Lepenski Vir
.JPG){kind=link}
Lepenski Vir és un assentament de la prehistòria europea localisat en Sèrbia que data de més de 8000 anys i que va desenrollar un sistema econòmic i sociocultural elaborat.[1] Es troba prop al riu Danubio, concretament, al seu pas en el desfiladero de les Portes de Ferro.[2] Les principals excavacions varen ser realisades entre 1965 i 1971 per Dragoslav Srejović, de l'Universitat de Belgrat.[2] S'han trobat ferramentes fetes en pedra i en os, aixina com llars i numerosos objectes religiosos entre els que es troben escultures úniques fetes en pedra.
L'assentament evidencia la transició gradual d'un modo de vida de caçadors-recolectors a un atre d'agricultura més sedentario, típic del Neolític. Lepenski Vir inclou les primeres obres d'art monumentals en Europa Central i Sudoriental, aixina com les més antigues formes organisades de vida social, econòmica i religiosa en la conca del Danubio.[3] Esta civilisació sabia d'arquitectura, urbanisme, geometria, matemàtiques, astronomia, art i religió.[4]
A través del seu art, les seues creències i modos de subsistència, esta civilisació ha creuat l'abisme que encara existia entre el Mesolítico i Neolític en les cultures del Danubio.[1] Segons l'UNESCO, Lepenski Vir és "un impressionant eixemple de la relació entre el home i la naturalea, del paper i l'importància del mig ambient natural per a l'organisació de la vida i la cultura en general."[3]
Estructura social
[editar | editar còdic]La cultura que es troba en Lepenski Vir descendix directament dels primers caçadors-recolectors trobats en Europa, ya que hi ha certs paralelismes en restants trobats en Brno. Les evidències arqueològiques d'ocupacions en cova, en Europa, de caçadors recolectors apleguen fins al 20000 a. C., pero no seria fins al 7000 a. C. quan vorem ocupacions similars a les de Lepenski Vir en un replanell de chicoteta altura.
L'estructura social complexa estava dominada per un cult religiós que provablement servia per a unir i coordinar l'activitat dels seus membres. Han segut trobats numerosos objectes sacrales que recolzarien esta teoria. El més remarcable eixemple seria un tipo d'escultura únic de la cultura de Lepensky Vir, que seria un dels primers representants del art sacral europeu.
Esta estructura social respondria a la producció agrícola. Una volta es tenen productes agrícoles, aumenta la calitat de vida i es modifiquen els vells hàbits de vida. Els mecanismes d'evolució seguixen sense estar clars, pero tot apunta més a desenroll indígena que a invasió estrangera.
Arquitectura
[editar | editar còdic]L'àrea de l'assentament principal de Lepenski Vir va ser ocupada entre el Mesolítico i el Neolític en diferents fases.[1] Al voltant de la zona principal es troben vàries viles satèlit en la mateixa cultura i habitades en el mateix periodo temporal. Els restants arqueològics trobats en les zones d'entorn mostren assentaments temporals que varen deixar algunes construccions, provablement destinades a époques concretes de caça i recolecció. Açò sugerix que serien societats seminómadas en una economia distribuïda entre l'explotació dels recursos de l'àrea i alguns aprofitats per temporades.
L'assentament està clarament planificat. Totes les cases estan construïdes seguint un patró geomètric, la qual cosa denota una arquitectura pròpia d'esta cultura: és un dels seus majors guanys. A les afores del jaciment es troba una necròpolis molt elaborada. Les úniques excepcions eren certs vells que eren enterrats darrere dels fumerals en les cases, seguint un ritual religiós.
En sèt assentaments entorn a Lepenski Vir s'han trobat 136 residències i edificis sacrales en dates d'entre 6500 i 5500.[5] La disposició bàsica de l'assentament consistix en dos ales principals i una zona central buida que faria les voltes de plaça del poble o lloc de trobada. L'assentament està dividit radialment en numerosos camins, tots prenent el riu com a eix. Les viles d'entorn són paraleles als penya-segats circumdants.
La base de cada vivenda de l'assentament està construïda a modo de triàngul equilátero en lloc de forma redona o circular.
L'interior de cada casa inclou un fumeral construït en pedres rectangulars. Els fumerals s'estenen més al fondo per a crear chicotetes capellas en la part posterior de la casa. Sempre estaven decorades en escultures tallades en pedres de riu que podien representar als deus o a vells habitants de la zona. Un atre fet significante és que en el centre de les cases hi ha una chicoteta depressió circular, la qual cosa podria ser una espècie d'altar.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Els civilisations du Danube» (en francés). Dossiers Archeologie. Consultat el 19 de setembre de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 Saga Gavrilovic. «Obituary: Dragoslav Srejovic» (en anglés). The Independent. Consultat el 19 de setembre de 2010.
- ↑ 3,0 3,1 Nature Protection Institute of Sèrbia. «Djerdap National Park» (en anglés). UNESCO. Consultat el 19 de setembre de 2010.
- ↑ EFE. «Altar en escritura desconeguda trobat en Sèrbia és el més antic del món» (en espanyol). L'Univers. Consultat el 19 de setembre de 2010.
- ↑ Michael Roberts. «Srbija: Nastavljeni radovi na arheološkom nalazišel teu Lepenski Vir» (en serbi). Balkans.com. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 19 de setembre de 2010.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- ARRIBAS, A. "Lliçons de Prehistòria". Ed. Teide. Barcelona, 1974.
- VV. AA. "L'Art de Lepenski". Ministeri de Cultura. Madrit, 1986
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lepenski Vir» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.