Leuenbergeria lychnidiflora
Leuenbergeria lychnidiflora, coneguda comunament com cactus arbre del matrimoni,[1][2] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Leuenbergeria, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx per Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, suroest de Mèxic i Nicaragua.
Descripció
[editar | editar còdic]Leuenbergeria lychnidiflora és una espècie de cactus de porte arborescente que pot alcançar fins a 10 m d'altura (a voltes inclús fins a prop de 15 m). Desenrolla un tronc robust de 30 a 40 cm de diàmetro, en la superfície asprosa i badada, proveït d'areolas persistents i espines conspicuas. Els eixemplars jóvens presenten una ramificació monopódica, mentres que els individus madurs desenrollen branques subverticiladas, horisontals o de disposició difusa.
Els tallos són cilíndrics i formen corfa des de les primeres etapes de desenroll. Les areolas, de 3 a 5 mm de diàmetro, presenten tomento i pèls de color marró grisáceo clar, ademés de tricomas en les plantes jóvens. Les fulls apareixen en grups d'una o dos, ocasionalment tres, per areola. Són alguna cosa carnosas, sésiles o en un pecíol molt poc diferenciat, i presenten una forma variable que pot ser obovada, elíptica, oblanceolada o casi orbicular. Alcancen de 2 a 8 cm de llongitut, excepcionalment fins a 10 cm, i d'1 a 4 cm d'esgambi, rara volta fins a 5 cm. El seu color és vert i mostren una nerviación seudopalmada en el nervi central ben marcat i entre 2 i 6 nervis laterals.
Les areolas de les branques produïxen generalment d'1 a 3 espines de 2 a 7 cm de llongitut, encara que en ocasions alcancen els 9 cm. Estes espines són més curtes i primes en els brots jóvens, a on presenten tonalitats grogues o rojoses. En l'edat adquirixen una coloració grisácea i una forma més robusta. En el tronc, les areolas desenrollen un número molt major d'espines, normalment entre 10 i 30, que poden medir de 3 a 12 cm de llongitut.
Les flors són solitàries i apareixen en posició terminal o lateral. Alcancen fins a 6 cm de diàmetro i destaquen pel seu aspecte semblant al d'una rosa. El pedúncul medix entre 0,5 i 1 cm de llongitut, encara que ocasionalment alcança els 3 cm. El receptàcul floral presenta numeroses bràctees dispostes en espiral, similars a fulls reduïts, d'1 a 2 cm de llongitut. Els seus areolas posseïxen tomento i tricomas, i rara volta desenrollen una espina curta. Els tépals externs són menuts, de color vert a vert rojós, mentres que els interns són obovados i medixen de 8 a 15 mm de llongitut. Abans de la antesis presenten tonalitats anaranjadas i posteriorment adquirixen colors que van del groc al taronja intens o a la roja rajola. L'àpiç és emarginado o hendido i el marge apareix laciniado o erosionat.
La flor posseïx al voltant de 250 estams en filaments de color crema i anteres groc pàlit. Els filaments superen en llongitut al estil, mentres que el estigma forma una estructura globosa situada en el centre del conjunt de les anteres. El ovari és súpero i el polen presenta grans colpados de menut tamany. Les flors són bisexuales i, com en atres espècies del gènero, la reproducció depén de la fecundació creuada. L'espècie es reproduïx principalment per via sexual i no existixen evidències de reproducció vegetativa en condicions naturals.
Els fruts són globosos o llaugerament piriformes i alcancen entre 2,5 i 4 cm de diàmetro. Presenten una coloració groga o groc verdosa, a sovint en matisos rojosos, i desprenen un aroma característic en madurar. La superfície és casi plana i posseïx una paret llaugerament coriácea. Les bràctees es desprenen durant la maduració del frut. Cada frut conté entre 100 i 150 llavors obovadas, d'aproximadament 3 a 3,5 mm de llongitut.[3][4][5]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució natural d'esta espècie s'estén per gran part de Centroamérica i el suroest de Mèxic. Està present en Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures i Nicaragua. En Mèxic, es distribuïx principalment en l'estat d'Oaxaca, a on es troba en diverses localitats de la regió del Istme de Tehuantepec, entre elles Tehuantepec, Salina Cruz, Ciutat Ixtepec, La Ventosa, Tequisistlán i Juchitán, aixina com en la zona de les Baïes de Huatulco. També s'ha registrat en l'estat de Guerrero.[3][6][7]
Habita principalment en ecosistemes tropicals en una marcada estació seca,[6] des del nivell de la mar fins a aproximadament 1200 m d'altitut. Creix en boscs tropicals caducifolios i en boscs espinosos baixos, tant en planicies i ales baixes com en valls del Pacífic mexicà i centroamericano, en una marcada estacionalidad de la precipitació (estiu).[5][7]
Ecologia
[editar | editar còdic]Des del punt de vista de la fisonomia de la comunitat vegetal, esta espècie forma part de l'estrat arbòreu dels boscs espinosos i dels boscs tropicals caducifolios. Encara que no existixen senyes directes sobre els agents dispersores, les característiques dels fruts sugerixen la participació de frugívoros generalistes. Estos organismes actuen per mig d'endozoocoria o sinzoocoria i faciliten la dispersió de les llavors. L'espècie presenta esclereidas en teixits interns del córtex i del floema secundari. Estes estructures endurixen els fruts i llimiten el seu consum per rosegadors i atres vertebrats. No obstant, algunes observacions registren la presència de larves d'escarabats en les llavors, lo que indica interaccions en insectes depredadors o perforadores.
Els fulls són caducs durant l'estació seca, un periodo que varia segons la regió dins de la seua àrea de distribució en Centroamérica i el suroest de Mèxic. Durant esta fase, la planta entra en repòs vegetatiu. El rebrot de branques i fulls ocorre en l'inici de les pluges, generalment entre finals de l'estació seca i inicis de la humida. La floració es desenrolla a lo llarc de l'estació plujosa, en variacions locals segons el règim de precipitacions de cada zona. La maduració dels fruts es produïx varis mesos despuix de la floració, de manera progressiva, i pot prolongar-se fins a l'inici de la següent estació seca.
No existixen estudis detallats sobre el seu polinisació. No obstant, les flors presenten obertura diürna, tépals de color anaranjado, polen abundant i expost, i absència de cambra nectarífera. Estes característiques sugerixen una polinisació generalista, en la que participen principalment himenòpters com abelles i també hemípteros.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Pereskia lychnidiflora, publicada en 1828 pel botànic suís Augustin Pyramus de Candolle en la revista científica Mémoires du Museum d'Histoire Naturelle 17: 75.[4][8]
Més vesprada, el botànic francés Joël Lodé va traslladar l'espècie al gènero Leuenbergeria per lo que va passar a cridar-se Leuenbergeria zinniiflora. Va registrar estos canvis en la revista científica Cactus-aventures International 97: 27, publicada en 2012.[9][6][10]
- Leuenbergeria: nom genèric otorgat en honor al botànic suís Beat Ernst Leuenberger (1946–2010), qui va ser especialiste en la subfamília Pereskioideae i responsable de les coleccions tropicals del Jardí Botànic de Berlín.[9][11]
- lychnidiflora: epítet específic format pel nom del gènero Lychnis i el sufix llatí -flōrus, que significa 'florit'. Fa referència a la semblança de les flors d'esta espècie, de color groc albercoc, en les de Lychnis grandiflora, nom en el que es coneixia antigament a l'espècie actualment denominada Silene banksia.[12][13]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta categoria reflectix la seua àmplia distribució geogràfica i l'abundància que encara manté en diverses parts de la seua àrea de distribució, especialment en Guatemala.
No obstant, la situació d'algunes poblacions resulta menys favorable. En Mèxic, els habitants locals senyalen que l'espècie va ser més abundant en el passat, mentres que partix del seu hàbitat ha desaparegut per l'expansió agrícola. En la regió de Nizanda, Oaxaca, els eixemplars sobreviuen únicament en fragments remanentes de bosc tropical caducifolio rodejats per àrees transformades per a us agrícola. En contrast, l'espècie continua com un dels components dominants dels boscs tropicals caducifolios ben conservats del istme de Tehuantepec. En Costa Rica l'espècie és rara i es considera propenca a l'extinció a escala nacional. Durant décades no es varen localisar poblacions selvades i es va creure que havia desaparegut del país. En l'actualitat solament es coneixen uns pocs individus en les zones de Bagaces i Port Fum.
La principal amenaça per a l'espècie consistix en la transformació del seu hàbitat natural pel canvi d'us del sol. En vàries regions, extenses àrees de bosc tropical sec han segut substituïdes per terrenys agrícoles, lo que reduïx la disponibilitat d'hàbitats adequats per a les seues poblacions.[7]
Usos
[editar | editar còdic]L'espècie es cultiva principalment en fins ornamentals i la seua propagació es realisa per mig d'esquejes. En països com Mèxic i El Salvador, el seu us resulta freqüent en la formació de cerques vives, a on delimita terrenys i protegix cultius o propietats.[5][7]
Ademés, en Guatemala es registren usos esporàdics de les seues espines com a agulles. També existixen referències puntuals a la seua ocupació en la construcció de vivendes, a on les seues tallos actuen com a elements estructurals en forma de voltons.[3][5]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Els noms comuns d'esta espècie són: guititache, guichitache, guitache, patilón, creu del matrimoni, cactus arbre del matrimoni, cuncú i cuncu Marín.[5]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Porte arborescente -
Planta sense fulls -
Detall del tronc espinós
-
Detall dels fulls i les espines
-
Fruts
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cactus arbre del matrimoni (Leuenbergeria lychnidiflora)» (en és). iNaturalist. Consultat el 2026-06-12.
- ↑ «Leuenbergeria lychnidiflora (DC.) Lodé» (en en). www.gbif.org. Consultat el 2026-06-12.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 529. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 4,0 4,1 «Revue de la Famille dones Cactées».Memoires du Museum d'Histoire Naturelle.17
- 75-76.Consultat el 12-6-2026.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 (2006).«Evaluació de l'estatus del gènero Pereskiopsis i de Pereskia lychnidiflora (Cactaceae) en Mèxic».Apèndixs de la CITES.Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat (CONABIO).Consultat el 12-6-2026.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Leuenbergeria lychnidiflora (DC.) Lodé | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-06-12.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Pereskia lychnidiflora: Hammel, B., Arias, S., Hernández, H.M. & Gómez-Hinostrosa, C.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152663A121603231».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152663A121603231.en.Consultat el 2026-06-12.
- ↑ «Pereskia lychnidiflora DC. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-06-12.
- ↑ 9,0 9,1 «Leuenbergeria, a new genus in Cactaceae».Cactus-Aventures International.97Consultat el 7-6-2026.
- ↑ «Leuenbergeria lychnidiflora | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-06-12.
- ↑ «Leuenbergeria» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-06-07.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 142. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Leuenbergeria lychnidiflora» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-06-12.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leuenbergeria lychnidiflora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.