Llaura Pacis

Llaura Pacis

Ara Pacis AugustæAra Pacis AugustæAltar de la Pau Augusta) és un altar i monument dedicat a la deesa romana Pax erigit pel senat romà per a celebrar les victorioses campanyes d'Augusto en Galia i Hispania i la pau imposta després de la seua tornada triumfal. Construït entre l'any 13 a. C. i l'any 9 a. C., la seua ubicació original era en el costat oest de la Via Flaminia en el Camp de Mart, a on cada any es devien sacrificar un moltó i dos bous.

Vista frontal del Llaura Pacis romà.

Vista atrassera del Llaura Pacis.

Estructura

Processó del costat sur.

Posseïx una planta rectangular en unes dimensions d'11,65 x 10,62 x 4,60 metros construïts en marbre de Carrara i no està cobert. Presenta dos portes: una frontal per al sacerdot oficiante, precedida d'una escalinata, i una atra posterior per als animals a sacrificar; estes portes estaven orientades originalment a l'est i a l'oest. En el seu interior el centre està ocupat pel llaura pròpiament dita que s'assenta sobre un pedestal escalonat.

Decoració

Lo més destacat és la decoració escultòrica que recobrix l'edifici. En l'interior el friso està ocupat per guirnaldas i bucráneos. En l'exterior els zócalos es recobrixen de roleos d'acant. Els frisos exteriors tenen distinta decoració segons la seua ubicació: flanquejant les portes quatre alegoria, i en els murs laterals dos processons.

Significat

Les alegoria estan relacionades en la mítica fundació de Roma. Dels quatre originals solament dos s'han conservat casi complets; un representa a Eneas i l'atre, el millor conservat, a la Terra, com una dòna en dos chiquets, flanquejada pels genis fertilisants de l'Aire sobre un cisne i de l'Aigua sobre un mònstruo marí; tot això acompanyat de fruts i animals que fan alusió a la prosperitat proporcionada per la Pau d'Augusto.

La processó dels frisos laterals representa a Augusto, la seua família, amics, magistrats i senadors, component un magnífic conjunt de retrats que, no obstant, deixa entrevore una forta influència de les Panateneas del Partenón, si ben els personages procesionan en dos files en més orde i disciplina que en el temple àtic. Es combinen altorrelieves en mig i bajorrelieves, que contribuïxen a crear sensació de profunditat.

El monument combina els elements d'orige grec i helenístico, l'influència de Fidias, les alegoria i elements decoratius helenísticos, en el realisme i la sobrietat característiques de la tradició romana del retrat, representant per la seua calitat el punt més alt jamai alcançat en l'art dels relleus commemoratius.

Redescubrimiento i posada en valor

Despuix de sigles d'abandó el monument es va reduir a ruïnes i els seus restants varen ser reutilisats per a cimentar el palau d'Humberto I.

En 1903 es varen realisar les primeres excavacions sistemàtiques, completades entre 1937 i 1938, en la reconstrucció de l'edifici durant els anys de govern fasciste en Itàlia.

Un dels pilars de la política interior de Mussolini va ser la recuperació del llegat romà i aixina es va apropiar dels símbols imperials com a vehícul de reafirmación nacional, i va assimilar l'image d'un líder fort i absolut com l'Emperador romà a la seua pròpia posició com a cap únic de tots els italians. Durant el periodo fasciste per ell comandado, es va realisar un ingent esforç de recuperació de restants arqueològics, i el Llaura Pacis va ser un dels monuments recuperats en este moment.

En data recent, el monument va ser recobert per un edifici de llínees minimalistas dissenyat per Richard Meier, per a protegir-ho de la contaminació atmosfèrica. El nou conjunt inclou sales subterrànees per a exposicions temporals.