas Aandsliv (La vida espiritual de l'Amèrica moderna), a on realisa una crítica irònica i amarga de la vida en els Estats Units, encara que més alvance renegaria d'este text en considerar-ho molt pobre, tachant-ho, ademés, d'infantil.

El jove Hamsun va tindre inclinaments anarquistes pero en un matís antiigualitario i raciste. En La vida espiritual de l'Amèrica moderna (1889) va expressar el seu recel cap al mestiçage: «Els negres són i seguiran sent negres, una incipient forma humana dels tròpics, òrguens rudimentaris en el cos de la societat blanca. En lloc de fundar una èlit intelectual, Estats Units ha establit un criadero de mulatos».

Èxit lliterari

En 1888 va escriure la novela que li obriria les portes de la fama: Sult (Fam), narració en traces autobiogràfiques que tracta l'història de fam, pobrea i camí a la locada d'un periodiste acossat pels importants desajusts físics i sicològics. L'obra va escomençar a publicar-se de manera anònima en l'efímera revista Ny Jord. En varis aspectes, esta novela presagia els escrits de Franz Kafka i d'atres novelistes del sigle Plantilla:SIGLE que varen explorar la locada de la condició humana contemporànea. Des de la seua publicació ha segut una de les noveles més influents del seu sigle.

Despuix de la segona guerra bóer, Hamsun va adoptar punts de vista cada volta més conservadors. Va aplegar a ser conegut com un destacat defensor d'Alemània i la cultura alemana, aixina com un oponent de l'imperialisme britànic i l'Unió Soviètica.

La seua vida, com diu Lars Frode Larsen, va comprendre des del temps dels carromatos fins al de la bomba atòmica. Va alcançar els noventa y dos anys d'edat i va sentir, des de molt jove, eixe impuls irrefrenable que enfoca tots els esforços vitals cap a un fi huidizo: volia ser escritor. La seua sensibilitat natural li feya quedar-se maravillado en la simple eloqüència d'una paraula en la que expressar una idea bella, o en la naturalea d'un paisage.

En un artícul que va publicar quan tenia vintinou anys (publicaria la seua primera gran novela, Fam, dos anys despuix) va dir que els escritors «vivim perque nos expressem». I aixina havia de transcórrer la seua vida: escrivint.

La seua admiració per la vida bucólica i el seu rebuig a la gran ciutat ho durien a passar grans etapes de la seua vida en una cómoda cabanya del bosc, a on a penes si deixava entrar a la seua dòna quan estava escrivint. Este entorn va inspirar algunes de les seues grans noveles, com Pa o La bendició de la terra, que li varen posar en les mans el Nobel de Lliteratura en 1920. Pero res asseciaria la seua ànsia per escriure, desig que expressava constantment. «Espere que esta novela siga l'última» era una frase que la seua família va sentir moltes voltes. Pero mai va conseguir lliurar-se d'eixa necessitat per expressar-se.^{cita requerida}

Nazisme i últims anys

Durant les dos guerres mundials va expressar públicament la seua simpatia per Alemània. Les seues simpaties estaven molt influïdes per l'impacte de la guerra dels bóeres, considerada per Hamsun com un acte d'opressió britànica cap a un poble menut, aixina com per la seua aversió a l'idioma anglés i disgust en els Estats Units. Durant els anys 1930, la majoria dels periòdics i partits polítics noruecs dretans eren simpatisants en divers grau dels règims fascistes d'Europa, i Hamsun va ser un destacat defensor d'eixos punts de vista.

Hamsun era favorable a la creació d'una gran confederació de pobles germànics i va estar a favor de l'invasió d'Europa per part d'Hitler, com va manifestar en multitut d'artículs de prensa, favorables no solament al Tercer Reich —«Els alemans estan lluitant per nosatres, i ara estan esclafant la tirania d'Anglaterra sobre nosatres i tots els neutrals» (1940)—, sino també al seu líder Adolf Hitler, com este panegíric escrit una semana despuix del suïcidi del dictador: «Era un guerrer, un guerrer per a la humanitat i un predicador del evangelio sobre el dret de totes les nacions; un reformiste del més alt ranc i el seu destí històric va ser precisament actuar en un temps de brutalitat, que finalment li va fer caure».

En 1943 Hamsun va enviar la seua medalla del premi Nobel com a regal a Joseph Goebbels. El seu biógraf Thorkild Hansen ho va interpretar com a part d'una estratègia per a conseguir una audiència en Hitler, audiència que va conseguir. Durant esta es va queixar de l'administrador civil alemà en Noruega, Josef Terboven, i va demanar la seua destitució, aixina com que els ciutadans noruecs encarcerats anaren lliberats, lo que va irritar enormement a Hitler. Otto Dietrich descriu la reunió com l'únic moment en que una atra persona va ficar basa en una conversació en Hitler. Dietrich atribuïx la causa a la sordera de Hamsun, i apunta que Hitler va tardar tres dies en superar el seu enfade. En atres ocasions, Hamsun també va ajudar a noruecs encarcerats per activitats de resistència i per tractar d'influir en la política alemana en Noruega.

Despuix del final de la guerra, multituts enfurides varen cremar llibres de Hamsun públicament en les principals ciutats de Noruega i ell va ser internat durant varis mesos en un hospital psiquiàtric. L'examen psiquiàtric va aplegar a la conclusió de que s'havien «deteriorat permanentment les seues facultats mentals», i sobre eixa base es va retirar l'acusació de traïció. En canvi, va ser encausat per responsabilitat civil, i en 1948 va ser multat en 325 000 corones (uns 50 000 € de l'época) per la seua presunta pertinença al partit fasciste Trobada Nacional (Nasjonal Samling) i pel respal moral als alemans, lo que li va deixar pràcticament en la ruïna sent ya un vell cego i casi sort, pero va ser absolt de qualsevol afiliació nazi directa.^{cita requerida}

Si va ser membre de Trobada Nacional i si les seues facultats estaven deteriorades, és un tema molt debatut. Hamsun va dir que mai va ser membre de dita formació i en el seu últim llibre, Per senderes que la maleza amagada (Paa gjengrodde Stier), de 1949, que molts prenen com a prova de la seua lucidea mental, critica durament als psiquiatres i els juges, i, segons les seues pròpies paraules, demostra que no era un malalt mental. Va fallir el 19 de febrer de 1952.

Estil

Hamsun va ser un dels pioners de la lliteratura sicològica en tècniques de corrent de consciència i monòlec interior, presents també en obres de James Joyce, Marcel Proust o Virginia Woolf. De la seua novela criden l'atenció dos factors principals: el caràcter imprevisible de la narració (degut moltes voltes a la personalitat díscola dels seus personages i a la seua pròpia) i la bellea hipersensible de la seua prosa, que rebosar frescura i poesia.

El claroscuro romàntic és una constant, especialment en les obres inicials. Fam, Pa i Misteris, els seus tres primeres noveles, coincidixen en esta imprevisibilidad basada en el personage principal, sempre complex, intempestivo, apassionat; personages asocials que senten un dolor profunt per la seua inadaptació. La seua evolució lliterària en el sigle Plantilla:SIGLE abandona l'individu i llança les seues rets a la societat.

Llegat

Influencia

La fama de Hamsun va tindre el seu apogeu des dels anys 1920, quan va rebre el Premi Nobel, i durant la década de 1930, que marcaria també el seu ocàs en l'II Guerra Mundial.

En 1929, en motiu del 70.º aniversari de Hamsun, es va editar una miscelànea en la que varis dels escritors més reputats de l'época, com Thomas Mann —qui li va descriure com a «descendent de Fiódor Dostoievski i Friedrich Nietzsche» i va dir que mai s'havia concedit el premi Nobel a una persona més merecidamente—, Maxim Gorki, André Gide, John Galsworthy i H. G. Wells ho varen homenajar com a un mestre.Isaac Bashevis Singer, en el prefacio d'una edició nortamericana de Fam, diu que Hamsun «és en tots els sentits el pare de la lliteratura moderna —en la seua subjetividad, el seu impressionisme, el seu us de la retrospectividad, la seua lírica [...]— tota la lliteratura moderna del nostre sigle es pot remontar fins a Hamsun».

Hamsun també va ser una important influència per a escritors com Franz Kafka, Stefan Zweig, Hermann Hesse i els nortamericans Ernest Hemingway —qui afirmava: «Hamsun em va ensenyar a escriure»—, Henry Miller, Paul Auster, John Fante i Charles Bukowski —que li considerava «el major escritor que ha vixcut jamai»—.

A pesar de la seua immensa popularitat mundial, la seua reputació va caure considerablement pel seu respal al règim pronazi de Vidkun Quisling durant la Segona Guerra Mundial. El seu procedir va tindre un impacte molt negatiu en la consideració que sobre ell es tenia, per lo que, finalisada la guerra, el món va donar l'esquena a l'home i també, en gran mida, a la seua obra.

Homenages

En els següents llocs de Noruega existixen monuments, làpides commemoratives, plaques recordatorias o busts en la seua memòria: en Oslo, Bøverdalen/Elveseter, Grimstad (en la ciutat i en la finca Nørholm), Hamarøi (en tres llocs), Harstad, Kjerringøi, Koppang, Lillehammer, Lillesand, Lom (en el mateix poble i en Garmo), Stor-Elvdal, Sortland, Tromsø, Vågå i Øystese.

Hi ha places, carrers o camins que duen el seu nom en Bodø, Grimstad, Hamarøi, Kongsberg, Lom, Mo i Granota, Narvik, Raufoss, Stokmarknes i Trondheim.

El 4 d'agost de 2009 el servici de correus estatal de Noruega va emetre un sagell postal d'un valor de 25 corones noruegues en el seu retrat i un fragment del manuscrit de la seua novela Mysterien.

En 1996 va ser encarnat per l'actor Max Von Sydow en Hamsun, un film de Jan Troell.

Obres

Fam (Sult, 1890) Misteris (Mysterier, 1892) Terra nova (Ny jord, 1893) Pa (Pa, 1894) El joc de la vida (Livets Spil, 1895) Sesta (Sesta, 1897) Vespradeta (Aftenrøde, 1898) Victoria (Victoria, 1898) En el país dels contes (I Æventyrland, 1903) Somiadors (Sværmere, 1904) Baixe les estreles d'autumne (Under Høststjærnen, 1906) Un vagabunt toca en sordina (En vandrer spiller med sordin, 1909)

L'última alegria (Donen sidste Glæde, 1912) La ciutat de Segelfoss (Segelfoss By, 1915) La bendició de la terra (Markens Grøde, 1917) El capítul final (Siste Kapitel, 1923) Vagabunts (Landstrykere, 1927) Augusto (August, 1930) El joc de la vida (Men livet lever, 1933) El círcul s'ha tancat (Ringen sluttet, 1936) Per senderes que la maleza amagada (Paa gjengrodde stier, 1949)

Hamsun en espanyol

Durant els anys 1940, 1950 i 1960 es varen editar en Espanya casi totes les obres de Hamsun, pero en traduccions que passaven per l'alemà, l'anglés o el francés. La fidelitat d'estes antigues edicions ha segut molt discutida pels experts en anys successius per esta raó. No obstant, la traductora noruega Kirsti Baggethun ha anat traduint directament del noruec les seues obres des dels anys 90. Estes versions estan disperses en múltiples editorials espanyoles. La llista de llibres de Hamsun traduïts directament del noruec a l'espanyol, arreplegats per editorial, seria la següent:

• Fam, Edicions de la Torre, traducció de Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo.
• Pa, #Anagrama, traducció de Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo.
• Misteris, Alfaguara, traducció de Kirsti Baggethun.
• Victoria, Nòrdica, traducció de Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo.
• La bendició de la terra, Bruguera, traducció de Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo. La mateixa traducció va ser reeditada per Nòrdica en 2015.
• Per senderes que la maleza amagada, Nòrdica, traducció de Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo.
• El círcul s'ha tancat, Nòrdica, traducció de Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo.
• En el país de les maravelles, Aquelarre Edicions, traducció de Sarina Martínez Børresen.
• "Somiadors", editorial Emporion, traducció de R. Pérez Bances.

Vore també

• Lliteratura noruega
• Escritors de Noruega

Bibliografia

• (1965).Modern Age.

165-174.ISSN 0026-7457.

• (1922) Knut Hamsun (en anglés), Nova York: Alfred A. Knopf.

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Knut Hamsun.
• Knut Hamsun en Viquidites.