Anar al contingut

Landauíta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La landauíta és la forma mineral d'un òxit múltiple de composició NaMn2+Zn2(Tu, Fe3+)6Tu12O38. Va ser descoberta per A.M. Portnov, L.Y. Nikolayeva i T.I. Stolyarova en 1966 en el massiç de Burpala (República de Buriatia, Rússia) i deu el seu nom al físic rus Lev Davidovich Landau (1908-1968).[1]

Propietats

[editar | editar còdic]

La landauíta és un mineral negre opac, translúcido en extrems fins, de lluentor submetálico. Té durea 7,5 en l'escala de Mohs (comparable a la del granate) i una densitat de 4,42 g/cm³.[1]

Cristaliza en el sistema trigonal, classe romboèdrica.[2] Exhibix un fort pleocroísmo, en verda botella (X,Z) i verda (I).[1] La landauíta de la localitat tipo té un 73% de TiO2, un 11% de ZnO, un 6,8% de Fe2O3 i un 4,1% de MnO. Com a principal impurea cal destacar el seu elevat contingut de PbO (2%), sent la seua fòrmula IMA (Na,Pb)(Mn2+,I)(Zn,Fe)2(Tu,Fe3+,Nb)18(O,OH,F)O38.[3] És un mineral llaugerament radioactivo, encara que dita activitat és a penes detectable.[2] És membre del grup mineralógico de la crichtonita.[1]

Morfologia i formació

[editar | editar còdic]

La landauíta forma cristals prismàtics i grans irregulars de fins a 1 mm. Este mineral ha segut observat en vetes d'albita que tallen una pegmatita sienita associada a un plutón alcalino. Ademés d'en albita, la landauíta apareix junt a brookita, polilitionita, chabazita, monazita, bastnasita i murataíta.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Landauite (Mindat.org)
  2. 2,0 2,1 Landauite mineral data (Webmineral)
  3. «The new IMA list of minerals». Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2018. Consultat el 1 de juny de 2018.
  4. Landauite (Handbook of Mineralogy)