Limira (Licia)
Limira (Plantilla:Lang-grc,[1] en licio 𐊈𐊚𐊎𐊒𐊕𐊁)[2] va ser una chicoteta ciutat de l'antiga Licia en la costa meridional d'Àsia Menor, junt al riu Limiro (Plantilla:Lang-grc).[3][1] Ya era floreciente en el segon mileni a. C.. Va ser una de les més antigues i pròsperes ciutats de Licia, i gradualment es va convertir en un dels llocs comercials més exitosos de Grècia.
En el IV Pericles de Limira la va convertir en capital de la Lliga Licia; més vesprada va quedar baix el control del Imperi persa.[4][5][6] Quan Alejandro Magne va accedir al tro de Persian, la major part de Licia va ser governada Ptolomeo I Soter; el seu fill Ptolomeo II Filadelfo va ajudar als limirios contra els gálatas invasores, i els habitants de la ciutat li varen dedicar un monument, el Ptolemeo, en agraïment.cita requerida
Les cinc necròpolis d'este periodo demostren l'importància de la ciutat. El Mausoleu de Pericles és particularment notable pels seus excelents relleus i escultures, com el de Perseo degollant a Medusa i a una de les seues germanes.[6]
Limira és mencionada per Estrabón (XIV, 666), Ptolomeo (V, 3, 6) i atres autors llatins. Gayo César, fill adoptiu d'Augusto, va morir ací (Veleyo Patérculo 2.102).
Els romans varen tallar en la roca del tossal un teatre que acollia a 8000 espectadors. Va ser encarregat en el II per un important mecenes licio cridat Opramoas de Rodiápolis. També d'esta época són unes termes en un complex sistema de calefacció i els carrers en columnates. El pont de Limira, a l'est de la ciutat, és un dels més antics ponts d'arc escarzano del món.[7]
Història eclesiàstica
[editar | editar còdic]Limira és mencionada com a sèu episcopal, en les Notitiae Episcopatuum dels sigles XII a XIII, com un sufragáneo de la metròpolis de Mira.
Es coneixen sis bisbes: Diotimo, mencionat per Sant Basilio (Ep. 218); Lupicino, present en el Primer Concilie de Constantinopla (381); Esteban, en el Concilie de Calcedonia (451); Teodoro, en ele Segon Concilie de Constantinopla (553); León, en el Segon Concilie de Nicea (787); Nicéforo, en el Concilie de Constantinopla de 879-880.[7]
En el Annuario Pontificio apareix com una sèu titular de la província romana de Licia.[8]
Gallería
[editar | editar còdic]-
Teatre de Limira des de lo alt -
Teatre de Limira -
Passadiços del teatre de Limira -
Cenotafio de Gayo César en Limira -
Cenotafio de Gayo César en Limira (Museu de Antalya) -
Ptolemeo de Limira -
Relleu del Ptolomeo de Limira (Museu de Antalya) -
Colmena d'abelles en Limira -
Tomba de Tebursseli en Limira -
Decoracion de la Tomba de Tebursseli en Limira
-
Tomba de tipo temple en Limira
-
Sarcòfec de Xñtabura en Limira
-
Tombes de pedra en Limira
-
El heroon de Pericles en Limira (Museu de Antalya)
-
Pont romà de Limira
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Esteban de Bizancio, Ethnica L417.15
- ↑ dictionary-z
- ↑ Estrabón, Geografia 14.3.7
- ↑ Houwink tingues Taste, Philo Hendrik Jan (1961). The Luwian Population Groups of Lycia and Cilicia Aspera During the Hellenistic Period (en en), Brill Archive, p. 12–13.
- ↑ Briant, Pierre. From Cyrus to Alexander: A History of the Persian Empire (en en), Eisenbrauns, p. 673. ISBN 9781575061207.
- ↑ 6,0 6,1 Bryce, Trevor (2009). The Routledge Handbook of the Peoples and Plaus of Ancient Western Àsia: The Near East from the Early Bronze Age to the fall of the Persian Empire (en en), Routledge, p. 419. ISBN 9781134159079.
- ↑ 7,0 7,1 Pétridès, Sopheone (1910). «Limira», Catholic Encyclopedia.
- ↑ (2013) Annuario Pontifici 2013 (en it), Libreria Editrice Vaticana, p. 917. ISBN 978-88-209-9070-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Limira (Licia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.