Anar al contingut

Lobodon carcinophaga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
foca cangrejera (Lobodon carcinophaga)

La foca cangrejera (Lobodon carcinophaga) és una espècie de mamífer pinnípedo de la família dels fócidos.[1][2] S'estima que la seua població és entre 8[3] a 15[4] millons d'individus. És una de les foques més ràpides ya que pot nadar a uns 25,74 km/h.[5] La foca cangrejera es troba en la Antàrtida des de fa 15 a 25 millons d'anys, en una época en la que eixa regió era molt més càlida que hui dia. També ha segut vista en zones d'Amèrica del Sur, Austràlia i Nova Zelanda.

Descripció

[editar | editar còdic]

La foca cangrejera té una llongitut màxima que va des de 2,2 als 2,6 m. El seu pes oscila entre els 200 i 300 kg, en una mija de 230 kg . És esvelta i allargada. El color de la seua pell varia des del gris obscur de la temporada hivernal al gris clar de l'estiu. La seua esperança de vida pot superar els 20 anys.

Alimentació

[editar | editar còdic]

S'alimenta exclusivament de kril i concretament del kril antàrtic en un 98 %. L'estructura de la seua dentadura no li permet atrapar assuts grans ya que forma un cedazo o garbell que a modo de filtre deixa eixir l'aigua i reté l'aliment.

Comportament

[editar | editar còdic]

Viu en menuts grups familiars i és una espècie pagófila -viu entre els blocs de gèl-. El periodo de gestació és d'onze mesos, sol nàixer un cadell per part en un pes d'uns 33 kg. Tant el macho com la femella cuiden dels cadells. L'explorador i naturaliste I.A. Wilson, acompanyat de l'explorador britànic Robert Falcon Scott durant els anys 1910 a 1913 en la Expedició Terra Nova al Pol Sur, varen comprovar que la foca cangrejera, quan sent que està propenca la seua mort, deixa els blocs de gèl i viaja fins a alcançar els lluntans glaciars interiors a on mor. Varen trobar esquelets de foca en numeroses ocasions, a més de 20 quilómetros de la costa i Plantilla:Convert sobre el nivell de la mar".[6] Estes foques són atacades per numerosos predadores, entre uns atres la foca lleopart i la orca, quan sobreviuen ho fan en numeroses cicatrius. Els machos també tenen cicatrius com a resultats de les baralles en atres machos durant el corteig i apareamiento.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. . Consultat el 2025-06-26.
  2. Plantilla:MSW3
  3. Hückstädt, L. 2015. «Lobodon carcinophaga The IUCN Ret List of Threatened Species 2015» (en en). Consultat el 1 de setembre de 2018.
  4. Australian Antarctic Division: Leading Austràlia’s Antarctic Program. «Crabeater seals» (en en). Consultat el 1 de setembre de 2018.
  5. Kindersley, Dorling (2001,2005). Animal, New York City: DK Publishing. ISBN 0-7894-7764-5.
  6. I.A. Wilson, Discovery Natural History Report, Zoology, vol. ii, part i.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons