Anar al contingut

Múscul esfínter intern de l'ano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diagrama anatòmico de l'ano. Secció frontal. (Tercera etiqueta de la llista dreta)

El múscul esfínter intern de l'ano (Plantilla:TA), o esfínter anal intern, és un múscul pla de forma anular que cobrix entre 2.5–4.0 cm del canal anal i es troba en la part interior del recte, del com és una continuació de la seua capa muscular circular interior. És un dels dos esfínters del ano.

El múscul esfínter intern de l'ano, integrant de l'extrem final de l'aparat digestiu.

És un anell muscular que s'inserta entre el canal rectal i l'esfínter anal extern, al com li envol les seues fibres musculars des de la part inferior en a on estan en contacte, encara que anatómicament és molt distint a ell. Posseïx una gruixa d'aproximadament 5 mm i una llongitut de 25 a 30 mm, i està format per una agregació de les fibres circulares involuntàries del intestí gros. La seua vora inferior està conectat a la pell de l'orifici de l'ano, el qual s'ubica aproximadament a 6 mm. El múscul esfínter intern és pla; l'extern, en oposició, es compon de múscul estriado.

Funcions

[editar | editar còdic]

Com una vàlvula, complix la funció de recolzar al esfínter anal extern en les tasques d'expulsió de les heces; ademés, ajuda a ocluir l'obertura anal per a evitar l'entrada d'objectes que podrien danyar les parets intestinals, aixina com detindre el pas de gasos i heces en estat líquit. La seua acció és totalment involuntària (és un múscul pla), és dir, no és controlat per la consciència humana. La seua contracció i relaixació s'efectua de manera espontànea. La condició normal de l'esfínter intern és de contracció, per l'inervaació simpàtica de les fibres rectals superiors i del plexe hipogàstric. El reflex de la relaixació és causat per la pressió de les heces del recte durant la defecaació.[1] Les fibres parasimpáticas dels segments de la pelvis de la mèdula espinal abastixen a l'esfínter intern. No està inervado pel nervi pudendo, que du fibres somàtiques (motor i sensorial) a les fibres que proporcionen l'inervaació de l'esfínter anal extern.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2000) Сфинктерный аппарат человека СПб.:СпецЛит — 183 с (en rus). ISBN 5-263-00142-8.
  2. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. dartmouth.edu. Archivat des d'el original, el 4 de maig de 2012. Consultat el 11 de juny de 2012.