Llac supraglaciar
Un llac supraglaciar (en anglés: supraglacial lake) és un estany d'aigua líquida localisat en la part superior d'un glaciar. A pesar de que estes piscines són efímeres, poden alcançar quilómetros de diàmetro i varis metros de profunditat. Poden durar mesos o inclús en algun cas décades, pero es poden buidar en el curs d'hores.
Els llac poden ser creats per la fusió del gèl en la superfície durant els mesos d'estiu, durant un periodo d'anys, o per l'acumulació pluja, com en l'época dels monsons. Es pot dissipar pel desbordament de les seues vores o despuix de la creació d'una crevasse o clavill.
Efectes sobre les masses de gèl
[editar | editar còdic]Els llac d'un diàmetro major d'uns 300 m són capaces de crear des d'una crevasse plena de líquit fins a una via de conexió entre els glaciars i el seu llit. Quan es formen estes crevasses profundes, tan sol 2 a 18 hores poden ser suficients per a buidar el llac, suministrant aigua calenta a la base del glaciar, que lubrican el llit i causen lo que es coneix com a «onades glaciars» (glacial sorgixes). La velocitat de vaciamiento d'un llac sobreglaciar pot ser equivalent al cabal de les catarates del Niágara. Quan es formen tals clavills en les barreres de gèl poden travessar-les totalment fins a alcançar l'oceà subjacent i contribuir a la ruptura de tals barreres.[1]
Els llac supraglaciares també tenen un efecte de calfament sobre els glaciars, ya que en tindre un menor albedo que el gèl, l'aigua pot absorbir més energia del sol lo que causa el seu calfament i (potencialment) més fusió.
Context
[editar | editar còdic]Els llac supraglaciares poden aparéixer en totes les zones glaciadas.
La reculada dels glaciars del Himalaya produïx grans i llarcs llac de llarga vida, de molts quilómetros de diàmetro i decenes de metros de profunditat.[2] Poden estar llimitats per morrenas i alguns són lo suficientment profunts com per a que la densitat els estratifique.[2] La majoria han estat creixent des de la década de 1950, ya que els glaciars han estat retrocedint constantment des de llavors.[2]
Una proliferació de llac supraglaciares va precedir al colapse de la barrera de gèl antàrtica Larsen B en 2001, cita requerida i pot ser que abdós successos tinguen alguna conexió causal.cita requerida
Este tipo de llac són també prominents en Groenlàndia, a on recentment s'han entés com a grans contribuents al moviment del gèl.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lemke, P.; Ren, J.; Alley, R.B.; Allison, I.; Carrasco, J.; Flato, G.; Fujii, Y.; Kaser, G. et al. (2007). "Observations: Changes in Snow, Isse and Frozen Ground"
- Archivat el 24 de setembre de 2015 archivat en Wayback Machine.. In Solomon, S.; Qin, D.; Manning, M. et al.. Climate Change 2007: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Cambridge University Press.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Chikita, K.(2001).Global and Planetary Change.28(1–4)
- 23–34.doi:10.1016/S0921-8181(00)00062-X.Consultat el 4 de març de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lago supraglaciar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.