Mòdul d'atraque ASTP
El mòdul d'atraque ASTP va ser el mòdul usat per a l'atraque entre una nau Apolo i una càpsula Soyuz durant la missió ASTP (Apollo-Soyuz Test Project) en juliol de 1975, durant la primera missió espacial conjunta entre els Estats Units i l'Unió Soviètica.
El mòdul d'atraque per a la missió ASTP va ser construït exclusivament per a esta missió. Consistia bàsicament en una esclusa en capacitats d'atraque en cada u dels seus extrems per a permetre la transferència de tripulacions entre la nau Apolo i la Soyuz. Tenia 3,15 m de llarc, 1,4 m de diàmetro màxim i un pes de 2012 kg.
Degut a que les pressions i composicions de l'atmòsfera d'abdós naus eren diferents (0,34 atmòsfera de pressió i 100% d'oxigen pur per a la nau Apolo i 0,68 atmòsfera de pressió i nitrogen/oxigen per a la Soyuz en eixa missió), el mòdul d'atraque va ser utilisat com a esclusa a on aumentar o disminuir la pressió atmosfèrica en moure's els astronautas d'una nau a una atra, permaneixent en ell mentres el mòdul permaneixia tancat i els canvis de pressió tenien lloc.
El cilindre de pressió del mòdul d'atraque tenia unes parets d'alumini d'1,58 cm d'ample. El mòdul incloïa una secció de sistemes que contenia pantalles de senyes, un transceptor VHF/FM, el sistema de control ambiental i compartimento d'almagasenament. En el mòdul també hi havia caraces d'oxigen, extintorés, llums, una caixa de conexions per a enllaçar els circuits de comunicacions de la càpsula Soyuz en els de l'Apolo, un forn MA-010 multipropósito i dos armaris d'almagasenament en un equip de televisió i parts de recanvi.
El cilindre presurizado i els tancs de gas externs anaven recoberts en una cobertura aïllant feta d'Inconel sobre un recobriment multicapa. Quatre tancs idèntics i externs al mòdul contenien oxigen i nitrogen gaseosos, en atres quatre tancs protegits per una coberta aïllant. En total en els tancs hi havia 18,9 kg de nitrogen i 21,7 kg d'oxigen.
El sistema d'atraque universal que montava el mòdul era de disseny soviètic. Consistia en un anell guia extensible en tres plaques guia en forma de pétal, tres pestillos de captura i sis atenuadores hidràulics per a un atraque suau. L'atraque ferm es conseguia per mig de la retracció de l'anell guia en un sistema per cable que comprimia els sagells entre l'Apolo i la Soyuz, seguida pel tancament de huit pestillos estructurals.
L'alimentació elèctrica del mòdul provenia del mòdul de mando i servici de la nau Apolo. El mòdul no portava sistemes d'eliminació de diòxit de carbono, funció que es portava a terme pels sistemes de control ambiental de l'Apolo o la Soyuz.
El mòdul va ser construït per Rockwell International.
Referències
[editar | editar còdic]- Wade, Mark. «Apollo ASTP Docking Module en Encyclopedia Astronautica» (en anglés). Consultat el 10 de febrer de 2009.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Módulo de atraque ASTP» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.