Leclercqia scolopendra

Archiu:Leclercqia scolopendra reconstrucción.jpg

Leclercqia scolopendra

Archiu:Leclercqia reconstrucción.jpg

Porte general de l'espècie.

Leclercqia scolopendra Benca et Strömberg 2013 és una espècie extinta de licofitas descrita a partir dels seus restants fòssilés apareguts en sediment del Devónico Mig (Givetiense) en l'Estat de Washington, EE. UU.. Pren el seu nom genèric de la paleobotánica belga Suzanne Leclercq i el seu epítet específic, scolopendra, per la semblança dels seus restants al centípedo de mateix nom. Este vegetal tenia porte herbàceu i era similar morfològicament a una licófita actual en un tale format per un prim eix en micrófilos insertats helicoidalment. La presència d'esporangis associats als micrófilos permet establir una relació entre esta espècie i el restant de les del seu gènero en Lepidodendron. Encara que els seus micrófilos s'assemblen a l'espècie tipo Leclercqia complexa estudis morfométricos han permés determinar la seua condició d'espècie.

Morfologia

De la mateixa manera que ocorre en el restant de les espècies de la seua gènero la morfologia de les seues micrófilos i la presència d'esporangis són les principals característiques de l'espècie. Leclercqia scolopendra era un vegetal de porte herbàceu en brots cilíndrics i estrets d'una gruixa variable entre els 1, 1 i 3,9 mm dividits isodicótomamente o anisodicótomamente encara que s'ignora si posseïa radícules o una atra estructura d'unió al substrat.

Al voltant del seu talle s'insertaven els micrófilos helicoidalment en un número d'entre 8 i 10 per regrés. Els micrófilos de L. scolopendra compartien característiques del restant d'espècies de Leclercquia, en varis segments curvats abaxialment, llevat en L. andrewsii. En esta espècie el microfilo es curvava lleument cap al pla abaxial abans del seu punt mig (entre els 0,12 i 1,3 mm) a on es dividia en cinc segments que alcançaven una llongitut variable entre els 0.6 i 3.6 mm. El segment central, acuminado, era més llarc que el restant i es trobava fortament curvat abaxialment mentres que els quatre segments laterals es curvaven adaxialment. Encara que no s'han observat en esta espècie l'epidermis dels micrófilos d'atres Leclercqia presenten estomas molt dispersos i afonats.

Com en els licopodios actuals associats a la cara adaxial dels micrófilos es troben els esporangis formant zones discretes del talle, més denses que en el restant d'espècies conegudes, i alternades per seccions de micrófilos estèrils. Els esporangis són característicamente globosos en llongituts d'entre en esgambi variable entre 0,45 i 1,21 mm i una llongitut d'entre 0,80 i 1,78 mm. S'unien al microfilo per mig d'un segment de teixit curt d'entre 0,89 i 2, 32 mm pròxim a l'unió del microfilo al talle. La dehiscencia es produïa per la vora paralela a l'eix del microfilo de manera que s'obririen en dos valvas. No s'ha observat la presència de megasporangios en esta espècie ni en cap dels seus afins per lo que es considera que era homospórea. Els seus esporas han segut identificades com a pertanyents a la palinoestecie Acinosporitis, molt usual en registres del Devónico. Estes espores eren triletas subtriangulares i ornamentadas en entre 40 i 50 μm de diàmetro. La principal característica de les espores és la presència en la seua zona equatorial d'estructures espinoses de 3 a 4 μm.

Degut a que els restants fòssils disponibles de L. scolopendra no permeten l'observació de l'estructura interna dels brots esta solament pot deduir-se en relació en la de Leclercqia complexa. Considerant açò els micrófilos devien posseir un cilindre vascular del tipo actinostela exarca que ocupava únicament el segment central, quedant els segments laterals sense irrigación. El xilema dels micrófilos i del talle devia estar format per un número d'entre 14 i 18 fas de protoxilema en traqueidas anular i helicoidals i un metaxilema en traqueidas escaleriformes en punteaduras uni a multiseriadas de morfologia elongada.

Distribució i ecologia

Els restants fòssils que varen permetre la descripció de l'espècie procedixen del jaciment denominat Northwest Llime Quarry pertanyent al Grup Chilliwack en el comtat de Skagit, estat de Washington, EE. UU. datat en el periodo Givetiense del Devónico Mig. Associats als seus restants són habituals els de l'espècie tipo del gènero, Leclercqia complexa i se supon que ocupaven el mateix ecosistema. Les areniscas del Grup Chilliwack es varen depositar en un ambient coster format en un archipèlec que formava un ampli arc en la zona occidental del cratón de Norteamérica. El depòsit dels restants en un ambient marí se supon alóctono ya que per lo que ha pogut saber-se a partir dels restants millor conservats de L. complexa esta planta vivia associada a superfícies d'aigua dolça, be siguen rieras, chicotetes estanys o deltes fluvials com totes les espècies vegetals terrestres conegudes del Devónico. Atenent a açò es considera que les espècies de Leclercqia podrien mantindre la seua posició erecta gràcies a l'estructura de la seua talle i que gràcies a això mantindrien la seua independència de l'aigua al no necessitar de la pressió de turgor com atres espècies contemporànees.