Llavors germinades

Llavors germinades

Mescla de brots.

Les llavors germinades, són llavors que normalment creixen sobre sol, per a destinar a l'alimentació o preparar-les para la sembra. Les llavors germinades són una forma fàcil d'alimentar-se saludablement, per ser una font natural de vitamines i atres nutrients, sent molt digeribles gràcies als canvis ocorreguts durant el procés de germinació.

Les llavors germinades tenen propietats nutricionals superiors a les de les seques: el seu contingut de vitamines, mineralés, oligoelementos i enzimas poden multiplicar-se per vàries centenes durant la germinació. En el cas del blat hi ha inclús certs elements, com la vitamina C, que no estan disponibles en les llavors sense germinar.

Poden germinar-se, de forma molt simple i a un cost molt baix (el d'adquisició del gra), llavors en casa per a consum propi.

Història

• La primera farmacopea chinenca (II) menciona la soja germinada.
• El neideh (pa egipcíac fet en blat germinat i cuit, en farina afegida) és mencionat per un mege de Bagdad en el 1200.
• El foul és un plat oriental compost per grans judeues pintes unflades per la pregerminación que es estofan a fòc llent i es condimentan en oli, sal, llima i a voltes comino, tomata, all i ceba.
• En Àfrica s'elaboren cerveses de dacseta a partir de grans germinats.
• Els cereals germinats constituïxen el gros de la dieta dels hunzas, un poble del nort de Pakistan famós per la seua bona salut i longevitat.
• Durant els seus llarcs viages, la tripulació del capità Cook es va protegir o va curar del escorbuto en un famós «còctel»: una part d'ordi germinat, tres d'aigua hervir, i mel.

Llavors aptes per a la brotación.

Llavors de girasol germinades.

És possible germinar casi qualsevol llavor comestible per al consum humà:

• Llegums: alfalfa, fenogreco, frijol chinenc, llentilla, judeua, pésol, trébol, etc.
• Cerealés: avena, blat, dacsa, dacseta, centeno, alforfón, ordi, quinoa, arròs, etc.
• Oleaginosas: sésam, girasol i fruts secs com l'armela, l'anou, etc.
• Verduras: bròcul, carlota, api, repollo, espinac, fenollera, nap, ceba, porro, jolivert, rave, etc.
• Mucilaginosas: berro, lli, rúcula, mostaça, etc.

És recomanable usar llavors d'agricultura biològica, disponibles en comerços especialisats, encara que també les llavors convencionals, sempre i quan no estiguen tractades en pesticidas o atres productes químics. Sempre cal guardar correctament les llavors, puix el risc de contaminació és igual per a les procedents d'agricultura biològica com a convencional. Per als cereals i leguminosas, poden amprar-se les que es venen per a consum alimentici. Les llavors guardades en bones condicions conserven el seu poder de germinació durant llarc temps. Els fruts secs necessiten prèviament un amerat durant llarc temps abans de fer-los germinar. Este procés de pregerminación fa que els minerals que contenen (inclouen el calcio) siguen més fàcilment assimilables pel cos humà.

Riscs sanitaris

Molts brots són comestibles, nutritius i beneficiosos per als humans, pero uns atres resulten tòxics, com els de la judeua roja.

Deu prestar-se atenció a la seguritat alimentària dels brots produïts industrialment, ya que s'han produït brots d'infecció per Escherichia coli en brots de alfalfa cultivats a partir de llavors contaminades o en males condicions higièniques.