Anar al contingut

Kufiya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Kufiya
Un tipo de kufiya àrap roja i blanca.
Yasir Arafat en el seu habitual kufiya palestina.

La kufiya[1] (àrap: كوفية kūfīya, plural كوفيات kūfīiāt) o kefia, també coneguda com (ya)shmagh (turc: yaşmak), ghutrah (àrap: غترة), ħaṭṭah (àrap: حطّة), mashadah (àrap: مشدة), sudra (hebreu: סודרא), shemagh, és un mocador tradicional d'Orient Mig i Aràbia, usat principalment en Jordània, Palestina, Iraq, Síria, Líban, el surest de Turquia[2] i la península aràbiga. Està fet normalment de cotó o lli, encara que també pot dur llana. Se sol dur envolent el cap de diversos modos, tant per a protegir dita part del cos del fret com del sol. En ambients desérticos també pot tindre utilitat per a protegir la boca i els ulls de la ventisca i l'arena.

Té un dibuix geomètric que varia d'unes zones a unes atres i que és, també en funció de la regió, de color negre o roig, sempre sobre fondo blanc. La kufiya està a sovint subjectada al cap per una cordonera cridada agal (àrap: عقال, ʿiqāl).

Etimologia i denominacions

[editar | editar còdic]

Donat el pes de les consonante en àrap i la multitut de formes vernàcules de vocalisar segons la zona, la mateixa paraula kufiya pot trobar-se escrita de múltiples modos: kaffiyah, keffiya, kaffiya, kufiyya, kefiyyeh, etc. Etimológicamente, el nom kufiya prové de la ciutat de Kufa (Iraq) (àrap: الكوفة, al-Kūfa) i ha donat lloc també al espanyol cofia.

Aparte de kufiya existixen atres térmens per a designar el mateix mocador o alguna de les seues varietats. Aixina, en el Creixent Fèrtil també està molt estés el vocablo shal (àrap: شال šal). La mateixa penyora és coneguda per shimag (àrap: شماغ šimāġ) o hatta (àrap: حطّة ḥaṭṭa) en Jordània i atres llocs, mentres que en Aràbia sol usar-se gutra (àrap: غطرة ġoṭra), si be esta paraula es referix especialment a una de color tot blanc.

Història

[editar | editar còdic]

Els seus motius teixits podrien tindre el seu orige en representacions de rets de peixcadors o de mechós procedents de l'antiga Mesopotamia.[3]

Vaig dur tradicional àrap de Ramala vestint una Kufiya

En la Palestina històrica, solament els hòmens llauradors (els kufiya) i els beduinos duyen tradicionalment una kufiya, cridada kūfīya; era blanca i negra, i indicava un estatus social humil, rural i patriarcal. La kufiya els diferenciava dels efendis que habitaven les ciutats i que marcaven la seua superioritat social duent un kūfīyāt o fez de color marró. En 1936, varen anar els llauradors els qui varen mamprendre la tumult palestí contra les autoritats mandatàries britàniques, i en els primers anys de l'insurrecció la seua kufiya els delatava quan entrabar en les ciutats, i els convertia en un blanc fàcil per a les tropes britàniques. En agost de 1938, época en la que el tumult va alcançar el seu punt àlgit, el mando palestí va ordenar que tots els efendis abandonaren el fez per la kufiya per a que els rebels pogueren confondre's en els demés ciutadans. Encara que alguns efendis es varen resistir, les fonts de l'época relaten que ràpidament els habitants de les ciutats varen adoptar en entusiasme la kufiya com un símbol d'unitat nacional, al mateix temps que es convertia per als llauradors en un element democratizador que per primera volta borrava les marques exteriors de distinció social i del antagonisme entre lo rural i lo urbà.[4][5]

A mitan de la década de 1960, els fedayines palestins varen reprendre la kufiya com a emblema de lluita nacional i d'unitat, i els jóvens palestins, tant hòmens com a dònes, varen escomençar a dur-la com a mostra d'identitat nacional i d'activisme.[4] D'aquella época data l'associació de la kufiya en líders palestins com Yasir Arafat o Leila Jaled les fotografies dels quals en kufiyas varen tindre un gran impacte mediàtic.[2] En l'estranger s'ha identificat des de llavors en la causa palestina, raó per la qual és coneguda també com a «mocador palestí».

Si be la kufiya tradicional d'este país és blanca i negra i tradicionalment només l'usen els hòmens, en el sí de l'OLP els militants d'organisacions d'esquerres s'han identificat duent kufiyas de dibuix roig i d'us compartit per dònes, i per contrast les negres s'han associat exclusivament en els hòmens militants de Fatah, l'organisació hegemònica dins de la OLP.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. RAE. «Kufiya».
  2. 2,0 2,1 «’Che couture’ gives way to Kurds’ ’puşi chic’» (en anglés). Hürriyet DailyNews.com. Consultat el 12 de giner de 2013.
  3. Lindisfarne-Tapper; Ingham, {{{nom2}}} (1997). Approaches to the Languages of Dress in the Middle East-Study of Dress in the Middle East, Curzon Press, p. 8. ISBN 0-7007-0670-4.
  4. 4,0 4,1 Swedenburg, Ted (1991). «VII - Popular Memory and the Palestinian National Past - The Kufiya», Jay O'Brien & William Roseberry (ed.). Golden Ages, Dark Ages: Imagining the Past in Anthropology & History (en anglés), University of Califòrnia Press, pp. 169-170. ISBN 0-520-07018-6.
  5. 5,0 5,1 «The Kufiyeh Project - Story of the Kufiyeh» (en anglés). Consultat el 12 de giner de 2013.


Referències

[editar | editar còdic]