Anar al contingut

Lliteratura llatinoamericana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

La lliteratura llatinoamericana és aquella lliteratura escrita en espanyol, portugués i francés, per autors de països considerats part d'Amèrica Llatina. No inclou les obres anglófonas nortamericanes o canadenques, ni les caribenyes escrites en anglés, neerlandés, criollo o atres idiomes no romançades. També se li crida lliteratura iberoamericana quan s'exclou a la lliteratura francoamericana.

Història

[editar | editar còdic]

Lliteratura colonial

[editar | editar còdic]

Des del mateix moment en que els europeus varen entrar en contacte en el Nou Món, els primers exploradors i conquistadors varen produir relats escrits i cròniques de la seua experiència, com les cartes de Colón o la descripció de Bernal Díaz del Castell sobre la conquista de l'Imperi asteca. En ocasions, les pràctiques colonials varen suscitar un viu debat sobre l'ètica de la colonisació i la condició dels pobles indígenes, com es reflectix, per eixemple, en l'obra Brevíssima relació de la destrucció de les Índies de Bartolomé de les Cases. La primera imprenta de Norteamérica es va establir en l'actual Ciutat de Mèxic en 1539 per l'editor Juan Cromberger.[1]

Els mestizos i els indígenes també varen contribuir al corpus de la lliteratura colonial. Autors com El Inca Garcilaso de la Vega i Guaman Poma varen escriure relats de la conquista espanyola que mostren una perspectiva que a sovint contrasta en la dels colonizadores, ya que la crònica de Guaman Poma constituïx una font única de la visió indígena sobre la conquista i el primer sigle de la colónia espanyola.[2]

Durant el periodo colonial, la cultura escrita va estar a sovint en mans de l'Iglésia, context en el qual Sor Juana Inés de la Creu va escriure poesia memorable i ensajos filosòfics. El seu interés pel pensament i l'experimentació científics la va dur a discussions i escrits professionals en Isaac Newton.[3] Cap a finals del sigle XVIII i començos del XIX va sorgir una tradició lliterària criolla distintiva, que va incloure les primeres noveles, com El Periquillo Sarniento (1816) de José Joaquín Fernández de Lizardi. Els propis "libertadores" varen ser a sovint també escritors destacats, com Simón Bolívar i Andrés Bell.

El sigle XIX de la lliteratura llatinoamericana

[editar | editar còdic]

El sigle XIX va ser un periodo de «ficcions fundacionals» (segons paraules de la crítica Doris Sommer),[4] noveles de tradició romàntica o naturalista que intentaven establir un sentit d'identitat nacional i que a sovint se centraven en el paper i els drets dels pobles indígenes o en la dicotomia de «civilisació o barbàrie», introduïda en Amèrica Llatina per Esteban Echeverría,[5] qui va rebre l'influència dels romàntics parisino durant la seua residència en la ciutat entre 1825 i 1830. El romanticisme va ser repres/représ posteriorment per atres figures lliteràries destacades, entre elles l'argentí Dumenge Sarmiento, en Facundo (1845). Aixina mateix, Martín Rivas (1862), d'Alberto Blest Guanya, àmpliament reconeguda com la primera novela chilena, va anar al mateix temps una apassionada història d'amor i una epopeya nacional sobre la revolució.[6][7] Atres ficcions fundacionals inclouen María (1867), del colombià Jorge Isaacs; Cumandá (1879), de l'equatorià Juan León Mera; i Vos Sertõés (1902), del brasiler Euclides dona Cunha. Estes obres seguixen sent pilars dels cànons nacionals i, per lo general, elements obligatoris en els programes d'educació secundària.

Atres obres importants de la lliteratura llatinoamericana del sigle XIX inclouen clàssics regionals, com el poema épico Martín Fierro (1872), de José Hernández. L'història d'un gaucho pobre reclutat per a lluitar en una guerra de frontera contra els indígenes, Martín Fierro és un eixemple de lo «gauchesco», un gènero poètic argentí centrat en la vida dels gauchos.[8]

Els moviments lliteraris del sigle XIX en Amèrica Llatina comprenen des del neoclassicisme al començament de sigle, passant pel romanticisme a mitan de sigle, fins al realisme i el naturalisme en l'últim terç del sigle, i culminen en l'invenció del modernisme, un moviment lliterari pròpiament llatinoamericà, cap a finals del sigle XIX. Les següents seccions aborden en major profunditat les tendències més destacades d'estos moviments.

Romanticisme, Realisme, Naturalisme i noves tendències lliteràries

[editar | editar còdic]

Les guerres d'independència hispanoamericanes que varen ocórrer a principis del sigle XIX en Amèrica Llatina varen donar lloc a temes lliteraris d'identitat, resistència i drets humans. Els escritors a sovint seguien i innovaven dins de moviments lliteraris populars (com el Romanticisme, el Realisme i el Naturalisme), pero molts també exploraven idees com el nacionalisme i l'independència. L'independència cultural es va estendre per tota Amèrica Llatina durant esta época, i els escritors varen retratar temes i llocs llatinoamericans en les seues obres.[9] Si be la lliteratura que qüestionava l'orde colonial va poder haver sorgit inicialment durant el sigle XVII en Amèrica Llatina, esta va guanyar popularitat en forma de resistència contra Espanya, Estats Units i atres nacions imperialista durant el sigle XIX. Els escritors llatinoamericans buscaven una identitat llatinoamericana, lo que més vesprada estaria estretament vinculat en el moviment lliterari del Modernisme.[10]

Els autors masculins varen dominar principalment la lliteratura colonial, en l'excepció de grans figures lliteràries com Sor Juana Inés de la Creu, pero a partir del sigle XIX va començar un canvi que va permetre el sorgiment de més autores. Un aument en l'educació i l'escritura de les dònes va dur a algunes escritores a destacar-se, entre elles l'autora romàntica cubana Gertrudis Gómez d'Avellaneda, en la novela Sab (1841), una novela romàntica que oferix una sotil crítica a l'esclavitut i al tracte cap a les dònes en Cuba; l'autora naturalista peruana Clorinda Matto de Turner, qui va escriure lo que es considera una de les noveles més importants d'el "indigenisme" del sigle XIX: Aus sense niu (1889); i l'escritora romàntica argentina Juana Manuela Gorriti (1818–1892), qui va redactar una varietat de noveles i contes, com La filla del mashorquero (1860), i va dirigir un círcul lliterari en Perú. Precursora del Naturalisme, la peruana Mercedes Cabell de Carbonera va escriure Blanca Sol (1888) per a criticar la falta d'opcions laborals pràctiques per a les dònes en la seua societat. Les escritores del sigle XIX a sovint escrivien sobre les desigualtats en Amèrica Llatina que eren vestigis del colonialisme, com la marginació i opressió dels pobles indígenes, els esclaus i les dònes.[11] Moltes obres escrites per dònes en este periodo desafiaven les societats patriarcals llatinoamericanes. Estes destacades escritores senyalaven l'hipocresia de la classe dominant i de les institucions existents en les seues nacions naixents, i criticaven la corrupció del govern. Alguns eixemples destacats de tals obres inclouen Indole, Herència i El Conspirador: autobiografia d'un home públic, de Clorinda Matto de Turner.[12]

Modernisme, les vanguardes i els precursors del Boom

[editar | editar còdic]

A finals del sigle XIX va sorgir el modernisme, un moviment poètic el text fundacional del qual va ser Blau (1888), del nicaragüenc Rubén Darío. Est va ser el primer moviment de poesia llatinoamericana en influir en la cultura lliterària fora de la regió, i també la primera lliteratura verdaderament llatinoamericana, en el sentit de que les diferències nacionals varen deixar de ser un obstàcul tan important i els autors varen buscar establir conexions llatinoamericanes. José Martí, per eixemple, encara que era un patriota cubà, també va viure en Mèxic i Estats Units i va escriure per a revistes d'Argentina i atres llocs. En 1900 l'uruguayà José Enrique Va rodar va escriure lo que va aplegar a llegir-se com un manifest del despertar cultural de la regió, Ariel. Delmira Agustini, una de les figures femenines del modernisme, va escriure poesia que tant utilisava imàgens típicament modernistes (com els cisnes) com les adaptava en mensages feministes i temes eròtics, segons descriu la crítica Sylvia Molloy.[13]

Encara que el modernisme en sí mateixa sol considerar-se esteticista i apolítico, alguns poetes i ensagistes —Martí entre ells, pero també els peruans Manuel González Prada i José Carlos Mariátegui— varen introduir crítiques contundents a l'orde social contemporàneu i, en particular, a la situació dels pobles indígenes de Llatinoamèrica. D'esta manera, començos del sigle XX també va vore l'auge del indigenisme, una corrent popularisada anteriorment per Clorinda Matto de Turner, dedicada a representar la cultura indígena i les injustícies que sofrien dites comunitats, com és el cas del peruà José María Arguedas i la mexicana Rosario Castellanos.

La resistència contra el colonialisme, una tendència que ya s'havia manifestat a principis del sigle XIX, va anar també sumament important dins del modernisme. Esta lliteratura de resistència va ser promoguda per destacats modernistes, entre ells el ya mencionat José Martí (1853–1895) i Rubén Darío (1867–1916). Martí va advertir als llectors sobre les tendències imperialista d'Estats Units i va descriure cóm Llatinoamèrica devia evitar que Estats Units intervinguera en els seus assunts. Un eixemple destacat d'este tipo de mensage es troba en La nostra Amèrica de Martí, publicat en 1892. Darío també va treballar per a posar de relleu l'amenaça del imperialisme nortamericà, lo que pot vore's en el seu poema A Roosevelt, aixina com en atres de les seues obres com Cake-Walk: El Ball de Moda. Moltes de les seues obres varen ser publicades en La Revista Moderna de Mèxic, una revista modernista de l'época.[12]

L'argentí Jorge Luis Borges va inventar lo que va ser casi un nou gènero, el conte filosòfic, i aplegaria a convertir-se en un dels escritors llatinoamericans més influents de tots els temps. Al mateix temps, Roberto Arlt oferia un estil molt distint, més propenc a la cultura de masses i a la lliteratura popular, que reflectia l'urbanisació i l'immigració europea que estaven transformant el Con Sur. Abdós escritors varen ser les figures més importants en una controvèrsia rellevant dins de la lliteratura argentina, entre el cridat Grup Florida de Borges i atres escritors i artistes que solien reunir-se en la Confitería Richmond, en el cèntric carrer Florida de Buenos Aires, i el Grup Boedo de Roberto Arlt, que solia reunir-se en el Café El Japonés, en el barri perifèric de Boedo, en la mateixa ciutat.

El veneçolà Rómulo Gallecs va escriure en 1929 lo que aplegaria a ser una de les noveles llatinoamericanes més conegudes del sigle XX, Donya Bàrbara. Donya Bàrbara és una novela de realisme lliterari que descriu el conflicte entre civilisació i barbàrie en els plans de Sudamérica, i constituïx una obra mestra del criollisme. La novela es va convertir en un èxit immediat, sent traduïda a més de quaranta idiomes.

Entre les figures destacades de Brasil en esta época es troba l'extraordinari noveliste i contiste Machado d'Assis, la mirada del qual al mateix temps irònica i de profunt anàlisis sicològic va introduir un alcanç universal en la prosa brasilera; els poetes modernistes Mário d'Andrade i Oswald d'Andrade (que el seu "Manifesto Antropófago" enaltia la capacitat brasilera de transculturación); i Carlos Drummond d'Andrade.

En el Mèxic de la década de 1920, l'Estridentisme i els Contemporàneus varen representar l'influència dels moviments de vanguarda, mentres que la Revolució mexicana va inspirar noveles com Els d'avall de Mariano Azuela, una obra compromesa de realisme social sobre la revolució i les seues seqüeles, tema que seguiria sent un punt de referència per a la lliteratura mexicana durant moltes décades. En la década de 1930, molts artistes varen intentar amprar un nou estil per a expressar emocions a través de la paraula escrita; no obstant, resulta imprescindible mencionar a l'escritor veneçolà Arturo Uslar Pietri com el major exponent, considerat l'indiscutible pare d'esta vanguarda lliterària que dona vida al realisme màgic en la seua novela Les llances colorades, publicada en 1931, ya que en ella es menciona en busca d'un nom que explicara i reflectira les necessitats que es vivien en aquell moment. En la década de 1940, el noveliste i musicólogo cubà Allunte Carpentier va falcar el terme "lo real maravellós" i, junt en el mexicà Juan Rulfo i el guatemalteco Miguel Ángel Astúries, resultarien precursors del Boom de la lliteratura llatinoamericana en el seu estil característic d'el "realisme màgic". Anys més vesprada, en la seua novela Cent anys de soletat, el colombià Gabriel García Márquez aplegaria a guanyar el Premi Rómulo Gallecs de Lliteratura en 1967.

Poesia despuix del Modernisme

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Escultura d'Alfonso Reis, escritor d'obres influents del surrealisme mexicà.

Existix una vibrant tradició de poesia en prosa en l'Amèrica Llatina del sigle XX; el poema en prosa es convertix en un format predominant per a l'indagació líric-filosòfica i els sentiments sensuals dels poetes de la regió.[14] Entre els mestres del poema en prosa es troben Jorge Luis Borges ("Todo y nada"), Pablo Neruda (Passions i impressions), Octavio Pau (¿Àguila o sol?), Alejandra Pizarnik ("Sexe/Nit"), Giannina Braschi (L'imperi dels somis) i Rafael Cadenes (Memorial).[15][14]

Els líders de la vanguarda la poesia de la qual expressa amor, romanç i un compromís en la política regional d'esquerra són César Vallejo (Perú) i el laureado en el premi Nobel Pablo Neruda (Chile).[14] Els seguixen Ernesto Moradura (Nicaragua), Roque Dalton (El Salvador), Nicolás Guillén (Cuba), Gonzalo Rojas (Chile) i Mario Benedetti (Uruguay), aixina com els peruans Blanca Varela, Jorge Eduardo Eielson i Javier Sologuren.

Despuix del Modernisme, varen sorgir en Amèrica Llatina varis moviments poètics menys coneguts i de curta duració. En Chile, Braulio Arenes i uns atres varen fundar en 1938 el grup Mandrágora, fortament influït pel surrealisme aixina com pel Creacionisme de Vicente Huidobro.[16] En Perú, César More i Emilio Adolfo Westphalen varen desenrollar el surrealisme en la regió andina.[17]

Llista de lliteratures llatinoamericanes

[editar | editar còdic]
En espanyol o castellà
En francés
En portugués

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «First Printing Press in the Americas was Established in Mexico».
  2. ↑ «Chronicle of Guaman Poma». Det Kongelige Bibliotek (Royal Danish Library).
  3. ↑ «Sor Juana Ines de la Creu».
  4. ↑ Sommer, Doris, 1947-. Foundational fictions : the national romançades of Latin America, Berkeley: University of Califòrnia Press. OCLC 45730526. ISBN 978-0-520-91386-8.
  5. ↑ The Slaughteryard (2010), d'Esteban Echeverría, Norman Thomas vaig donar Giovanni i Susan Ashe, trad. per Juan María Gutiérrez (HarperCollins Publishers: Londres).
  6. ↑ Dorfman, Ariel (6 de abril 2020). Confronting the Pandemic in a Clave of Revolt: Voices From Chile.
  7. ↑ Phillips, Walter T.. “Chilean Customs in Blest Guanya's Novels”. Hispania 26 (4): 397–406. doi:10.2307/333596. ISSN 0018-2133.
  8. ↑ «The Gaucho Martin Fierro | work by Hernández».
  9. ↑ Lagasse, Paul. «Spanish American Literature».
  10. ↑ Arango-Ramos, Fanny D.. «Resistance Literature in Spanish America».
  11. ↑ Denegri, Francesca. «Women's Writing in the 19th Century».
  12. ↑ 12,0 12,1 Arrango-Ramos, Fanny D.. «Resistance Literature in Spanish America».
  13. ↑ “Dos llectures del cisne: Rubén Darío i Delmira Agustini” . Revista de l'Universitat de Mèxic (10464).
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 The FSG book of twentieth-century Latin American poetry : an anthology, Stavans, Ilan., 1st edició, New York: Farrar, Straus, Giroux. OCLC 650212679. ISBN 978-0-374-10024-7.
  15. ↑ Loustau, Laura (2020). "Art and Magic in Assault on Clave" "Poets, philosophers, lovers: On the writings of Giannina Braschi., Aldama, Frederick Luis. O'Dwyer, Tess, Pittsburgh, Pa.: O Pittsburgh. OCLC 1143649021. ISBN 978-0-8229-4618-2.
  16. ↑ «Vicente Huidobro | Chilean writer».
  17. ↑ Quispe, Esteban. «Translations of Two Poems by César More».

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lliteratura_llatinoamericana&oldid=1110684»