LOHAFEX

El buc d'investigació polar alemà POLARSTERN en la baïa de Atka, Antàrtida, durant el suministrament a l'estació Neumayer.

LOHAFEX és el primer d'una nova generació d'experiments de fertilisació en ferro dirigit a aminorar els efectes amoladors del canvi climàtic global. L'experiment pretén fertilizar l'oceà en ferro, usant el rompehielos alemà "Polarstern". Entre giner i març de 2009 estimularan el ràpit creiximent del fitoplàncton en un àrea de 300 km² d'aigües ántarticas, fertilizándolas en 20 tonellades de sulfat de ferro. La fertilisació en ferro del plàncton es vol estudiar com a possible via per a accelerar la captura de carbono de l'atmòsfera i lluitar aixina contra el canvi climàtic.

Participació

L'equip està compost per 32 investigadors d'Índia, 11 d'Alemània i 10 d'atres països com Itàlia, Espanya, Chile, França, Anglaterra i Estats Units, liderats pels Drs. W. Naqvi (NIO, Goa, Índia) i V. Smetacek (AWI, Bremerhaven, Alemània) . Ells abordaran el "Polarstern" en Ciutat de la Veta, Suràfrica, el 7 de giner de 2009, per a continuar a l'àrea d'estudi en al sector suroest del Oceà Atlàntic prop de 50ºS, 37ºW.

L'experiment

LOHAFEX estimularà el ràpit creiximent del fitoplàncton en un àrea de 300 km², fertilizándola en 20 tonellades de sulfat de ferro dissolt. L'idea és estudiar durant 2,5 mesos els efectes del creiximent massiu de microalgas sobre l'intercanvi de CO2 entre l'oceà i l'atmòsfera, aixina com sobre l'estructura i relacions tróficas d'ambients pelágicos i bentónicos.

Els resultats de l'experiment són de gran interés per a ecólogos i geoquímicos marins, ya que el fitoplàncton no solament proveïx l'aliment que manté la vida en oceà, sino que també juga un rol clau en la regulació de les concentracions del gas hivernàcul CO2 en l'atmòsfera.

Contrastar l'hipòtesis abans mencionada és un dels objectius de LOHAFEX. Un atre propòsit és estudiar l'efecte de la fertilisació sobre el zooplancton, en particular el krill, element clau en la trama trófica Antàrtica. La biomassa de krill ha declinat més de 80% durant les últimes décades, i la seua resposta a l'increment de productivitat determinada per la fertilisació, indicarà si esta sostinguda declinació és per l'evident disminució de la productivitat de la zona. Per tant, la fertilisació en ferro de llocs habitats per krill, podria ajudar a incrementar la seua biomassa cap a valors abans reportats i facilitar també la recuperació de les diezmadas poblacions de ballenes.