Idioma suec

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Llengua sueca»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Suec
Svenska
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Suècia i Finlàndia
Regió: Escandinàvia
Parlants: 20 millons
Rànquing: 89º
Família: Indoeuropea

  Germànic
   Escandinaves
    Suec

estatus oficial
Llengua oficial de: Suècia i Finlàndia
Regulat per: No està regulat
còdics de la llengua
ISO 639-1 su
ISO 639-2 swe
ISO/FDIS 639-3 swe
SIL
Idioma sueco.png
vore també: llengua

El suec (svenska) és una llengua germànica del nort d'Europa, parlada per entre 9 i 14 millons de persones. La majoria d'ells són de Suècia, Finlàndia i en les Illes Åland, a on la llengua és oficial. El suec és una de les llengües nòrdiques, junt en el danés i el noruec, subgrup de les llengües germàniques dins de la família de les llengües indoeuropees. El suec, al igual que el rest de llengües nòrdiques, és una evolució del nòrdic antic, parlat en Escandinàvia durant l'época vikinga.

Fins cert punt, és mútuament comprensible en dialectes del noruec parlat, encara que prou manco en el danés. El suec estàndart (rikssvenska) és la llengua nacional que evolucionà a partir dels dialectes del centre de Suècia durant el sigle XIX i s'establí completament a principis del sigle XX. Si be en l'actualitat existixen encara varis dialectes rurals, el idioma parlat i escrit és uniforme i estàndart en més del 99% d'habitants adults alfabetisats. Alguns dels dialectes genuïns diferixen considerablement del suec estàndart en gramàtica i vocabulari i no sempre són mútuament comprensibles en el suec (per eixemple, el llenguage del nort de Dalarna). Estos dialectes estan confinats a àrees en poca movilitat social. Si be no estan en perill de desaparició, les poblacions que parlen estos dialectes s'estan reduint a pesar dels esforços de les autoritats regionals per a preservar el seu us.

El suec se distinguix per la seua prosòdia, que diferix considerablement entre varietats. Esta inclou tant qualitats d'accent com de to. La existència de dos tons llingüístics és un fenomen compartit en el idioma noruec estàndart, pero no en el danés. El idioma té nou sons vocals que se distinguixen per sa llongitut i qualitats, en lo que se formen 17 fonemes vocals. El suec és també notable per la existència d'un fonema dorso.palatal velar fricatiu sort, un so que es troba en molts dialectes, incloent les formes més prestigioses del idioma estàndart. Encara que similar a atres sons en distintes qualitats labials, fins a ara no s'ha ubicat en atres idiomes; es sembla parcialment a una pronunciació simultànea d'una sh-anglesa i una j-castellana. En l'idioma escrit, este so se representa per combinacions com sk-, skj, stj-, sj- i atres.

Breu vocabulari[editar | editar còdic]

  • Suec/a: svensk, svenske, svenska
  • Hola: hej /hɛj/
  • Adeu: hej då /hɛj-doː/
  • Gràcies: tack /tak/
  • Eixe: den där /dɛn dɛːr/
  • ¿Quànt?: hur mycket /hʉːr 'mykə/
  • Espanyol/a: spansk (spansk), spanjor (spaniur) (gentilici)
  • Sí: ja (yah), jo (yo, "per cert")
  • No: nej (ney)
  • Amics: vänner
  • ¿Quín hora és?: Hur mycket är klockan?
  • La senyera de Suècia: Svenska flaggan

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Llengües germàniques
Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis