Lesque
Lesque (Plantilla:Lang-grc) és una paraula en grec jónico, que significa consell o conversació, i un lloc de consell o conversació|[1] En les ciutats gregues es mencionen en freqüència llocs d'espargiment públic en el nom de leschai (λέσχαι, plural grec de lesche), alguns destinats a tal fi i atres cridats aixina perque eren utilisats pels holgazanes; A esta última classe pertanyen l'àgora i les seues pòrtics, el gimanasio, i les tendes de diversos comerciants, especialment les dels ferrers, que eren freqüentades en hivern per la seua calidea, i en les que, per la mateixa raó, els pobres buscaven refugi per a passar la nit. [2][3]
En estos passages, no obstant, en els que es troben els primers eixemples de l'us de la paraula, sembla referir-se a llocs distints dels tallers dels ferrers, encara que es recorria a ells de la mateixa manera; i podem deduir dels gramàtics, que hi havia en les ciutats gregues numerosos edificis menuts o pòrtics, amoblats en assents, i exposts al sol, als que els ociosos recorrien per a gojar de la conversació, i els pobres per a obtindre calor i refugi, i que es dien leschai: solament en Atenes hi havia 360.[4][5][6] La Suda, referint-se a un passage d'Hesíodo, explica lesque (λέσχη) per mig de la paraula kaminos (κάμινος ‘forn’ o ‘forja’).[7]
Per Esquilo [8] i Sófocles [9] la paraula s'usa per a designar un consell solemne; pero en atres llocs els mateixos escritors, aixina com Heródoto, l'ampren per a significar una conversació comuna.
En els Estats dorios la paraula conservava el significat d'un lloc de reunió per a deliberar i conversar, una sala de consell o club. En Esparta cada filé tenia el seu lesche, en la que i en el gimnasi els vells passaven la major part del dia en conversacions séries i deportives, i en la que els chiquets recent naixcuts eren presentats per a que els vells decidiren si devien ser criats o eliminats.[10][11] Algunes d'estes lesques espartanas semblen haver segut salons de certes pretensions arquitectòniques: Pausanias menciona dos d'elles, la lesche krotanon (λέσχη Κροτανῶν) i la lesche poikile (λέσχη ποικίλη).[12] També s'utilisaven per a atres fins.[13]
Generalment hi havia cambres per al consell i la conversació, cridades aixina, anexes als temples d'Apolo, un dels epítets dels quals era Apolo Leschenorios (Plantilla:Lang-grc).[14][15][16]
De tals lesques el principal era la Lesque dels cnidios, que va ser erigida en Delfos pels cnidios, i que va ser celebrada en tota Grècia, menys per la seua pròpia magnificencia, que per les pintures en les que va ser adornat per Polignoto.[17][18]
Etimologia
[editar | editar còdic]En el XIX es va sospitar una relació entre la paraula grega lescha (en grec jónico: lesche) i la semítica lischkah (Plantilla:Lang-he), que denota una dependència d'un temple per al menjar comú dels sacrificis, per eixemple vàries voltes en Plantilla:Bíblia.[19][20] El sò de la paraula sugerix un préstam de la paraula grega de la semítica, i també es va propondre la tesis corresponent.[21] No obstant, un estudi de Walter Burkert de 1990[22] aplega a la conclusió de que (si acàs) la paraula hebrea és un préstam del grec o d'una atra llengua indoeuropea.
No obstant, un estudi de Walter Burkert de 1990,[23] aplega a la conclusió de que (si acàs) la paraula hebrea és un préstam del grec o d'una atra llengua indoeuropea (possiblement a través dels filisteos). L'etimologia grega de la raïl λεχ- (grec λεχος llits ‘llit;’ relacionat en l'alemà leschai, anglés lesche) ya parla a favor de tal direcció de préstam, mentres que la paraula no està atestada en l'àrea semítica llevat en el Tanaj. Alternativament, també se supon una derivació de λέγειν legein (‘parlar, conversar’.[24]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Smith, Philip (1870). Dictionary of Greek and Roman Antiquities (vol. 1) (en en), Little, Brown and Company, pp. 681.
- ↑ Homero, Odissea xviii. 329.
- ↑ Hesíodo, op. 491, 499.
- ↑ Eustacio de Tesalónica, Sobre Homero, l.c.
- ↑ Eutiquio Proclo, Sobre Hesiodo l.c.
- ↑ Hesiquio d'Aleixandria, Etymologicum Magnum., s.v.
- ↑ Liddell, Henry (1996). A Greek-English Lexicon (en en), Oxford: Oxford University Press, pp. 872. ISBN 0-19-864226-1.
- ↑ Esquilo, Euménides 366.
- ↑ Sófocles], Antígona 160.
- ↑ Plutarco, Licurgo.16, 25.
- ↑ Müller, Dor. III. 10. § 2, IV. 9. § 1.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia III. 14. § 2, 15. § 8.
- ↑ Ateneu, Convit dels erudits, IV. p. 138, i.
- ↑ Harpocración s.v.
- ↑ Plutarco, Plut. del ap. Delph. p. 385, b.
- ↑ Müller, Dor. ii. 2. § 15, note.
- ↑ Pausanias, 10. 25
- ↑ Karl Böttiger, Archaeol. d. Malerci, p. 296, &c.
- ↑ [Wissenschaftliche Buchgesellschaft.Nachdruck der Ausgabe von 1899.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 2024-04-30.
- ↑ (1967).Wissenschaftliche Buchgesellschaft.Nachdruck der Ausgabe von 1899.
- ↑ (1990) Lescha-liskah (en de)..
- ↑ (1997) Sprachvergleichung und Urgeschichte Jena (en de), Olms, p. 497.
- ↑ (1999).Der Neue Pauly (DNP)..Metzler.7
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lesque» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.