Método de les fluxiones
El Método de les fluxiones i séries infinites (Methodus fluxionum et serierum infinitorum) és una obra de Sir Isaac Newton que va ser terminada en 1671, encara que la seua publicació no va ser fins a 1736. Newton expon en este llibre els fonaments d'un nou tipo de matemàtiques: «les raons primeres i últimes de cantitats» com el mateix les va cridar, açò és: el càlcul infinitesimal (calculus); ideat simultàneament pel matemàtic coetáneo alemà Gottfried Leibniz.
Newton introduïx en els seus métodos infinitesimals el concepte de fluxión, decidit a aplicar al àlgebra la «doctrina de les fraccions decimals perque esta aplicació obri el camí per a aplegar a descobriments més importants i més difícils». També tracta sobre les successions infinites en el nou anàlisis i la seua aplicació i els principis del càlcul diferencial i integral.
El seu método permet determinar els màxims i mínims de relacions, les tangentes a diferents curvas, i la seua ràdio de curvatura, punts d'inflexió i canvi de concavidad, aixina com l'àrea i llongitut.
Newton també explica cóm trobar de forma aproximada les raïls d'una equació.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Método de las fluxiones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.