Anar al contingut

Màxim tèrmic del Paleoceno-Eoceno

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:65 Myr Climate Change-es- CAPS 0 .svg
La gràfica mostra l'evolució del clima durant els últims sesenta y cinco millons d'anys. El màxim tèrmic del Paleoceno-Eoceno està resaltat en roig i provablement es troba subestimado en un factor d'entre 2 i 4 a causa d'una estimació imprecisa en el mostreig de senyes.

El màxim tèrmic del Paleoceno-Eoceno (MTPE, PETM en anglés), cridat també màxim tèrmic del Eoceno Inicial, o màxim tèrmic del Paleoceno Superior,[1] va ser un brusc canvi climàtic que va marcar el fi del Paleoceno i l'inici del Eoceno, fa 55,8 millons d'anys. Es tracta d'un dels periodos de canvi climàtic més significatius de l'era Cenozoica, que va alterar la circulació oceànica i l'atmosfèrica, provocant l'extinció de multitut de gèneros de foraminíferos bentónicos, i causant grans canvis en els mamífers terrestres que varen marcar l'aparició dels linajes actuals.

En a penes 20 000 anys, la temperatura mija terrestre va aumentar en 6 °C, en un corresponent aument del nivell de la mar, aixina com un calfament dels oceàs.[2] A pesar de que el calfament va poder desencadenar-se per multitut de causes, es creu que les principals varen ser l'intensa activitat volcànica i la lliberació del metà que es trobava almagasenat en els clatratos dels sediment oceànics, que va lliberar a l'atmòsfera grans cantitats de carbono empobrit en l'isòtop carbono-13. Ademés, les concentracions atmosfèriques de CO2 varen aumentar de forma significativa, pertorbant el seu cicle i causant l'elevació de la lisoclina. La disminució del oxigen dissolt en l'aigua marina, a la postre, va provocar la majoria de les extincions marines.

Escenari

[editar | editar còdic]

Nomene

[editar | editar còdic]

En un primer moment, i a falta de datacions precises, el MTPE es va ubicar a finals del Paleoceno,[3] denominant-se Màxim Tèrmic del Paleoceno Superior (LPTM en anglés).[1][4][5][6] No obstant, posteriorment, el nom que varen adoptar la majoria dels texts va ser el de Màxim Tèrmic del Paleoceno-Eoceno, ya que el llímit entre abdós époques va ser definit oficialment coincidint en l'instant de major aument de carbono-12, sent este fet la causa del succés climàtic en qüestió.[7][8] No obstant, en atres publicacions creuen més convenient utilisar el nom de Màxim Tèrmic del Eoceno Inicial, ya que les temperatures màximes absolutes s'alcancen a l'inici d'este periodo, en posterioritat a la lliberació de carbono-12 a l'atmòsfera.[9][10][11]

Escenari temporal

[editar | editar còdic]

Tenint en conte les incertituts en la datació radiométrica, el màxim tèrmic del Paleoceno-Eoceno va tindre lloc entre 55,8 i 55,0 millons d'anys abans de la nostra era.[8][12][13][14][15][16] Va durar aproximadament 20 000 anys, i va vindre precedit d'un periodo més ampli de sis millons d'anys de calfament global gradual que es va iniciar a mitan del Paleoceno,[17] i va aplegar a la seua màxima expressió en el denominat «Òptim Climàtic del Eoceno» (varis millons d'anys despuix de el MTPE). No obstant, durant este periodo, varen existir també varis events de refredat, com l'event Elmo (Eocene Thermal Maximum 2). Durant els primers 10 000 anys de el MTPE, s'estima que varen ser lliberades en els oceàs i en l'atmòsfera entre 1500 i 2000 gigatoneladas de carbono (–2 Gt/any),[18] taxa d'emissió quatre voltes menor que l'emesa en 2005 per l'activitat humana (7,8 Gt/any).[19]

Distribució de masses oceàniques i continentals

[editar | editar còdic]

Durant el Eoceno, la situació de les terres emergides era distinta a l'actual, per la deriva dels continents. l'istme de Panamà no actuava encara de pont entre Amèrica del Nort i Amèrica del Sur, per lo que existia una comunicació entre l'oceà Atlàntic i el Pacífic. Per una atra part, el mar de Hoces es va obstruir, impedint l'aïllament tèrmic de l'Antàrtida. Este fet, junt en els alts nivells de CO2, sugerix que el planeta caria de gèl, llavors, casi en la seua totalitat.[17]

Evidències i cronologia

[editar | editar còdic]

La prova més sòlida per a ratificar l'existència del canvi climàtic és proporcionada per la variació negativa en el registre del carbono-13, l'isòtop més comú del carbono, en una excursió negativa, súbita i pronunciada d'entre –2 ‰ i –3 ‰.[13] Esta injecció massiva de carbono empobrit en carbono-13 implica la lliberació de grans cantitats de carbono-12, com a mínim 6800 gigatoneladas sobre l'atmòsfera i els oceans durant els 20 000 anys que es va prolongar.[20]


La cronologia de la disminució relativa de carbono-13 en el MTPE s'ha calculat de dos maneres distintes, complementàries entre sí. La més important d'elles és l'ODP Core 690 (realisada en el mar de Weddell), puix el periodo està casi exclusivament basat en este registre, encara que inicialment va ser calculat per mig d'una aproximació prenent en conte una taxa constant de sedimentación.[21] Més vesprada va sorgir un atre model distint, assumint que el fluix del heli-3 és constant, puix este isòtop del heli és produït pel Sol constantment, i no hi ha raons per a creure que es produïren grans canvis en les fluctuacions del vent solar durant aquell breu periodo.[22] Abdós models tenen les seues carències, pero coincidixen en les qüestions més importants. Entre els punts en els que coincidixen, cal destacar que abdós estan d'acort en que la lliberació del carbono es va produir en dos etapes, cada una en una duració aproximada de 1000 anys, separades per un periodo d'uns 20 000 anys. Els models divergixen, sobretot, en les estimacions del temps de recuperació, que oscilen entre els 150 000 per al primer,[21] i 30 000 anys per al segon model.[22] Atres teories sugerixen que el calfament va tindre lloc 3000 anys abans de la lliberació del carbono-12, encara que les causes inicials continuen sent incertes.[23] S'han realisat estudis en el Pirineu espanyol que confirmen l'aument de CO2 durant el MTPE.[24]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Katz, M.(1999).Science.286(Novembre)
  2. ↑ Kennett, J. P.; Stott, L. D.(1991).Nature.353
  3. ↑ Berggren, W. A.; Kent, D. V.; Swisher, C. C.; Aubry, M. P. (1995). Geochronology, Clave Scales and Global Stratigraphic Correlation, SEPM (Society for Sedimentary Geology).
  4. ↑ Zachos, J. C.; Lohmann, K. C; Walker, J. C. G.; Wise, S. W.(1993).Journal of Geology.101
  5. ↑ Knox, R. W. O. B. (1996). Correlation of the Early Paleogene in Northwest Europe, Geological Society Publishing House.
  6. ↑ Aubry, M. P. (1998). Clapix Paleocene - Early Eocene Climatic and Biotic Events in the Marine and Terrestrial Records, Columbia University Press, New York.
  7. ↑ Aubry, M. P.; Ouda, K.(2003).Micropaleontology.49
  8. ↑ 8,0 8,1 Gradstein, F. M.; Ogg, J. G.; Smith, A. G. (2004). A Geologic Clave Scale 2004, Cambridge University Press, Cambridge.
  9. ↑ Wing, S. L.; Harrington, G. J.; Bowen, G. J.; Koch, P. L.(2003).Causes and Consequences of Globally Warm Climates in the Early Paleogene. Geological Society of America Special Paper 369.
  10. ↑ Zachos, James C.; Michael W. Wara; Steven Bohaty; Margaret L. Delaney; Maria Rose Petrizzo; Amanda Brill; Timothy J. Bralower; Isabella Premoli-Silva(2003).Science.302(5650)
  11. ↑ Bowen, Gabriel J.; David J. Beerling; Paul L. Koch; James C. Zachos; Thomas Quattlebaum1(2004).Nature.432(7016)
  12. ↑ Berggren, W. A.; Kent, D. V.; Obradovich, J. D.; Swisher, C. C. (1992). «Towards a revised Paleogene geochronology», Eocene-Oligocene Climatic and Biotic Evolution, Princeton University Press, Princeton.
  13. ↑ 13,0 13,1 Norris, R. D.; Röhl, U.(1999).Nature.401(6755)
  14. ↑ Röhl, U.; Norris, R. D.; Ogg, J. G.(2003).Special Paper 369: Causes and Consequences of Globally Warm Climates in the Early Paleogene. Geological Society of America.
  15. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Lourens2005
  16. ↑ Westerhold, T.; Röhl, U.; Laskar, J.; Raffi, I.; Bowles, J.; Lourens, L. J.; Zachos, J. C.(2007).Paleoceanography.22(PA2201)
  17. ↑ 17,0 17,1 Zachos, J. C.(2008).Nature.451(7176)
  18. ↑ NATURE|Vol 451.doi:10.1038/nature06588.Consultat el 29 de maig de 2018.
  19. ↑ Intergovernmental Panel on Climate Change (2007). «Changes in Atmospheric Constituents and in Radiative Forcing», Climate Change 2007: The Physical Science Basis (pdfpdf) (en anglés), pp. 138 (Figure 2.3b). ISBN 978-05-21705-96-7.
  20. ↑ Panchuk, K.; Ridgwell, A.; Kump, L. R.(2008).Geology.36(4)
  21. ↑ 21,0 21,1 Rohl, U.; Bralower, T. J.; Norris, R. D.; Wefer, G.(2000).Geology.28(10)
  22. ↑ 22,0 22,1 Farley, K. A.; Eltgroth, S. F.(2003).Earth and Planetary Science Letters.208(3-4)
  23. ↑ Sluijs, A.; Brinkhuis, H.; Schouten, S.; Bohaty, S. M.; John, C. M.; Zachos, J. C.; Reichart, G. J.; Sinninghe Damste, J. S.; Crouch, E. M.; Dickens, G. R.(2007).Nature.450(7173)
  24. ↑ Schmitz, Birger; Victorià Pujalte(2007).Geology.35(3)
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Màxim_tèrmic_del_Paleoceno-Eoceno&oldid=710376»