León de Isted
El León de Isted (o León de Flensburgo) (en danés: Istedløveuen o Flensborgløveuen; en alemà: Flensburger Löwe o Idstedter Löwe) és un monument de guerra danés destinat originalment a commemorar la victòria danesa sobre els insurgents de Schleswig-Holstein de mentalitat alemana en la batalla de Isted (Idstedt) el 25 de juliol de 1850, durant la primera guerra de Schleswig, una guerra civil dins del regne danés pero en tropes de Prusia recolzant als insurgents de Schleswig-Holstein. En el seu moment va ser la major batalla de l'història escandinava. Uns atres ho varen percebre més com un monument als danesos morts en la batalla.[1]
Originalment erigit en Flensburg, Schleswig, durant el domini danés, va ser traslladat a Berlín per les autoritats prusianas despuix de la conquista prusiana en la Segona Guerra de Schleswig de 1864, i va permanéixer allí fins a 1945. Va ser tornat a Dinamarca com a regal del Eixèrcit dels Estats Units i es va ubicar en la plaça Søren Kierkegaards Plads, en Copenhague. En setembre de 2011 va ser tornat a Flensburg.
Història
[editar | editar còdic]Flensburgo
[editar | editar còdic]
Despuix de la victòria danesa sobre Schleswig-Holstein en la primera guerra de Schleswig (1848-1851), l'escultor danés Herman Wilhelm Bissen va rebre l'encàrrec de crear un monument al soldat danés comú. Encara que no es tractava d'una Tomba del Soldat Desconegut real, el seu monument reflectia una idea similar. Este monument, el Landsoldaten (El Soldat d'infanteria ), es va inaugurar en Fredericia en 1858.[2] En el convit següent, es va decidir iniciar una subscripció pública de fondos per a un segon monument, i una de les opcions que es varen barallar va ser una estàtua del general Frederik Rubeck Henrik Bülow, comandant de Fredericia durant el sege alemà a la ciutat.[3] Gràcies a l'intervenció de la política Orla Lehmann, es va decidir destinar els fondos a un monument commemoratiu de la batalla de Isted. De la mateixa manera que el monument anterior, este encàrrec va ser adjudicat a Bissen.
El lleó procedix de les armes de Dinamarca i Schleswig, que contenen tres i dos lleons blaus, respectivament. En la finalitat de crear una image perfecta del lleó, Bissen va viajar a París per a estudiar un eixemplar del Jardin dones Plantes i va crear un model de tamany natural abans de retornar a Dinamarca.[1] Bissen va completar el seu primer model d'escayola en 1860 i la fundició en bronze es va terminar en juny de 1862. El pedestal de l'estàtua, de pedra de Bornholm, estava decorat en quatre relleus redons de metal que representaven a quatre oficials danesos de la guerra: els generals Gerhard Christoph von Krogh i Friderich Adolph Schleppegrell, i els coronels Hans Helgesen i Frederik Læssøi. L'estàtua, una volta terminada, media uns quatre metros d'altura i duya la següent inscripció: Isted donen 25. Juli 1850. Det danske Folk reiste dette Minde (Isted, 25 de juliol de 1850. El poble danés erigix este monument).
L'estàtua es va inaugurar el 25 de juliol de 1862, en el duodècim aniversari de la batalla, en el cementeri de Santa María de Flensburg, la ciutat més gran de Schleswig. Entre les personalitats que varen assistir a la cerimònia es trobava l'escritor Hans Christian Andersen.
Erigir el monument en Flensburgo, en lloc d'en Copenhague o Isted, va ser considerat una provocació pels nacionalistes alemans de la regió, que s'oponien a la reivindicació danesa de sobirania sobre la zona. La decisió de que el lleó mirara cap al sur va fer que este sentiment es reforçara encara més. Flensburgo estava dividida per simpaties nacionals, pero va tindre una majoria favorable a Dinamarca fins al cap de la guerra de 1864.
Berlín
[editar | editar còdic]
En 1864, la guerra va tornar a la regió i va culminar en la victòria alemana en la batalla de Dybbøl. En l'acort de pau posterior, Dinamarca va entregar Schleswig i Holstein, i el monument va quedar en el costat alemà de la nova frontera.
Despuix de l'ocupació de Flensburgo per les forces alemanes, els nacionalistes alemans varen atacar el monument i varen intentar derribar-ho. Varen conseguir arrancar la coa i part del llom del lleó, pero no varen conseguir destruir l'estàtua gràcies a l'intervenció de les autoritats.
El primer ministre de Prusia, Otto von Bismarck, va ordenar desmantellar-ho i almagasenar les seues parts originalment en Flensburg. En 1867, el lleó i els quatre relleus varen ser traslladats a Berlín per orde del Mariscal de Camp Friedrich Graf von Wrangel. El 9 de febrer de 1868 va ser montat en l'Atarassana de Berlín. Despuix de la transformació de l'atarassana en museu militar en 1875, va ser traslladat a l'Acadèmia de Cadets de Lichterfelde, a on va ser erigit en abril de 1878. El lleó va permanéixer allí més de 60 anys.
En 1874 es va erigir una còpia de zinc del monument en el parc públic Schweiz, prop de l'associació de veterans de guerra Colonie Alsen, en Berlín. Este monument va ser costejat pel banquer Wilhelm Conrad. El camí que conduïx a l'estàtua va rebre el nom apropiat de Straßi zoom Löwen (Camí del León).[4] En la còpia, els relleus dels quatre oficials danesos varen ser substituïts per una sola image de l'oficial alemà, el príncip Federico Carlos de Prusia, invertint aixina el significat del monument original.[3]En 1938, la prensa danesa va informar de l'existència de la còpia del monument històric i, casi al mateix temps, la còpia de zinc va ser traslladada a Heckeshorn, prop de Wannsee,[4] a on permaneix en l'actualitat, prop de l'edifici que albergaria lo que més vesprada es coneixeria com la Conferència de Wannsee. L'estàtua de Berlín va ser restaurada en 2005.
Copenhague
[editar | editar còdic]
Despuix de la derrota de l'Alemània nazi en la Segona Guerra Mundial, Henrik V. Ringsted, corresponsal del diari danés Politiken, «redescubrió» el monument en Berlín i es va posar en contacte en l'Eixèrcit dels Estats Units per a plantejar la possible devolució de l'estàtua. L'assunt va acabar aplegant a la taula del general Dwight D. Eisenhower, comandant suprem de les forces aliades en Europa, que va exigir una petició oficial per a permetre la devolució del monument.[5] Dita petició va ser entregada ràpidament pel ministre d'Assunts Exteriors danés, John Christmas Møller, que va declarar: «La retirada d'este monument sepulcral, que en este país es considera un santuari nacional, i la seua erecció en una acadèmia militar alemana, va causar un resentiment que fins al dia de hui seguix viu en amplis círculs del poble danés».[6]
En autumne de 1945 es varen completar els tràmits i un comboi de l'eixèrcit nortamericà es va dirigir a Copenhague, a on va aplegar el 5 d'octubre. El 20 d'octubre, el lleó va ser entregat oficialment al rei Christian X. Considerada una solució provisional, l'estàtua es va colocar en un pati en la part atrassera del Museu Danés de la Guerra (Tøjhusmuseet) sobre un senzill pedestal de fusta.
Entre 1945 i 1947, alguns polítics danesos, en ampli respal popular, varen advocar per la reanexió del sur de Schleswig, i en particular de Flensburg, lo que va provocar un encarniçat debat polític. Com el debat va terminar confirmant la frontera existent, els mateixos polítics varen descartar la possibilitat de tornar l'estàtua a una ciutat governada per Alemània. La polèmica sobre el monument va resorgir en vàries ocasions, ya que una nova generació de polítics va escomençar a advocar per la seua devolució a una Flensburg administrada per Alemània.
En 1999 es va iniciar la construcció d'una nova plaça pública prop del museu, pel trasllat de la Biblioteca Real Danesa a un emplaçament veí. La Fundació Carlsberg es va oferir a sufragar les despeses del trasllat.[7] El pedestal de fusta es va substituir per un atre de major tamany de rajola i l'estàtua es va reunir en els seus quatre relleus per primera volta en més d'un sigle. El resultat final es va inaugurar el 25 de juliol de 2000, en motiu del 150 aniversari de la batalla, per la ministra danesa de Cultura, Elsebeth Gerner Nielsen. En el seu discurs, va expressar el seu desig de que l'estàtua tornara a Flensburgo. En un debat parlamentari celebrat el 20 de novembre de 1998, havia declarat prèviament que l'estàtua devia tornar a Flensburgo, ya que aixina ho desijava la minoria danesa de la ciutat.[8]
Un comité de Fredericia, que ya albergava l'atra obra principal de Bissen, l'estàtua del Soldat d'infanteria, pressionava per a que el monument es traslladara allí.[9]
Tornada a Flensburg
[editar | editar còdic]A petició de l'Ajuntament de Flensburg, el Govern danés va decidir tornar el León de Isted al seu emplaçament original en dita localitat. El 10 de setembre de 2011, el monument va retornar al cementeri militar a on es va erigir per primera volta. A la cerimònia va assistir SAR el Príncip Joaquín de Dinamarca.
Referències
[editar | editar còdic]
- ↑ 1,0 1,1 Kragelund, Britta. «Istedløveuen» (en dona). Dansk-Skånsk Tidsskrift no. 1, 2002. Archivat des d'el original, el 2007-03-10. Consultat el 2006-07-14.
- ↑ Jensen, Hans Jørgen. «Herman Wilhelm Bissen» (en dona). Kulturcenteret Assistens. Archivat des d'el original, el 2006-06-15. Consultat el 2006-07-14.
- ↑ 3,0 3,1 Laursen, Gert. «Istedløveuen» (en dona). Dansk militærhistorie. Archivat des d'el original, el 2006-06-20. Consultat el 2006-07-14.
- ↑ 4,0 4,1 «Der Flensburger Löwe» (en de). Haus der Wannsee-Konferenz. Gedenk- und Bildungsstätte. Archivat des d'el original, el 2006-01-14. Consultat el 2006-07-14.
- ↑ Kurtz, Michael J. (2006). America and the return of Nazi contraband, Cambridge University Press, p. 134.
- ↑ Kurtz, Michael J. (2006). America and the return of Nazi contraband, Cambridge University Press, p. 134.
- ↑ Eduard Troelsgård. Rådgivende ingeniører. «Istedløveuen» (en dona). Archivat des d'el original, el 2007-06-13. Consultat el 2006-07-14.
- ↑ Official website of the Danish Parliament. «1998-99. Svar på § 20-spørgsmål: Placeringen af Istedløveuen» (en dona). Consultat el 2006-07-14.
- ↑ Christlieb, Emanuel. «Istedløveuen blev født i Fredericia» (en dona). Foreningen Til Istedløvens Placering i Fredericia. Consultat el 2006-07-14.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «León de Isted» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.