Anar al contingut

MON 810

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La varietat del dacsa transgènica coneguda com MON 810 és àmpliament usada al voltant del món. És una llínea de l'espècie Zea mays coneguda com YieldGard de la companyia Monsanto.[1] Esta planta és un organisme genèticament modificat (GMO, per les seues sigles en anglés) dissenyat per a combatre la pèrdua de collites per plagues. Té un gen insertat en el seu ADN de MON810 que permet a la planta crear una proteïna que danya als insectes que tracten de menjar-la. Este gen prové de Bacillus thuringiensis, el qual produïx la toxina Bt, venenosa per als insectes en l'orde Lepidoptera, palometes i arnes, incloent el "Trepe de dacsa", Ostrinia nubilalis.

Estes plantes modificades genèticament en toxines Bt són cultivades a gran escala al voltant del món.[2] La llínea de dacsa MON 810 és produïda per mig de la biolística, transferint a una atra llínea de dacsa en el plásmido, PV-ZMCT01.[3] Este plásmido posseïx un promotor de el ARN 35S del virus del mosaic de la coliflor i Hsp70, proteïnes de shock tèrmic, que impulsen l'expressió del gen Cry1Ab. Despuix, este gen codifica per a delta-endotoxines (Cry proteins, terme en anglés,) les quals són molt potents i provoquen lesions en la membrana celular causant mort celular.[4] Estes toxines (Bt) produïdes s'unixen a llocs específics localisats en l'epiteli de l'intestí mig dels insectes.[1] Les proteïnes necessiten receptors específics en les cèlules per a formes les Cry proteins i tornar-se tòxiques. És per açò que les toxines són específiques per a l'orde Lepidoptera.[5] Els receptors són importants per a enllaçar les proteïnes tòxiques i escomençar la transducción de senyal. No obstant, el mecanisme exacte d'estes toxines encara no és ben entés.[6]

Controvèrsia

[editar | editar còdic]

L'estructura transgén de MON 810 diferix del plásmido original construït per a l'evaluació de seguritat cap a Monsanto[1] i ha canviat en comparació a la proteïna Cry1Ab d'original natural (no activa).[7] Gilles-Eric Seralini i colegues (2007 & 2009), varen analisar l'informació de Monsanto per a MON810, la qual va ser disponible despuix d'una demanda per disponibilitat pública i un juí, i varen descobrir que havia causat dany en fege, renyó i cor en les rates de laboratori.[8][9] No obstant, l'Autoritat Europea de Seguritat Alimentària (EFSA, per les seues sigles en anglés) va revisar este anàlisis i va concloure que les diferències observades es trobaven dins dels paràmetros normals de control de rates i varen considerar els métodos estadístics usats inapropiats.[10] Criticisme similars s'han fet a treballs posteriors de Séralini involucrant rates les quals ell va assegurar havien desenrollat càncer per consumir productes genèticament modificats.

En publicacions científiques, exponen els efectes de la toxina en insectes i atres artròpodes que no pertanyen al grup Lepidoptera.[11][12][13][14] Açò indica que la toxina Cry1Ab afecta a organismes fora del grup dels Lepidoptera i que el mecanisme de toxicitat és menys específic de lo que es creïa.[5][7]

El 5 d'abril de 2012,[15] Polònia va anunciar la prohibició de la cultivación de MON810 en el seu territori perque "el polen d'este cep podria tindre un efecte amolador per a les abelles." No hi ha evidència existent que sugerixca que les abelles són danyades per la proteïna Bt[16])


Un document publicat en 2010 (revisió sistemàtica) per Agnes Ricroch et al. en el diari Transgenic Research, que va revisar vàries publicacions passades i estudis recents, va concloure que la decisió de prohibir la cultivación de MON810 en Alemània va ser "científicament injustificada". Açò va ser a pesar del fet que molts dels metaanálisis revisats indiquen efectes negatius de la toxina Cry1Ab a espècies no enfocades (fora del grup Lepidoptera),[17][18][19] encara que despuix de comparar-ho en el va rosar de pesticidas d'ampli espectre, els efectes negatius de la toxina Cry1Ab en espècies no enfocades va ser menor.[19]

Us autorisat

[editar | editar còdic]

L'aprove d'usar MON810 en l'Unió Europea per primera volta va ser en 1998.[20] Des de llavors, cinc països l'han cultivat[21] (Espanya, Portugal, República Checa, Eslovàquia i Romania) i sis països (Àustria, Hongria, Grècia, França, Luxemburc, i Alemània) l'han prohibit baix una prestació temporal d'emergència coneguda com "Clàusula de salvaguardia"[22] per les preocupacions de que causara dany al mig ambient. No obstant, l'importació encara estava permesa. El 3 de març de 2016, per mig de l'aprovació de la Decisió d'Eixecució (UE) 2016/321 de la Comissió, l'Unió Europea va acceptar prohibir l'us de MON 810 en part o la totalitat del territori de 19 països que aixina ho havien demanat.[23] Açò va ser possible gràcies a l'elaboració, l'any anterior, de la Directiva (UE) 2015/412 del Parlament Europeu i del Consell que modificava la Directiva 2001/18/CE. Esta originalment establia que cap Estat membre de l'Unió Europea podia prohibir, restringir o impedir la comercialisació d'un producte OMG o d'un OMG que siga producte o part d'un producte si este complia les disposicions establides.


En Itàlia, el seu cultivación ha segut prohibida des del 12 de juliol de 2013, quan el ministre italià de salut obligara la suspensió del permís per al cultiu de dacsa genèticament modificada.[24] En Polònia, el cultiu de collites d'organismes modificats genèticament ha estat prohibit des del 28 de giner de 2013.[25]

MON 810 està aprovat per a us en Argentina, Austràlia, Brasil, Canadà, China, Colòmbia, l'Unió Europea (a on cada país pertanyent decidix si dona el permís), Japó, Corea del Nort, Mèxic, les Filipines, Suràfrica, Suïssa, Corea del Sur, Taiwan, els Estats Units i Uruguay.[26]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Van Rie J. et al. 1989. Specificity of Bacillius thuringiensis delta-endotoxins. Eur J Biochem 186: 239-247.
  2. ↑ ISAAA. 2009. Executive Summary Global Status of Commercialized Biotech/GM crops. [enllaç trencat]
  3. ↑ United States. Environmental Protection Agency. Office of Pesticide Programs. Biopesticides Registration Action Document. N.p., Sept. 2010. Web. 11 Dec. 2012. http://www.epa.gov/oppbppd1/biopesticides/pips/cry1f-cry1ab-brad.pdf
  4. ↑ Tilley ST, Saibil HR. 2006. The mechanism of pore formation by bacterial toxins. Curr Opin Struct Bio 16:230-236.
  5. ↑ 5,0 5,1 Then, C. 2010. Risk assessment of toxins derived from Bacillus thuringiensis--synergism, efficacy, and selectivity. Environ Sci Pollut Res 17:791-797.
  6. ↑ Jimenez-Juarez et al. 2007. Bacillus thuringiensis Cry1Ab mutants affecting oligomer formation llaure senar-toxic to Papanda sexta larvae. J Biol Chem 282 29:21222-21229.
  7. ↑ 7,0 7,1 Hilbeck A, Schmidt JEU. 2006. Another view on Bt proteins-how specific llaure they and what else might they do? Biopesticides Int 2 1:1-50.
  8. ↑ Gilles-Éric Séralini, Cellier D, de Vendomois JS (2007). "New analysis of a rat feeding study with a genetically modified maize reveals signs of hepatorenal toxicity". Arch. Environ. Contam. Toxicol. 52 (4): 596–602
  9. ↑ Gilles-Éric Séralini, de Vendômois JS, Roullier F, Cellier D. (2009) A comparison of the effects of three GM corn varieties on mammalian health. Int J Biol Sci. 10;5(7):706-26.
  10. ↑ Statement of the Scientific Panel on Genetically Modified Organisms on the analysis of data from a 90-day rat feeding study with MON 863 maize
  11. ↑ Schmidt et al. 2008. Effects of activated Bt transgene products (Cry1Ab, Cry2Bb) on immature stages of the ladybird Adalia bipunctata in laboratory ecotoxicity testing. Arch Environ Contam Toxicol. oi: 10.1007/s00244-008-9191-9.
  12. ↑ Hilbeck, A et al. 1998. Toxicity of Bacillis thuringiensis Cry1Ab toxin to the predator Chrysoperla carnea. Environmental Entomology 275:1255-1263.
  13. ↑ Bøhn, T., Primicerio, R., Hessen, D. O. and Traavik, T. 2008. Reduced fitness of Daphnia magna fed a Bt-transgenic maize variety. - Archives of Environmental Contamination and Toxicology 55: 584-592.
  14. ↑ Bøhn, T., Traavik, T. and Primicerio, R. 2010. Demographic responses of Daphnia magna fed transgenic Bt-maize. - Ecotoxicology DOI 10.1007/s10646-009-0427-x. (Open Access).: 419-430.
  15. ↑ Poland bans Mon810
  16. ↑ Global impact of biotech crops - Environmental effects, 1996–2010 (PDF)
  17. ↑ Lövei, G. L. and Arpaia, S. 2005. The impact of transgenic plants on natural enemies: a critical review of laboratory studies. - Entomologia Experimentalis et Applicata 114: 1-14.
  18. ↑ Lövei, G. L., Andow, D. A. and Arpaia, S. 2009. Transgenic Insecticidal Crops and Natural Enemies: A Detailed Review of Laboratory Studies. - Environmental Entomology 38: 293-306.
  19. ↑ 19,0 19,1 Marvier, M., McCreedy, C., Regetz, J. and Kareiva, P. 2007. A Meta-Analysis of Effects of Bt cotton and Maize on Nontarget Invertebrates. - Science 316: 1475-1477.
  20. ↑ Staff 10 February 1998) Opinion of the Scientific Committee on Plants Regarding the Genetically Modified, Insect Resistant Maize Lines Notified by the Monsanto Company [1] archivat en Wayback Machine. Notification C/F/95/12/02, the Scientific Committee on Plants, European Commission, Retrieved 13 November 2012
  21. ↑ Staff (July 2012) Annual monitoring report on the cultivation of MON 810 in 2011 [2] archivat en Wayback Machine. Annual MON 810 monitoring report to the European Commission, Monsanto Europe, Retrieved 13 November 2012 Plantilla:Dead link
  22. ↑ Staff Rules on GMVos in the EU - Ban on GMVos cultivation European Commission, Retrieved 13 November 2012
  23. ↑ Decisió d'Eixecució (UE) 2016/321 de la Comissió [3]
  24. ↑ Italy (12 July 2013) Health minister demands ban of GM maize [4] archivat en Wayback Machine., Accessed 12 July 2013
  25. ↑ Poland (28 January 2013) Kontrole wykazałi żi rolnicy nie wykorzystują kukurydzy GMO, Portal Spożywczy
  26. ↑ Staff (29 January 2009) Database Product Description MON-ØØ81Ø-6 (MON810) [5] archivat en Wayback Machine. Centre for Environmental Risk Assessment, GM Crop Database, Accessed 5 April 2012
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=MON_810&oldid=904170»