Llosa llosa

Llosa llosa

El peix lluna (Llosa llosa) és un peix pelágico tetraodontiforme de la família Molidae. És un dels peixos gose-vos més pesats del món, en una mija de 1000 kg de pes i en eixemplars que alcancen més de tres metros de llongitut i superen les dos tonelladas. És una espècie cosmopolita que habita en aigües tropicals i templades a lo llarc de tot el planeta. Té el cos esclafat lateralment i quan estén els seus aletes dorsals i ventrales, el peix és tan llarc com a alt.

S'alimenta principalment de varis tipos de zooplancton gelatinoso com les meduses, de les que consumix grans cantitats per a poder desenrollar-se i mantindre el seu gran tamany, ya que és una dieta pobra en nutrients. Les femelles d'esta espècie poden produir fins a 300 millons d'ous, més que qualsevol un atre vertebrat conegut. Els alevines del peix lluna semblen menuts peixos globo en grans aletes pectorals, una aleta cabal i espines corporals que no tenen els eixemplars adults.

Els eixemplars adults són vulnerables a pocs depredadors naturals, pero és presa de lleons marins, orcas i taburons. Entre els humans, la seua carn està considerada com una exquisitez en algunes parts del món, com Japó, Coreja i Taiwan, pero la venda de la seua carn està prohibida en la Unió Europea. A sovint estos peixos queden accidentalment atrapats en rets de peixca i també poden sofrir danys o morir per trobades en rebujos flotants, com a bosses de plàstic.

El peix lluna és membre del orde dels Tetraodontiformes, que també inclou als peixos globo, els peixos erizo i les lijas, per lo que compartix molts de les traces comunes als membres d'este orde. Originalment va ser descrit com Tetraodon llosa, dins del gènero dels peixos globo Tetraodon, pero posteriorment varen ser classificats dins del seu propi gènero, Llosa, que inclou dos espècies; M. llosa és la espècie tipo d'este gènero.

Etimologia

La majoria dels noms comuns aplicats a esta espècie a lo llarc de tot lo món fan referència a la seua característica forma esclafada i redonejada. El nom científic de la espècie, llosa, significa en llatí «molga, pedra de molí», pel seu color gris, textura asprosa i cos redonejat. El nom comú en espanyol i en atres idiomes com el neerlandés (maanvis), el portugués (peixe lua), el francés (poisson lune), el alemà (Mondfisch) o el rus (рыба-луна) és «peix lluna», en referència a la seua forma redonejada. En alemà també rep el nom de Schwimmender Kopf, «cap que res» i en polac samogłów «solament cap», en abdós casos denotant que no té una autèntica aleta cabal. El seu nom comú en anglés, sunfish (peix sol), fa referència a la costum que té este animal de prendre el sol en la superfície de l'aigua. En Taiwan li'ls coneix com a «peix mambo». En la costa andalusa espanyola, rep el nom de mula.

Taxonomia

El peix lluna té varis sinònims binominales obsolets, i inicialment va ser descrit com Tetraodon llosa Linneo, 1758 (basiónimo), dins del gènero de peixos globo Tetraodon, pero posteriorment varen ser classificats dins del seu propi gènero, Llosa, que inclou dos espècies: M. ramsayi i el propi M. llosa. El peix lluna és la espècie tipo d'este gènero.

El gènero Llosa pertany a la família Molidae; esta família comprén tres gèneros: Masturus, Llosa i Ranzania. La família Molidae pertany al orde dels tetraodontiformes, que inclou als peixos globo, als peixos erizo i a les tijas, en els que compartix molts de les traces comunes als seus membres, com les quatre dents fusionats que formen el seu característic pico, i que donen nom a l'orde (tetra=quatre, odous=dent i forma=forma). De fet, les seues larves s'assemblen més als espinosos peixos globo que als peixos lluna adults.