Les Incantadas
Les Incantadas (en griego: Μαγεμένες της Θεσσαλονίκης o Λας Ινκαντάδας, que significa ‘les encantades’) és un grup d'escultures romanes d'un pòrtic que data de el II i que formava part del Fòrum romà de Tesalónica, en Macedònia Central al nort de Grècia. Segons les descripcions dels viagers, constava de cinc columnes corintias, quatre d'elles en escultures bilaterals en cada pilar superior. Les escultures varen ser desmantellades en 1864 pel paleólogo francés Emmanuel Miller, traslladades i colocades en el museu del Louvre en França, mentres que el restant de l'edifici va ser demolit. A finals de el XX es va descobrir en la ciutat un fragment d'un quint pilar perdut.
Grècia vol la devolució de les escultures, encara que en escàs èxit. En 2015 es varen construir còpies fidels dels quatre pilars que s'exponen des de llavors en el pòrtic de l'entrada principal del Museu Arqueològic de Tesalónica. Quan es varen expondre eixe any, va ser la primera volta en més de cent cinquanta anys que la ciutat tornava a vore les escultures Incantadas, encara que foren còpies.
Nom
[editar | editar còdic]Es desconeix el nom que va rebre la columnata en l'Antiguetat. Durant el periodo otomà, el monument era conegut per varis noms. En grec es diuen Μαγεμένες (Magemenes =encantades), mentres que en judeoespañol parlat per la comunitat sefardí era Les Incantadas, que significa lo mateix. Els habitants turcs de la ciutat la malnomenaven Sureth Maleh (Formes d'àngel),[1] mentres que atres noms són pòrtic dels ídols,[2] o Goetria (és mencionada com Goetria l'Incantada per Stuart i Revett en 1754).[3] En temps moderns li les coneix com les Cariátides de Tesalónica,[4][5][6][7] i també Marbres de Elgin de Tesalónica [8][9] basant-se en la seua retirada en 1864, similar a la de les escultures del Partenón que varen ser retirades per l'escocés Thomas Bruce Elgin a principis del mateix sigle.[10]
Ubicació
[editar | editar còdic]Es creu que el pòrtic estava situat en el barri judeu de Rogos (zona entorn a l'actual carrer Chalkeon, junt a l'iglésia del mateix nom), darrere dels Banys del Paraís (Hamam Bey),[11][12] prop del Fòrum romà. El fet de que tinguera estàtues a abdós costats significa que l'us de l'edifici estava orientat a abdós parts. S'han fet vàries suposicions sobre el seu us, és molt provable que anara l'entrada al mercat romà, o que fora una frontera divisòria entre la palestra i la plataforma,[13] o inclús propileus del hipòdrom.[14]
En un pla topogràfic d'Ernest Hébrard, que va participar en la reconstrucció de Tesalónica despuix del Gran incendi de 1917, se senyalava la seua ubicació en la zona més àmplia darrere dels banys de Haman Bey.[15]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2001) Melville "Among the Nations": Proceedings of an International Conference, Volos, Greece, July 2-6, 1997 (en en), Kent State University Press, p. 90. ISBN 978-0-87338-696-8.
- ↑ «Στοά των ειδώλων».
- ↑ Stuart y Revett, 1762, pp. 53-56.
- ↑ «Η πονεμένη ιστορία των Μαγεμένων, των χαμένων «Καρυάτιδων» της Θεσσαλονίκης» (en el).
- ↑ «Οι «Μαγεμένες» στο Αρχαιολογικό Μουσείο Θεσσαλονίκης | naftemporiki.gr» (en el).
- ↑ «Η ιστορία ζωντανεύει: Οι «εξόριστες» Καρυάτιδες της Θεσσαλονίκης (ΦΩΤΟ)» (en el).
- ↑ «Μαγεμένες», αντιγραμμένες και… ακριβοπληρωμένες!» (en el).
- ↑ «Photodentro-Cultural: Αύρα, η "Μαγεμένη" της Θεσσαλονίκης» (en el).
- ↑ «Παρέμβαση του Σταύρου Καλαφάτη για τα» (en el).
- ↑ Βακαλόπουλος , 1986, p. 24.
- ↑ Γρηγορίου y Χεκίμογλου, 2008.
- ↑ «Οι "Μαγεμένες" της Θεσσαλονίκης | Καλώς ήρθατε στην 84η ΔΕΘ» (en el).
- ↑ Fox, Robin J. Lane. Brill's Companion to Ancient Macedon: Studies in the Archaeology and History of Macedon, 650 BC - 300 AD (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-20923-7.
- ↑ «Dictionary of Greek and Roman Geography (1854), THESSALONI´CA» (en en).
- ↑ Sivenas, Nikiforos. «Οι Μαγεμένες: έρως θεών και ανθρώπων» (en en).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- «Η ακριβής θέση των «Ενκαντάδας. Ταύτιση βάσει αρχειακών πηγών».Ελληνική Ιστορική Εταιρεία.
- Sève, Michel (5 de agost 2013). “LA COLONNADE DES INCANTADAS À THESSALONIQUE” (fr). Revue Archéologique (Nouvelle Série, Fasc. 1): 125–133. ISSN 0035-0737.
- Mazower, Mark (2006). Salonica, City of Ghosts: Christians, Muslims and Jews 1430-1950 (en en), Athens: Harper Collins Publications. ISBN 9780007120222.
- Βακαλόπουλος, Α.. “Ένας Γάλλος Έλγιν στη Θεσσαλονίκη” (el). Μακεδονικά 25: 24–32. doi:.
- Guerrini, L. (1961). «Les Incantadas», Enciclopèdia dell' Art Antica (vol. 4) (en it), Roma: Istituto della Enciclopèdia italiana.
- Perdrizet, Paul (5 de agost 1930). “L'« Incantada » de Salonique (Musée du Louvre )” (fr). Monuments et mémoires de la Fondation Eugène Piot 31 (1): 51–90. doi:.
- Miller, Emm. (1889). Li mont Athos. Vatopedi. L'île de Thasos. (en fr), Paris, pp. 336–366.
- Papazoglou, Llaures (2011). Les Incantadas: Οι Μαγεμένες της Θεσσαλονίκης (en el), Νησίδες. ISBN 9789609488143.
- Lioutas, Asterios. «Ο Πέμπτος Πεσσός της Στοάς των Ειδώλων», The Work of Magic Art: Ιστορία, χρήσεις & σημασίες του μνημείο των Incantadas της Θεσσαλονίκης (en el), Thessaloniki, Greece. ISBN 978-960-9621-44-1.
- «Les Incantadas: Ένα Αινιγματικό Κτίριο στον Χώρο της Ρωμαϊκής Αγοράς της Θεσσαλονίκης», The Work of Magic Art: Ιστορία, χρήσεις & σημασίες του μνημείο των Incantadas της Θεσσαλονίκης (en el), Thessaloniki, Greece. ISBN 978-960-9621-44-1.
- (1762) The Antiquities of Athens, Measured and Delineated (vol. 3) (en en), London: John Nichols, pp. 53–56.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Las Incantadas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.