Loque europea

Archiu:European foulbrood CZ.jpg

Loque europea

Archiu:European foulbrood CAPS 0 .jpg

Micrografías del patógeno de la Loque Europea Figures A, B

La Loque Europea, també coneguda com Loque Benigna, és una malaltia que ataca les larves i bues de les abelles melíferas.

L'agent etiológico és la bactèria no esporulante Melissococcus pluton. Es tracta d'un coco oval lanceolado, en un tamany d'un micrón o més en el llarc, formen cadena o menudes colónies. No esporula, per la qual cosa resulta menys perillós que la Loque americana. El periodo d'incubació de la malaltia és de 15 dies. Es detecta la presència quan la colónia creix en població. Varis microorganismes bacterians actuen independentment o conjuntament, segons les circumstàncies, associats a Melissococcus plutón ells són Melissococcus alvei, Acromobacter euridyce, Streptococus faecalis, Bacillus laterosporus i Bacillus orpheus.

Sent Melissococus plutón el verdader agent de la malaltia, perque és la primera bactèria que es determina, mentres que els atres agents són invasores secundaris. Esta bactèria és resistent a l'acidea de la gelea real (PH = 3,4), en el qual no poden desenrollar les atres bactèries. Pero quan les larves són més grans i comencen a alimentar-se en papilla (mel i polen) menys àcits, que la gelea; apareixen les atres bactèries secundàries.

Les infeccions subclínicas són comunes i necessiten un diagnòstic de laboratori. L'infecció és enzoótica per la contaminació mecànica dels panales de mel i pot per lo tant tornar a aparéixer els anys següents. Les larves de les abelles infectades moren un o dos dies abans de la operculación o passada esta, sempre abans de la transformació a bua. Les larves malaltes es enrollan en el fondo de les celes, fins que moren.

Si les obreres detecten larves mortes, ràpidament netegen les celes dels panales de cera, per lo tant observem crío salteada.

Les larves es posen flácidas, el chicle filamentoso que es forma és de menys de 2,5 centímetros, passant d'un color blanc lechosos a un groguenc i després al castanyer, podent-se observar a contraluz el sistema traqueal de les mateixes, es forma massa semilíquida, produint una olor rància o agre com el del vinagre, encara que hi ha casos que no hi ha olor. No hi ha adherencia de la larva a les celes dels panalés, i una volta seques les escamas es desprenen dels panales, en colpejar-los, estant en el fondo de les celes.

Cicle de vida

Les larves de pocs dies són infectades per l'aliment contaminat que proveïxen les nodrices. Les bactèries es multipliquen en l'intestí, causant la mort de les larves. Les abelles nodrices netejadores en llevar lo restants de larves mortes es contamian en la bactèria, passant-la a les nodrices per trofalaxis, els qui transferixen novament la bactèria en alimentar-les.

Tècniques de diagnòstic

• Microscopía: A partir de larves mortes, es deixen expostes l'intestí de les larves, sobre portaobjeto quedant les bactèries expostes, color blanc tiza. Els intestins de larves sanes tenen un color castany dorat. En solució acuosa les bactèria poden ser teñir. Tinción Gram.