Anar al contingut

Lliteratura africana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El terme lliteratura africana fa referències a la lliteratura creada pels pobles d'Àfrica. Tal i com indica George Joseph en la primera pàgina del capítul dedicat a la lliteratura africana en la seua obra Understanding Contemporary Africa, mentres l'idea europea de lliteratura generalment fa referència als texts escrits, en Àfrica este concepte inclou també la lliteratura oral.[1]

Tal i com indica Joseph, mentres que la visió dels europeus separa a sovint art i contingut, el concepte africà és inclusivo:

La lliteratura pot implicar un us artístic de les paraules motivat per un interés a l'art. Sense negar l'importància de l'estètica en Àfrica, devem tindre clar que, tradicionalment, els africans no separen d'un modo radical art d'educació. En lloc d'escriure o cantar per la pròpia bellea, els escritors africans, prenent eixemple de la lliteratura oral, utilisen la bellea per a ajudar a comunicar veritats importants i informació a la societat. De fet, un objecte es considera bell per les veritats que mostra i per les comunitats que ajuda a construir.

Primers escrits

[editar | editar còdic]

La primera lliteratura indígena en el nort d'Àfrica se situa en l'Antic Egipte, la lliteratura de la qual ha sobrevixcut en escritura jeroglífica. Els norteafricano varen contribuir també en l'idioma fenicio, l'idioma grec i el llatí. S'ha perdut la major part del material fenicio, procedent de Cartago i atres colónies en el continent. Baixe el patronazgo real de Tolomeo, els estudiosos d'Aleixandria varen organisar la Biblioteca d'Aleixandria i els escritors alejandrinos varen contribuir a incrementar el material conservat en l'institució. Escritors norteafricano en llatí inclouen a Apuleyo i Agustín de Hipona.

Durant el periodo islàmic, norteafricano com Ibn Jaldún varen conseguir destacar dins de la lliteratura àrap.

Lliteratura oral

[editar | editar còdic]

La lliteratura oral pot ser en prosa o en vers. La prosa és a sovint de temàtica mitològica o històrica i pot incloure contes. Els contadors d'històries en Àfrica utilisen a sovint una tècnica en la que esperen resposta per part de la seua audiència. La poesia, a sovint cantada, inclou: narrativa èpica, versos rituals, poemes als governants o a personages destacats.[3] També hi ha cançons d'amor, de treball, per a chiquets, proverbis i adivinanzas.[4]

Lliteratura precolonial

[editar | editar còdic]

Un eixemple de la lliteratura prèvia a la colonisació d'Àfrica està en l'Época de Sundiata, composta en Mali en l'Edat Mija. Atres eixemples són l'Èpica de Dinga, de l'antic imperi de Ghana o el llibre dels reis d'Etiopia. Una història popular del folclore africà és l'història d'un chicotet animal i els trucs que utilisa per a enfrontar-se a criatures de major tamany. Alguns d'estos animals són Anansi, una aranya del folclore dels Ashanti de Ghana; Àjàpá, una tortuga dels Yoruba de Nigèria; i Sungura, una llebre que apareix en el folclore de la zona este d'Àfrica.[5]

Lliteratura colonial

[editar | editar còdic]

Les obres més conegudes del periodo colonial són les que tracten sobre el comerç d'esclaus com la d'Olaudah Equiano The Interesting Narrative of the Life and Adventures of Olaudah Equiano també cridada Gustavus Vassa, l'Africà (1789)


En el periodo colonial, els africans exposts a les llengües occidentals varen començar a escriure en eixes llengües. En 1911, Joseph Ephraim Casely Hayford (també conegut com Ekra-Agiman) de la Costa d'Or (actual Ghana) va publicar la que provablement siga la primera novela africana escrita en anglés, Ethiopia Unbound: Studies in Race Emancipation.[6] Encara que l'obra es mou entre la ficció i la defensa política, la seua publicació i les crítiques positives en la prensa occidental marquen un moment decisiu en la lliteratura africana.

Durant este periodo, varen escomençar a sorgir obres de teatre africanes escrites en anglés. Herbert Isaac Ernest Dhlomo de Suràfrica va publicar la primera obra africana en anglés, The Girl Who Killed to Save: Nongqawuse el Libertador[7] en 1935. En 1962, Ngũgĩ wa Thiong'o de Kènia va escriure el primer drama d'Àfrica Oriental, El ermitaño negre, un conte en moraleja sobre el "tribalismo" (discriminació entre tribus africanes).

En el periodo comprés entre el final de la Segona Guerra Mundial i les independències nacionals, la lliteratura africana mostra temes relacionats en l'independència i la lliberació i, sobretot en els territoris controlats per França, apareix la negritud. Un dels líders d'este moviment, el poeta i president de Senegal Léopold Sédar Senghor, va publicar la primera antologia de poesia africana escrita en francés, Anthologie de la nouvelle poésie nègre et malgache de langue française (Anthology of the New Black and Malagasy Poetry in the French Language (1948) que incloïa un pròlec de l'escritor francés Jean-Paul Sartre.[8]

Una de les primeres obres de la lliteratura africana que va rebre un important reconeiximent de la crítica mundial va ser Les coses es desmoronan, de Chinua Achebe. Publicada en 1958, en les postrimeries de l'época colonial, Coses aparte analisava l'efecte del colonialisme en la societat tradicional africana.[9]

Per a molts escritors este émfasis no es va llimitar a la seua publicació. Molts, de fet, varen sofrir profunda i directament censurats per deixar de costat les seues responsabilitats artístiques per a participar activament en la guerra, Christopher Okigbo va ser assessinat en la batalla per Biafra contra el moviment nigerià de la guerra civil dels anys xixanta; Mongane Wally Serote va ser detingut en virtut de la Llei de Terrorisme nº 83 de 1967 de Suràfrica entre 1969 i 1970, i posteriorment lliberat sense haver segut jujat; en Londres en 1970, el seu compatriota Arthur Norje es va suïcidar; Jack Mapanje de Malawi va ser encarcerat sense càrrecs ni juí per un comentari fòra de lloc en un pub universitari; i, en 1995, Ken Saro-Wiwa va ser aforcat per la junta nigeriana.

Lliteratura postcolonial

[editar | editar còdic]

En la lliberació i l'aument de l'alfabetisació conseguit per numeroses nacions africanes despuix de la seua independència, la lliteratura va aumentar en cantitat i reconeiximent la lliteratura africana ha creixcut de forma espectacular en cantitat i reconeiximent, en numeroses obres africanes que apareixen en els programes acadèmics occidentals i en les llistes de "lo millor" recopilades des de finals de el XX. Els escritors africans d'este periodo varen escriure tant en llengües occidentals (sobretot en anglés, francés i portugués) com en llengües africanes tradicionals, com la hausa.

Segons Ali A. Mazrui apareixen sèt conflictes com a temes: el choc entre el passat i el present d'Àfrica, entre tradició i modernitat, entre lo indígena i lo estranger, entre individualisme i comunitat, entre socialisme i capitalisme, entre desenroll i independència i entre la africanidad i la humanitat.[10] Atres temes inclouen els problemes socials com la corrupció, les disparitats econòmiques en els nous països independents i els drets i deures de les dònes-, Les escritores estan hui molt millor representades en la lliteratura africana publicada que abans de l'independència.

En 1986, el nigerià Wole Soyinka es va convertir en el primer escritor africà posterior a l'independència en guanyar el Premi Nobel de lliteratura. Anteriorment, l'algerí Albert Camus havia rebut el premi en 1957. Atres africans Els premis Nobel de Lliteratura són Naguib Mahfouz (Egipte) en 1988, Nadine Gordimer (Suràfrica) en 1991, John Maxwell Coetzee (Suràfrica) en 2003, Doris Lessing (Regne Unit/Zimbabue) en 2007, i Abdulrazak Gurnah (Tanzània) en 2021.

Evolució contemporànea

[editar | editar còdic]

S'observa molta producció lliterària en Àfrica des del començ de la década actual (2010), inclús si els llectors no sempre seguixen en grans cantitats.[11] També notem l'aparició de certa escritura que trenca en l'estil acadèmic.[12] Ademés es pot deplorar hui en el continent l'escassea de crítics lliteraris.[13] Els events lliteraris semblen estar molt de moda, inclosos els premis lliteraris, alguns dels quals es distinguixen pels seus conceptes originals. El cas dels Grans Premis de les Associacions Lliteràries és prou ilustrativo.[14]

Novelistes destacats

[editar | editar còdic]

Principals poetes africans

[editar | editar còdic]

Alguns llibres d'escritors africans

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ George, Joseph, "African Literature" ch. 12 of Understanding Contemporary Africa p. 303
  2. ↑ Idem pàgina 304
  3. ↑ http://www.infoplease.com/ce6/ent/A0802673.html
  4. ↑ George Joseph, op. cit. pp. 306-310
  5. ↑ African Literature - MSN Encarta
  6. ↑ Newell, Stephanie, Literary Culture in Colonial Ghana: 'How to Play the Game of Life, Bloomington, Indiana: Indiana University Press, 2002, p. 135, cap. 7, "Ethical Fiction: J.E. Casely Hayford's Ethiopia Unbound".
  7. ↑ Dhlomo, H. I. I (1935). La chica que va matar per a salvar: Nongqause el libertador : una obra de teatre (en anglés), Lovedale, Suràfrica: Lovedale Press. OCLC 6680037.
  8. ↑ Leopold Senghor - MSN Encarta
  9. ↑ Elizabeth, Marie (22 de març de 2013). Humble comence de 'Coses aparte' de Chinua Achebe.
  10. ↑ Ali A. Mazrui et al. "The development of modern literature since 1935" as ch. 19 of UNESCO's General History of Africa vol. VIII p. 564. En este capítul varen colaborar en Ali A. Mazrui Mario Pinte d'Andrade, M'hamed Alaoui Abdalaoui, Daniel P. Kunene i Jan Vansina
  11. ↑ "La littérature africaine est en mouvement" (La lliteratura africana es mou): Africultures
  12. ↑ Este artícul compara l'estil "rebel" d'un jove autor (Eric Mendi) en l'estil més clàssic d'Alain Mabanckou: Jeuneafrique.com
  13. ↑ "La littérature africaine ne manque pas de génies mais de critiques" (La lliteratura africana no carix de genis sino de crítics): JeuneAfrique.com
  14. ↑ Este premi rep llibres en tres llenguages (espanyol, anglés i francés), els llibres són proposts al Jurat per les associacions lliteràries: Bellanaija

Bibliografia

[editar | editar còdic]

En espanyol

[editar | editar còdic]
  • Díaz Narbona, Inmaculada, Contes de Birago Diop: entre la tradició africana i l'escritura, Universitat de Càdis. Servici de Publicacions, 1989 ISBN 978-84-7786-994-8
  • Quintana Déniz, Pablo José, La lliteratura africana hui, L'Estany. 1985 ISBN 978-84-85896-09-7
  • García Ramírez, Paula, Introducció a l'estudi de la lliteratura africana en llengua anglesa, Universitat de Jaén. Servici de Publicacions i Intercanvi Científic, 2000, ISBN 978-84-89869-90-5
  • Autors varis, Antologia d'Escritors Africans Contemporàneus, Editorial Empatia, 2018 ISBN 978-987-46819-0-4

En anglés

[editar | editar còdic]
  • Encyclopedia of African Literature, ed Simon Gikandi, London: Routledge, 2003.
  • The Cambridge History of African and Caribbean Literature, ed Abiola Irele and Simon Gikandi, 2 vls, Cambridge [o.a.]: Cambridge University Press, 2004. Table of contents
  • Daughters of Africa: An International Anthology of Words and Writing by Women of African Descent", ed Margaret Busby (Random House, 1992).
  • General History of Africa vol. VIII, ed. Ali A. Mazrui, UNESCO, 1993, ch. 19 "The development of modern literature since 1935," Ali A. Mazrui et al.
  • Understanding Contemporary Africa, ed. April A. Gordon and Donald L. Gordon, Lynne Rienner, London, 1996, ch. 12 "African Literature", George Joseph


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lliteratura_africana&oldid=903547»