La Gran Sabana
La Gran Sabana és una regió ubicada al surest de Veneçola, en el massiç de les Guayanas, dins del estat Bolívar, i que s'estén fins a les fronteres en Brasil i Guyana. Té una superfície aproximada de 10 820 km² i forma part del Parc nacional Canaima, un dels parcs nacionals més extensos del país.[1][2]
La temperatura promig es troba al voltant dels 20 °C, pero de nit pot descendir fins als 13 °C, i en alguns dels llocs més elevats, depenent del clima, pot descendir una miqueta més.[3]
El lloc oferix paisages únics en tot lo món, conta en rius, cascades i quebrades, valls profundes i extensos, selves impenetrables, i sabanes que estagen una gran cantitat i varietat d'espècies vegetals, una fauna diversa, i els replanells millor coneguts com tepuyés.
La Gran Sabana no deu confondre's en la Regió dels plans colombovenezolanos, la qual també és coneguda localment com «la sabana» i està ubicada en la conca del Riu Orinoco.
Història
[editar | editar còdic]
Durant l'época de la Conquista i la Colónia, l'amplitut dels territoris de Guayana i les seues riquees naturals varen donar orige a la llegenda del Dorat, la qual va cridar l'atenció d'aventurers, exploradors i colonizadores. Estos, finalment es varen acostar a estes terres en busca d'or, pedres precioses i atres productes valiosos. D'ahí va escomençar l'exploració d'un territori tan ampli i difícil d'accedir que fins a la data posseïx vàries zones a les que ningú ha aplegat.
Per la riquea i diversitat, tant biològica com a mineral i geogràfica del Surest de Guayana, va ser necessària la protecció del territori per part del Govern de Veneçola. Per este motiu, Canaima es declararia parc nacional, molts anys despuix, per Decret Eixecutiu N.º 770 de data 12 de juny de 1962. El parc és el segon en extensió del país.[4]
El parc nacional Canaima actualment ocupa una extensió d'uns tres millons d'hectàrees (uns 30 000 km²), lo que li situa entre els sis Parcs nacionals més grans del món. No obstant, la seua superfície original era d'un milló d'hectàrees, i no incloïa el territori de la Gran Sabana.
Va ser ampliada en 1975 per a comprendre varis punts d'alta importància ecològica. Entre dits llocs destaquen: la conca del riu Carrao, les capçaleres del riu Caroní, la serra de Lema, el naiximent del riu Cuyuní i les planures ondulantes, que formen la Gran Sabana.[4] Actualment, el territori de la Gran Sabana és de 1 082 000 hectàrees, com s'aprecia en l'image del cartell d'entrada al parc.
En l'actualitat, la Gran Sabana seguix representant un lloc d'elevat valor ecològic, no només per a l'UNESCO, que la va proclamar patrimoni de la Humanitat en 1994 en otorgar dit títul al parc nacional Canaima; sino també per al Govern Nacional que promou la seua conservació i exploració, i per als habitants de Veneçola: mils de turistes visiten el lloc tots els anys. Allí poden gojar de la varietat de maravelles naturals presents en el parc i es delecten tant per la bellea dels seus llocs d'interés (el seu relleu únic, els paisages perfilats dels tepuys, les catarates, bots i quebrades), com per la seua diversitat d'espècies de fauna i flora. Estes últimes atrauen a molts estudiosos i científics de tot lo món. Només en la Gran Sabana es troba el 40% de les espècies de Veneçola, i el 23% sobre reptilés i amfibis, en gran número d'espècies endèmiques.[5]
La ciutat més important de la zona és Santa Elena de Uairén. Ha experimentat un creiximent prou ràpit, en una població que sobrepassa els 30 000 habitants. Va ser fundada en l'any de 1923 per Lucas Fernández Penya, atret per l'auge de diamants de la zona. La seua temperatura promig es troba entre els 25 i 28 °C. Es troba ubicada a 910 metros sobre el nivell de la mar, dista 15 km de la frontera en Brasil, 615 km de Ciutat Guayana, i uns 1400 km de Caracas, per via pavimentada.[6][1] La població total de la Gran Sabana s'estima actualment en uns 48 000 habitants.
Geografia
[editar | editar còdic]Com es va mencionar en anterioritat, la Gran Sabana és un parc en característiques úniques. La bellea del paisage s'accentua en l'Escut Guayanés, la formació geològica més antiga de la terra. Està composta per dos formacions geològiques principalment; un basamento ígneo metamòrfic en edat aproximada de 2000 millons d'anys i una capa de roques sedimentarias, areniscas de la formació Roraima, depositades fa uns 1700 millons d'anys. Dites areniscas sedimentaron en un ambient llacustre o marí, alcançant gruixa de varis quilómetros. Originalment estaven unides en una o vàries plaques en certa linealidad, pero varen ser fracturant-se i erosionant-se durant centenars de millons d'anys. Durant dites eres es varen alternar climes humits i climes càlits.
Esta regió va ser somesa a varis periodos d'alçament i afonaments tectónicos, i per açò, certes àrees de l'escut varen quedar més expostes a l'erosió que unes atres. Açò va determinar la presència de grans massiços de arenisca que es troben aïllats, cridats "tepuyes" en la llengua dels indígenes que habiten la regió.[7]
El relleu de la regió és llaugerament ondulat. L'altitut promig es troba al voltant dels mil metros, pero pot variar prou en curtes distàncies: la carretera d'El Dorat a Santa Elena de Uairén passa dels 200 metros d'altitut fins als 1500 metros en menys de 30 km, en un lloc denominat "L'Escala", que és una pujada pavimentada. La seua condició de sabana no es deu al seu clima (que és suficientment plujós per a sustentar una vegetació de selva), sino a la constitució rocosa i arenenca dels sols, encara que poden observar-se parts de selva en algunes depressió i, sobretot, selves de galeria junt als rius.
Hidrografia
[editar | editar còdic]La Gran Sabana, com el restant de Veneçola en general, és rica en rets fluvials. Les principals subcuencas hidrogràfiques estan conformades pels rius Yuruaní, Aponwao, Kukenán, Suruku, Ikabarú, Karuay, Urimán i Antabare.[1]
cal destacar que el Riu Caroní, de 925 km de llongitut, i de cabal igual a 5000 m³/s, a partir del com Veneçola obté la major part de la seua energia elèctrica per mig de l'aprofitament en centrals hidroelèctriques, s'origina a partir de varis afluents que provenen de tepuys i montanyes de la Gran Sabana, com el Aponwao, el Yuruaní i el Kukenan.[3]
La gran majoria dels rius i rieres de la regió són d'aigües obscures, en coloració similar a la del té. Són aigües molt pobres en nutrients dissolts i riques en àcit húmics i en taninos, que els conferixen el seu característic color pardo. El grau d'acidea és prou elevat, aplegant fins a PH3-4, i a pesar de que açò pot provocar acidea en visitants que proven per primera volta dites aigües, es pot afirmar que estes es troben entre les aigües menys contaminades del món.[3]
Sobre l'interés turístic, els rius són de gran importància, ya que els visitants que es desplacen per les vies de la Gran Sabana solen usar-los per a recrear-se, banyar-se, i per a acampar. Normalment són de fàcil accés ya que les seues entrades es troben a lo llarc de tota la via principal, i molts estan acomodats en escalons per a facilitar l'accés. En varis punts, els pemones oferixen guies turístiques o demanen colaboracions de diners a canvi de mantindre les zones netes. és una gran estructura
Tepuyes
[editar | editar còdic]En la Gran Sabana es conseguixen distribuïts aleatoriamente massiços antics erosionats en forma tabular, els cridats tepuys, eixemples de relleu invertit, que conformen una classe de replanells típics de les Guayanas. Dites replanells, en la Gran Sabana, alcancen la seua màxima altitut en el Tepuy Roraima, en casi 2800 metros sobre el nivell del mar.
Auyantepui
[editar | editar còdic]A pesar de que l'Auyantepui no és part de la Gran Sabana segons la delimitació exacta del territori, és considerat per molts com a part d'esta, sent el tepuy més conegut de tota Guayana. Es troba al Noroest en Canaima i és un dels tepuys més reconeguts a nivell mundial, degut a que en ell s'origina el bot d'aigua més alt del món, el Bot Ángel (denominat pels indígenes locals "Kerepakupai-Vená"), en els seus casi 979 metros de caiguda lliure.[7]
Este Bot va ser descobert pel capità de la Marina Mercant Félix Cardona Puig, explorador, investigador i cartógrafo qui guio a l'aviador Jimmy Angel en 1937 fins a l'anomenada Gola del Diable, a on el riu Churun i els seus afluents tenen vàries caigudes d'aigua, entre elles la més alta del món. L'aviador va intentar aterrisar la seua avioneta en el cim del Auyantepui, estrelant-se (sense haver víctimes fatals) en les seues expedicions en busca d'or i minerals. El capità Félix Cardona, qui no ho va acompanyar en eixe últim vol, va organisar la seua busca i rescat des del seu campament en la base al no tindre notícies de l'aviador. El Auyantepuy és el segon tepuy guayanés més gran, en la seua superfície de 700 km², despuix del Chimantá. Té una altitut de 2535 metros. El Auyantepui presenta un inclinament en la seua superfície: en la vora meridional supera els 2400 metros d'altura, mentres que la vora septentrional alcança a penes els 1600 metros.
És possible accedir a la partix Sur del Auyantepui i escalar-la. En alguns trams del trayecte és necessari utilisar cordes per a escalar, encara que el nivell de dificultat no és elevat. Per a realisar l'ascens al tepuy és necessari aplegar fins al poble de Kavak en avió o helicòpter, ya que no existixen rutes d'accés per a vehículs cap al tepuy.
Massiç de Chimantá
[editar | editar còdic]El Massiç de Chimantá és la formació de replanells (10 en total, entre les quals Amurí, Churí, i Akopán-tepui) més extensa de tota Veneçola, en les seues 1470 km² de superfície. El tepuy no és de fàcil accés, i no és visitat per turistes. Es troba ubicat en la zona centre-occidental de Canaima.
Recentment, el científic veneçolà Charles Brewer Carías, sobrevolant el massiç va descobrir una entrada a una gruta enorme d'uns 250 metros d'altura. De dita observació varen nàixer dos expedicions, en una de les quals el mateix Brewer Carías va descobrir, entre moltes atres novetats, una nova espècie de granota, denominada en el seu honor Colostethus Breweri.[8]
Mont Roraima
[editar | editar còdic].JPG){kind=link}
És el tepuy més alt del parc nacional. Se li coneix també com a montanya blava o montanya de cristal, i és considerat pels indígenes locals com una divinitat. Els pemones creuen que la majoria dels tepuys alberguen esperits o entitats poderoses, a les quals respecten i temen. Alguns d'ells inclús realisen ofrenes i pregàries en el seu cim en els seus poc freqüents visites al tepuy (normalment com a guies turístiques a canvi de diners o aliments. La seua altura és d'uns 2800 m s. n. m., té una extensió de 15 km de llarc i la seua superfície és de 200 km² d'extensió. Les seues parets, completament verticals, poden aplegar a medir uns 500 metros d'altura.
A pesar d'açò, a lo llarc de dita paret, es troba una zona sobreixent, en inclinament i espai suficient per a que els turistes puguen pujar al cim. Entre els punts d'interés es troben la Vall dels cristals (un depòsit de formacions de cuarzo), la zona dels Jacuzzis, els miradors de la Finestra i L'Abisme, els Llaberints del Nort, la Proa, el Llac Gladys, i el "Punt Triple". Dit punt es troba en la zona Noreste del tepuy, i és el lloc a on coincidix la frontera entre Brasil, Veneçola i Guyana.[9] De gran atractiu són també les formacions rocoses erosionades pel vent, que varen donar lloc a gran número d'interpretacions de figures, com les formacions de la "tortuga voladora", el "capell mexicà", el "mona menjant un con de gelat", o el "elefant", mostrat en la foto.[10]
Kukenan (Matawi-tepui)
[editar | editar còdic]Cridat incorrectament i àmpliament conegut com Kukenan-tepuy, este replanell es diu en realitat Matawi-tepuy. Té una altura de 2680 m s. n. m. i va ser escalat per primera volta en 1963. Dita expedició va ser organisada per l'Universitat de Bangor, Anglaterra. El Matawi-Tepui pertany a la cadena oriental de tepuyes de la gran sabana, junt en el Yuruani-Tepui. Del mateix naix el Bot Kukenan, catalogat com el dècim bot d'aigua més alt del món, en els seus 629 metros de caiguda lliure.[11][12]
Atres tepuys
[editar | editar còdic]Atres tepuys reconeguts són els que conformen la cadena Ilú-Tramén-Karaurín, ademés del Wadaka-piapó (o Wadakapiapü) i el Yuruaní, que junt en el Kukenan i el Roraima, conformen la cadena dels 7 tepuys de l'est. També destaquen els tepuys Iglú-tepui, Ptarí-tepui, Acopán-tepui i el Sororopán-tepui, que té un inclinament característic, i pot ser escalat. Existix una gran cantitat de tepuys menors, no obstant, poden trobar-se tepuys a lo llarc de tot el territori de Canaima, sent el total d'estos al voltant de 150.
La majoria dels tepuys alcancen altures que varien entre els 2000-2700 m s. n. m.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 La Gran Sabana [1] archivat en Wayback Machine.. Lagransabana.com. Consultat el 28 d'agost de 2025.
- ↑ Parc Nacional Canaima, Birdlife International. Consultat el 28 d'agost de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Weidmann, Karl, 1986, La 'Gran Sabana', Oscar Todtmann Editors, segona Edició, Caracas, Veneçola.
- ↑ 4,0 4,1 Canaima, Resenya Històrica Institut Nacional de parcs de Veneçola
- ↑ La Gran Sabana NewFrontiersAdventures.com
- ↑ Santa Elena de Uairén, Cóm aplegar Explorandorutas.com
- ↑ 7,0 7,1 7,2 AMBIENTE NATURAL, Informació Geològica i Geomorfològica Institut Nacional de Parcs de Veneçola
- ↑ Chimantá LaGranSabana.travel
- ↑ TEPUY RORAIMA [2] archivat en Wayback Machine. Lagransabana.com
- ↑ Trekking a Roraima Roraima.org.veu
- ↑ Bots i tepuyes de la Gran Sabana [3] archivat en Wayback Machine. Terra turisme
- ↑ Michelangeli Ayala, Armant, 2005, 'Tepuy', Altholito C.A., Caracas, Veneçola
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Gran Sabana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.