Lactarius indigo
Lactarius indigo és una espècie de fonc comestible de la família Russulaceae. El seu cos fructífer presenta colors que van des del blau obscur en espècimen frescs al gris blavenc pàlit en els més vells. La «llet», o làtex, que emana quan el teixit del bolet és tallat o trencat —una característica comuna a tots els membres del gènero Lactarius— també és de color blau añil, pero llentament es torna en vert en entrar en contacte en l'aire. El capell sol medir entre 5 i 15 centímetros de diàmetro, i el peu alcança entre 2 i 8 centímetros de llongitut i entre 1 i 2,5 cm de gruixa.
És una espècie d'àmplia distribució, i pot trobar-se en l'est de Norteamérica,[1] l'est d'Àsia[2] i en Centroamérica.[2] L. indigo creix tant en boscs caducifolios com de coníferes, a on forma micorrizas en roures i pis.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Va ser descrita per primera volta en 1822 com Agaricus indigo pel micólogo nortamericà Lewis David de Schweinitz,[3] i ubicada en el gènero Lactarius en 1838, pel suec Elias Magnus Fries.[4] Hesler i Smith, en el seu estudi de 1960 de les espècies nortamericanes de Lactarius, la definixen com espècie tipo de la subsección Caerulei, un grup caracterisat pel seu làtex i el capell blaus.[5] El nom de l'espècie indigo significa, en llatí, «blau».[6] En anglés se li coneix en varis noms comuns com indigo milk cap —lliteralment «capell lechoso índigo»—,[7] indigo Lactarius —«Lactarius índigo»—,[6] o blue Lactarius —«Lactarius blau»—.[8] En el centre de Mèxic, és conegut com añil, blau, fonc blau, zuin, zuine. En Veracruz i en Pobla també se li coneix com quexque (que significa «blau»).[9]
Descripció
[editar | editar còdic]Característiques microscòpiques
[editar | editar còdic]Les espores són translúcidas (hialinas), de forma elíptica o casi esfèriques. Les seues dimensions oscilen entre 7 i 9 µm de llarc por entre 5,5 i 7,5 d'ample.[6] Per mig del microscopi electrònic d'agranada poden observar-se reticulaciones en la superfície de les espores.[9] Els basidios sostenen quatre espores d'entre 37 i 45 µm de llarc i de 8 a 10 d'ample.[10] Els pleurocistidios tenen entre 40 i 56 µm de llarc i entre 6,4 i 8 d'esgambi, i tenen forma d'huso, en l'àpiç molt estret. Els cheilocistidios són abundants, i les seues dimensions oscilen entre 40 i 45,6 µm de llarc i entre 5,6 i 7,2 d'ample.[9]
Espècies similars
[editar | editar còdic]El característic color blau del cos fructífer i del làtex fa que esta espècie siga fàcilment reconeixible. Existixen atres Lactarius que presenten colors blavencs:
- L. paradoxus, trobada en l'est de Norteamérica,[11] el capell del qual és de color blau grisàceu en la seua etapa jove, pero el peu i el làtex són d'un color que oscila entre el marró rojós i el marró blavenc;
- L. chelidonium, el capell del qual pot ser blau grisáceo, groguenc o marró groguenc, i làtex entre groguenc i marró;
- L. quieticolor, la carn del qual és azulada en el capell i entre taronja i taronja rojós en la base del peu.[7]
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Este bolet forma micorrizas en pins i roures, creixent sobretot durant l'autumne. Es troba en casi tot lo món, exceptuant Europa
Composts bioactivos
[editar | editar còdic]El color blau de L. indigo es deu principalment al pigment químic cridat azuleno. El compost, 1-estearoiloximetilen-4-metil-7-isopropenazuleno, extret i purificat del cos fructífer, és únic d'esta espècie.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Watling, Roy; Frankland, {{{nom2}}}; Ainsworth, {{{nom3}}}; Isaac, {{{nom4}}} (2002). [1] (en en), CABI, p. 6. ISBN 9780851997933.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Caracterisació de ceps de Lactarius secció Deliciosi de Guatemala i la seua comparació en ceps europeus de L. deliciosus.».Revista mexicana de micología.(26)
- 51-55.Consultat el 12/09/09.
- ↑ (1822).«Synopsis fungorum Carolinae superioris».Schriften der naturforschenden Gesellschaft in Leipzig.1
- ↑ (1836-38).«Seu synopsis hymenomycetum».Epicrisis systematis mycologici (Upsaliae).
- ↑ (1960).«Studies on Lactarius-I: The North American Species of Section Lactarius.».Brittonia.12
- 119-39.ISSN 0007196X.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Roody, W. C. (2003). [2], Lexington, Ky: University Press of Kentucky, p. 93. ISBN 0-8131-9039-8.
- ↑ 7,0 7,1 Arora D. (1986). [3], Berkeley, Califòrnia: Tingues Speed Press. ISBN 0-89815-169-4.
- ↑ Fergus, C. L. (2003). [4], Stackpole Books, p. 32. ISBN 978-0811726412.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 (1996).«Additional new records on Lactarius from Mexico».Mycotaxon.57
- 425-50.ISSN 0093-4666.
- ↑ Hesler and Smith, p. 68.
- ↑ Miller, Jr., O. K. & Miller, H. H., (2006). [5], Guilford, Conn: Falcon Guide, p. 87. ISBN 0-7627-3109-5.
- ↑ Harmon, A.D.; Weisgraber, K. H.; Weiss, O.(1979).«Preformed azulene pigments of Lactarius indigo (Schw.) Fries (Russulaceae, Basidiomycetes)».Cellular and Molecular Life Sciences.36(1)
- 54-56.ISSN 1420-682X.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- hongosdelhaya.blogspot.com
- Mushroom Expert by Michael Kuo
- Rogers Mushrooms by Roger Phillips
- YouTube Video:Foncs del Parc "L'Hi haja" - Lactarius indigo per Armant López i Juventino García, Institut de Genètica Forestal Universitat Veracruzana
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lactarius indigo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.