La lluita per l'identitat valenciana. Notes d'un dissident
La lluita per l'identitat valenciana. Notes d'un dissident és el títul d'un llibre de l'autor Manuel Gimeno Juan, filòlec i escritor valencià.
Ficha del llibre[editar | editar còdic]
- Títul: La lluita per l'identitat valenciana. Notes d'un dissident
- Autor: Manuel Gimeno Juan
- Editorial: Edicions Mosseguello
- Any: 2023
- Lloc de publicació: Castelló de la Plana.
- ISBN: 978-84-126514-2-3.
Sinopsis[editar | editar còdic]
Gimeno nos oferix un recull-seleccio de 28 artículs en dos seccions: «Sobre identitat i consciencia colectiva» (9) i «Sobre llengua valenciana» (19). S'han publicat en diversos mijos des de l'any 2008 fins a l'any 2021. Aporta els seus granets d'arena a l'identitat que yo considere ‘natural’ i no és una atra que la derivada del lloc de naixença, el nostre gentilici: valencià. La part més doctrinal i més curta és la primera (en referencies a dos personages historics i oposts en les seues percepcions, conductes i aspiracions: Josep Maria Bayarri i Joan Fuster). La segona, la més extensa, és l'idiomatica, perque ensenyar és una de les seues passions; acíi trobarém llum sobre molts aspectes que el catalanisme ha ocultat o tergiversat i que fa uns anys estan ‘descobrint’, els mateixos que ho havien amagat.
Ahí trobarém la justificació de molts termens correctes i usuals que l'oficialitat catalanista havia proscrit: ‘deport’, ‘llavar’, ‘giner’, ‘avant’, ‘peixcateria’, el <lo> neutre, la valencianissima preposició <ad>, la defensa de la grafia <ch>, el valor de les Normes d'El Puig i també algun eixemple de manipulació de texts.
Es un llibre didactic en la mida en que ensenya sobre la nostra llengua valenciana i sobre la nostra identitat. Està especialment dedicat als propis, perque moltes voltes defenen el valencianisme de cor, que està be, pero tambe es te de defendre, es pot defendre des de la rao, des del cap. I aço sense llegir es molt dificil, perque ningu tenim la ciencia infusa.
Estem en una societat del minim esforç, pero esta faena que ha fet Gimeno no és per ad ell, ell ya sap lo que ha escrit, és per ad uns atres. Als que escrivim nos queda l'esperança de que estes llavoretes caiguen en terreny fertil i fructifiquen i servixquen per a escampar les plantes d'un nou valencianisme.
Aço no sera possible si continuem fent lo mateix, no nos preocupem de lo nostre i no deprenim dels errors passats.
En resum, és un llibre contra l'oblit i contra l'evanescèencia, i tambe contra l'indigència intelectual, tant la de casa com la forana.
- Antoni Fontelles (Revista Rogle, nº 208, giner 2024).