Anar al contingut

Lesque dels cnidios

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lesque dels cnidios

La Lesque dels cnidios (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).) és un monument dins del lloc arqueològic de Delfos, famós en l'antiguetat per la seua decoració interior en dos pintures famoses del pintor Polignoto de Tasos, "Conquista de Troya" [1] i "Nekya" [2] (descens de Odiseo en el Hades).[3] Va ser una lesque o lloc de reunió en Delfos. Estava situat en el cantó noreste del santuari d'Apolo, a l'est del teatre de Delfos i al nort del temple d'Apolo.[4][5]

Esta lesque es va excavar per primera volta en 1894, pero sense tirar rastre algun de les pintures.[6]

Història

[editar | editar còdic]

Va ser construïda en época clàssica al voltant de l'any 450 a. C.. Va ser un regal del poble dels cnidios a Apolo. Cnido havia segut atacada pels aqueménidas durant les guerres mèdiques, quan els cnidios varen intentar protegir la ciutat en la península cavant una gran trinchera. No obstant, l'obra va fracassar i els cnidios varen enviar un emissari a Delfos per a demanar consell a Apolo a través del oràcul de Delfos. Varen rebre la resposta de que Zeus no aprovava l'excavació i havia detingut els treballs. En el seu lloc, els cnidios varen tindre que posar totes les seues esperances en l'ajuda d'Apolo. Es va considerar que Apolo havia complit la seua promesa quan Cimón va derrotar als aqueménidas en la batalla del riu Eurimedonte (cap a 469-466 a. C.) La lesque va ser construïda en agraïment per això i dedicada a Apolo.[7][8]

Pertany a la part d'edificis de Delfos que varen ser destruïts casi per complet a lo llarc dels anys, de modo que hui en dia lo únic que sobreviu d'ell són alguns restants arqueològics. Estava ubicat en l'extrem noreste del santuari. Va ser construït sobre un terreny en fort pendent i data del segon quart de el V, poc despuix de la victòria dels grecs en les guerres mèdiques, potser despuix de la batalla del riu Eurimedonte .[9]

Descripció

[editar | editar còdic]

S'utilisava com a zona de reunió, menjador i descans, i possiblement també per a practicar deports. L'edifici tenia forma rectangular, d'aproximadament 18 x 9,5 m.. Tenia una porta en el costat sur. L'edifici tenia tres ales i la seua teulada estava sostinguda per huit columnes de fusta en dos files de quatre. Solament sobreviuen alguns trams dels murs d'este gran edifici, algunes pedres a l'oest i a l'est i casi tot el mur nort. En l'interior sembla que hi havia dos files de quatre columnes de fusta, colocades simétricament per a oferir respal.[9] Estava decorat en pintures de Polignoto, que representaven, entre atres coses, la caiguda de Troya i el descens d'Odiseo al Hades (Nekyia). Es varen realisar sobre panels mòvils. Les pintures eren ben conegudes en l'Antiguetat i el seu contingut es coneix a través de la descripció de Pausanias.[5][7][8]

Per un atre costat, per la gran fragmentació del monument, els investigadors encara no han aplegat a un punt en el que puguen donar respostes definitives sobre l'entrada, les finestres i el sostre, ni tampoc sobre la disposició de les pintures de Polignoto en el Lesque. Lo més provable és que les dos pintures estigueren en els costats més llarcs, nort i sur, i l'entrada estiguera ubicada en un dels costats estrets, provablement l'oest.

Fonts antigues afirmen que quan un entrava en l'edifici allargat de la Lesque dels cnidios des de l'esquerra, observava la pintura de la Nekya i des de l'esquerra la de la Conquista de Troya. Estes dos obres eren del mateix tamany i tenien aproximadament el mateix número de formes.[10] No se sap exactament cóm s'allumenava l'edifici, ni quins colors tenia a la seua disposició Polignoto per a realisar les seues composicions pictòriques. També hi ha desacort sobre si les obres es varen realisar directament sobre les parets o sobre si les pintures de fusta després es varen penjar d'elles. L'altura, la llongitut i l'ample de les composicions també es desconeixen, llevat per suposicions no confirmades.[9][11] El sostre de l'edifici era inclinat, en teixixques, mentres que l'allumenament adicional sembla haver-se conseguit en un lucernario que va poder haver tingut un sostre inclinat o cuadrúpedo. Durant el IV. a. C., al sur del monument, ya una distància de 3,2 m del mur sur es va construir un mur de pedra calcàrea local, en el que provablement es varen exhibir tributs, segons el model del tesor ateniense.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Stansburry-O’Donnel, Μ. (1989). «Ilioupersis de Polignoto Ilioupersis. Una nova reconstrucció», AJA 93, pp. 203-215.
  2. ↑ Stansburry-O’Donnel, Μ. (1990). «"Nekyia" de Polignoto. Una reconstrucció i anàlisis», AJA 94, pp. 213-235.
  3. ↑ Bommelaer, J.-F., Laroche, D. (1991). Guide de Delphes. Li site, Paris, pp. 202-204.
  4. ↑ (2000) Antiikin käsikirja (en fi), Otava, pp. 120–121. ISBN 951-1-12387-4.
  5. ↑ 5,0 5,1 (2000) Antiikin käsikirja (en fi), Otava, p. 301. ISBN 951-1-12387-4.
  6. ↑ Pouilloux, J. (1960). Fouilles de Delphes II. La régió nord du sanctuaire (de l’époque archaïque à la fi du sanctuaire) (en fr), pp. 20-139.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Delphi, Lesche of the Knidians» (en en). Perseus. Consultat el 2024-04-30.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Λέσχη Κνιδίων» (en el). Υπουργείο Πολιτισμού και Αθλητισμού.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Υπουργείο Πολιτισμού και Αθλητισμού: Λέσχη Κνιδίων.
  10. ↑ Cousin, M. (2000). «Composition, espace et paysage dans els peintures de Polygnote à la lesché dones Cnidiens», Gaia, pp. 61-103.
  11. ↑ Man. Manoledakis, Nekyia, Salónica, Sfakianakis, 2003, 62 – 77.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lesque_dels_cnidios&oldid=902797»