Llac de Güija

Llac de Güija

El Llac de Güija és un llac d'América Central la superfície del qual és compartida per El Salvador i Guatemala. El llac s'ubica entre el departament de Santa Ana (El Salvador) i el departament de Jutiapa (Guatemala), a una altitut de 430 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar). El llac té una extensió aproximada de 45 km² (quilómetros quadrats) i és compartida per abdós països. El Salvador conta en el 74 % de la seua extensió i Guatemala en l'atre 26 %.

Este cos d'aigua dolça té com a afluents als rius Ostúa, Angue i Cusmapa. El llac aboca el seu cabal en el marge dret del riu Lempa pel riu Desaiguador a on es troba l'assut hidroelèctric del Guajoyo. Dos grans penínsules estretixen el llac. En la part salvadorenya del llac (que té aproximadament 32 km²) estan les illes de Teotipa, Cerro de Tule i Iguatepec, a on des de les primeres excavacions en 1924, s'han descobert numeroses peces de ceràmica precolombina. El llac està rodejat pels volcans de Mita, Sant Diego i Cerro Cremat (ara extints).

El paisage que es divisa des de les chicotetes illes que es localisen en l'interior del llac, com la de Teotipa, és d'un verdor intens, conseqüència d'una abundant vegetació, en la que destaquen el nance, el cedre, el volador, la caoba, el granadillo, el caucho i el chichipince, hàbitat idòneu per a aus com el quetzal, el cenzontle i la calandria americana, aixina com numerosos fardachos, i serps com boas i escurçons.

Vista aérea del llac de Güija

Objectes arqueològics

Petrograbados de les illes en el llac de Güija

Güija, paraula vernàcula que ve del topònim Náhuat:

●Huitsi: espina

●A: partícula que denota "abundància"

la seua etimologia significa: "a on abunden els espinos"

En la part salvadorenya del llac (que té aproximadament 32 km², 74 %) estan les illas de Teotipa, Cerro de Tule i Igualtepeque, a on s'han trobat llocs arqueològics Igualtepeque ocupa una península en el llac de Güija, que es convertix en illa quan puja el nivell del llac durant l'estació plujosa. El terreny de la península va ser extensivamente modificat en temps prehispánicos, formant varis terrats i aplanando el seu cim en a on es va construir una piràmide i atres estructures. El cim està parcialment rodejada per una muralla. La plaja de Igualtepeque té més de 80 pedres en petrograbados, per la qual cosa constituïx un dels més destacats llocs d'art rupestre en la seua regió. L'ocupació principal de Igualtepeque és del Posclásico Primerenc. Troballes importants s'han realisat a lo llarc del temps de figures en escritura Mayas, actualment es coneix el lloc com el "Cerro de les Figures". Hi ha hagut varis incidents de saqueig, la qual cosa ha denunciat vàries autoritats el perill de la seua destrucció, detallant els problemes ya existents d'excavacions de saqueig i robo de pedres en petrograbados, i reportant la nova amenaça d'un proyecte de construcció.

Una troballa important associada en Igualtepeque és una placa de pedra verda, trobada per un buç en el llac. L'estil d'este objecte ho identifica com un producte de Terres Baixes Mayas del periodo Clàssic Primerenc, els petrograbados tenen vàries figures i escritures d'orige maya.

Lloc Ramsar

Com lloc Ramsar del Salvador, el Llac de Güija, junt a l'Àrea Natural Protegida Sant Diego-San Felipe Les Barres i les seues àrees propenques, són reconegudes com el Complex Güija. Va ser el quint lloc Ramsar reconegut en el país, en el 2010.

S'han registrat al voltant de 70 espècies de flora i fauna en amenaça o perill d'extensió en la zona, ademés, un gran número d'aus migratòries reposen en les aigües d'este complex. També poden trobar-se 12 de les 14 espècies de peixos natives d'aigua dolça del país i és el lloc d'anidación més important de la garza blanca (Ardea Alba) en El Salvador.

Enllaços externs

• Video de la bellea del Llac de Güija El Salvador
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}