Anar al contingut

Laminariaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Laminaria hyperborea - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-214.jpg
Laminariaceae (Laminariaceae)


Laminariaceae és una família d'algues pardas que inclou a espècies molt desenrollades, les de major tamany i que se'ls crida comunament quelpos. Viuen en totes les mars del món, especialment en aigües en temperatures menors als 20 °C i solen formar llits d'algues i grans boscs d'algues (boscs de kelp), els quals són un dels ecosistemes més productius i dinàmics en la Terra.

Destaquen per la seua alta taxa de creiximent, els gèneros Macrocystis i Nereocystis creixen tan ràpit com a mig metro al dia, fins a alcançar 30 a 80 m.[1]

Morfologia

[editar | editar còdic]

Posseïxen rizoides per a fixar-se al substrat marí, el tale o estipe és llarc i les làmines són grans, aplanadas i contenen neumatocistos (vescículas de gas) per a favorir la seua flotabilitat.

Es reproduïxen sexualment per alternança de generacions, en un gran esporófito diploide i un chicotet gametófito haploide.

Tenen una àmplia gama d'usos i gran importància econòmica: com a aliment de gran varietat culinària, producció de minerals, sabó, vidre, fertilisant, alginato, agar i són un potencial biocombustible.

Ecologia

[editar | editar còdic]

La presència de boscs i llits d'algues generen ecosistemes propis que són la llar de moltes espècies marines. Tant el gran tamany de les algues i el gran número d'individus alteren de manera significativa la disponibilitat de la llum, el fluix de les corrents oceàniques, i la química de les aigües de l'oceà en la zona a on creixen.

Influïxen en la navegació, negativament si les algues generen perill en enredrar-se en els propulsors i positivament com a refugi contra les tempestats en estabilisar l'golpetear de les ones.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Thomas, D. 2002. Seaweeds. The Natural History Museum, London, p. 15. ISBN 0 565 09175 1