Lavandula stoechas
Lavandula stoechas, cridat comunament cantueso o tomello borriquero, és un arbust ramoso, molt aromàtic, de fins a un metro d'altura de la família de les lamiáceas. És una espècie nativa de la conca mediterrànea i Macaronesia i està naturalisada en Australasia.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Forma una mata molt ramificada que pot alcançar 1 m d'altura. Els seus tallos són de color vert o rojós, blanquecinos per la presència de pilosidad, més o menys abundant. Les fulls de color alguna cosa grisáceo sobretot pel envés, tomentosas, naixen enfrontades, són llargues i estretes, de vora sancera. Inflorescència compacta, de secció quadrangular. Les florés estan apiñadas en denses mechós terminals de forma quadrangular, que duen en la seua terminació un conjunt de bràcteas estèrils de color violeta o rojós. El cáliz, menut i recorregut per 13 venes, queda amagat per la bràctea. Corola de color morat obscur. Les flors formen llínees verticals que recorren el conjunt de l'inflorescència.[2] Esporofilos de 4-8 mm de llarc, acorazonados-romboidals, de color violeta amarronado, membranosos, tomentosos de gris en 4 rencs, els superiors engrandits, sense flors axilars, d'1-5 cm de llarc, ovalats, púrpures fins a violeta azulado. El penacho coloreado servix per a atraure als insectes.[3]
Florix en primavera i principis d'estiu, a partir del més de març, segons el clima a on habite.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx per tota la regió mediterrànea, habitant en xaraés oberts, desenrollats sobre sols sense calç, silíceos,[4] com granits, quarsitas, pissarres, etc. També en els bàsics originats sobre serpentinas i peridotitas. En altitut s'estén fins als 1000 m sobre el nivell de la mar i en alguna de les seues varietats fins als 1800 m.
Va associada moltes voltes a la jara i al tomello blanc (Thymus mastichina). En la península ibèrica és molt comuna. En les Balears creix en Menorca i Eivissa. També en Macaronesia (Illes Canàries) a on pugues haver segut introduïda.[5]
Subespecies
[editar | editar còdic]Esta espècie és molt poliforma, distinguint-se vàries subespecies:
És la més resistent de totes ya que aguanta els frets intensos de l'interior de la península, sent la més freqüent en abdós Castellas i Sistema Central. Habita en terrenys silíceos. Té el pedúncul de l'inflorescència més llarc que el doble d'esta. Esta subespecie forma un arbust molt ramificat que alcança els 80 cm. Fulls lanceoladas estretes, pelosas, que naixen enfrontades, formant freqüentment un fascículo. Els llarcs pedúnculs que sostenen les mechós estan desprovistos de fulls. Inflorescència sobre un llarc pedúncul, d'ahí el seu nom botànic, coronades per 2-5 bràctees morades. Les flors es reunixen en denses mechós terminals de secció quadrangular; en cada cantó apareixen alineades de 6 a 10 flors de color morat obscur; cada ramillete de flors és arrematat per un penacho de bràcteas estèrils de color púrpura clar. Tota la planta despedix un agradable i penetrant olor alcanforado. Florix en primavera.[6]
- Lavandula stoechas L. subsp. stoechas
El cantueso és la més mediterrànea de totes, la que creix en la Illes Balears i en les províncies costeres de l'est i sur de la península ibèrica. De fullage tomentoso blanquecino té el pedúncul de la inflorescència molt curt (més curt que la mechó); el cáliz en pèls més llarcs; les bràcteas estèrils del penacho generalment no sobrepassen els 2 cm; les bràcteas inferiors de l'inflorescència són generalment puntagudes.[5] Dins de la subespecie es poden distinguir les següents formes:
- Lavandula stoechas L. subsp. stoechas f. leucantha (Ging.) Upson & S.Andrews
- Lavandula stoechas L. subsp. stoechas f. rosea Maire[7]
De fullage gris verdoso. Té una inflorescència prou grossa i allargada, el pedúncul curt o mijà, el cáliz en pèls tots molt curts, i la corola en tots els lòbuls iguals o poc desiguals. Està repartida pel centre i la mitat occidental Península.[5]
- Lavandula stoechas subsp. sampaioana Rozeira
És molt semblada a la subsp. pedunculata, en la que presenta a voltes formes de trànsit, pero té el cáliz en alguns pèls llarcs, i la corola en els dos lòbuls superiors soldats i alguna cosa majors que el restant. Està àmpliament repartida per l'oest de la península ibèrica. En esta última raça cal incloure, segons pareix com sinònim a la Lavandula stoechas subsp. lusitanica (Chaitor) Rozeira, del centre i sur de Portugal que se sol diferenciar per tindre la inflorescència alguna cosa més curta i achatada.[5]
Usos
[editar | editar còdic]S'usa en jardineria i està inclosa en la flora apícola per la seua gran producció de néctar.[1]
- Medicinal
La infusió de les seues inflorescèncias seques són febrífugas i combaten les afeccions del pit i bronquis. S'utilisa com antiséptico, digestiu, antiespasmódico, cicatrizante i antibacteriano. S'utilisen les flors en aromaterapia, per a preparar infusions i olis essencials que contenen cetonas (d-alcamfor i d-fenchona) i alcohols (borneol i terpineol).[8]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Lavandula stoechas va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 573. 1753.[9]
- Etimologia
- Lavandula: nom genèric que es creu que deriva del francés antic lavandre i en última instància del llatí llavara (llavar), referint-se a l'us d'infusions de les plantes.[10] El nom botànic Lavandula com l'usat per Linneo es considera derivat d'est i atres noms comuns europeus per a les plantes. No obstant, se sugerix que esta explicació pot ser apócrifa, i que el nom en realitat pot ser derivat del llatí livere, "azulado".[11]
- stoechas: del grec στοιχαϛ nom d'algunes de les illes de la costa marsellesa.[12]
- Sinonímia
- Lavandula approximata Gand.
- Lavandula corsica Gand.
- Lavandula debeauxii Gand.
- Lavandula fascicularis Gand.
- Lavandula incana Salisb.
- Lavandula olbiensis Gand.
- Lavandula stoechadensis St.-Lag.
- Stoechas arabica Garsault
- Stoechas officinarum Mill.[13]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Alucema, astecados, azaya, aztecados, cantagüeso, cantahueso, cantigüeso, cantihueso, cantrojo, cantrueso, cantuerca, cantueso, cantueso aràbic, cantueso baste, cantueso blanc, cantueso vora, cantueso comuna, cantueso de sarsuela, cantueso fi, cantueso montés, cantueso morisco, cantueso purpúreo, cantueso real d'Espanya, cantueso vert, cantuerzo, esplego, espliego, estecados, esticados, flor del Corpus, flor del Senyor, galanita, herba de Sant Joan, herba sapient, lavanda, nazareno de Jesús, coa, romer cantúo, romer cantuoso, romer de senyor, te de moro, tomello, tomello baste, tomello borriquero, tomello burrero, tomello cantimpalo, tomello cantueso, tomello cantueso caballar, tomello cantuoso, tomello de cantueso, tomello de flor morada, tomello del Senyor, tomello mielero, tomello morao, tomello salvage, tomello sansero.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) (Online Database). National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. (data de consulta 9 de novembre de 2015)». Archivat des d'el original, el 19 de novembre de 2004. Consultat el 9 de novembre de 2015.
- ↑ Galà Cela (2003). , Madrit:Jaguar. ISBN 84-95537-50-8.
- ↑ Bayer, Ehrentraud (1989). , Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X.
- ↑ Flora vascular
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 López González (2007). , Madrit: Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-312-9.
- ↑ Penes, A. (1991). , Valladolit:Àmbit. ISBN 84-86770-40-8.
- ↑ Upson, Tim (2004). , Richmond, Surrey:Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN ISBN 1 84246 010 2.
- ↑ (1995) [1], 1ª edició, Barcelona: Kairós, pp. 134-5-6. ISBN 84-7245-303-0.
- ↑ «Lavandula stoechas». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 29 de juliol de 2013.
- ↑ Concise Oxford Dictionary
- ↑ The alternative derivation of the name lavender from Latin livere and medieval Latin lavindula is given in Upson and Andrews, where it is presented as a conjecture. The problems with the standard derivation llaure also described; such as that there is no knowledge of the common use of lavender for washing by Greeks and Romans.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Lavandula stoechas». The Plant List. Consultat el 29 de juliol de 2014.
- ↑ «Lavandula stoechas». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 6 d'abril de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Lavandula stoechas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.