Macrochelys temminckii

tortuga aligátor (Macrochelys temminckii)

La tortuga aligátor o tortuga caimà (Macrochelys temminckii) és una espècie de tortuga criptodira de la família Chelydridae que viu en Amèrica. És una de les majors tortugues d'aigua dolça del món. El seu nom científic és en honor al zoólogo neerlandés Coenraad Jacob Temminck.

Descripció

Esta tortuga es caracterisa pel seu gran cap i la seua coa llarga i grossa. La seua closca posseïx tres rencs osteodérmicas dorsals.

Respecte a la seua coloració, és grisa, marró, negre, o verda oliva, a sovint coberts d'algues. Posseïxen patrons de color groc al voltant dels ulls, per a trencar l'esquema visual i mantindre a la tortuga camuflada.

El seu pes en eixemplars adults en promig alcança els 80 kg i una llongitut de 75 cm. No obstant, s'han citat casos de tortugues caimà de més de 80 centímetros i 110 quilos de massa corporal.

En els eixemplars madurs, aquells en una llongitut de closca recta de més de 30 cm, els machos i les femelles es poden diferenciar per la posició de la cloaca de la closca i per la gruixa de la base de la coa. La cloaca d'un mascle madur s'estén més allà de la vora de la closca, la d'una femella es coloca exactament en la vora, si no més prop del plastrón. La base de la coa del mascle també és més grossa en comparació a la de la femella pels òrguens reproductors amagats.

Dins del morro, esta tortuga posseïx en la punta de la llengua un apèndix vermiforme (que imita la forma d'un cuc), en la finalitat d'atraure peixos. Per a caçar es manté immòvil en el fondo de l'aigua en el morro obert, movent la llengua per a atraure peixos. Quan un d'estos s'acosta, tanca el morro en gran velocitat i força.

Esta tortuga deu manejar-se en extrem conte i considerar-se potencialment perillosa. Esta espècie pot mossegar en una força tal que és capaç de trencar el mànec d'una granera i s'han reportat casos rars en els que l'espècie ha mossegat limpiamente dits humans. No s'ha informat, no obstant, que esta espècie haja causat morts humanes.

Hàbitat i distribució

Habita en el riu Mississipi i els seus afluents, cap al surest d'Estats Units. També es troba en el riu Misuri, tan al nort com l'assut de Yankton, en Dakota del Sur.

També es troben en rius d'Amèrica del Nort, com en el Noreste de Mèxic (estats de Tamaulipas i Nou #León).

S'han reportat casos de soltes illegals en països de Centre Europa. Alguns eixemplars de tortuga caimà varen ser lliberades o varen escapar en rius de la República Checa, Alemània i Hongria. En l'estat alemà de Baviera, una tortuga caimà va ferir a un chiquet, pero no va aplegar a ser capturada. En Hongria, una tortuga va ser capturada en mig d'un carrer prop d'un llac. Estos països han inclós a la tortuga caimà com espècie invasora, prohibint la seua tinença, críes o lliberació en mijos naturals.

Alimentació

Són carnívores oportunistes en una dieta molt àmplia. La seua dieta es compon de peixos, amfibis, aus, mamífers (com armadillos o coipús), crustacis, insectes, atres tortugues i carronya. En captivitat pot consumir casi qualsevol tipo de carn, incloent rates, peixos, langostas rates.

En un estudi realisat en Luisiana, es va descobrir que el 79,8% del contingut estomacal de la tortuga caimà estava compost per atres tortugues, encara que la resistència dels fragments de closca i os de reptil a la digestió va poder haver dut a que estos fragments permaneixqueren més temps en el sistema digestiu. Esta espècie també pot, en ocasions, caçar rosegadors aquàtics, incloses les llúdrias i les rates almizcleras, o inclús arrebatar atres mamífers de tamany chicotet a mijà, com a fardes, rates, zarigüeyas, rat penat quan intenten nadar o s'acosten a la vora de l'aigua.

La tortuga caimà aparentment caça en major freqüència de nit. No obstant, també pot caçar durant el dia. Durant el dia, pot tractar d'atraure peixos i atres preses assentant-se tranquilament en el fondo de l'aigua térbola i deixant que les seues mandíbules pengen obertes per a revelar l'apèndix de la llengua, que sembla un chicotet cuc rosat en la part posterior de la seua boca grisa. La llengua vermiforme imita els moviments d'un cuc, atraent preses a la boca de la tortuga. Després es tanca la boca en tremenda velocitat i força, completant l'emboscada. Encara que la tortuga no caça activament al seu assut, pot detectar senyals quimiosensoriales de l'assut, per a elegir el lloc en el que és més provable que atrape menjada. Els peixos menuts, a sovint són capturats d'esta manera per les tortugues caimans més jóvens, mentres que els adults deuen menjar una major cantitat per dia i deuen alimentar-se de manera més activa. Encara que no és una font d'aliment habitual per a elles, inclús es que poden aplegar a menjar críes d'aligátor americà.

Hypomelanismo

Esta mutació genètica es caracterisa per la disminució en la producció de melanina comparada en la d'eixemplars fenotípicos, a on la pigmentació de la pell és més clara, aixina com la coloració dels ulls, passant estos de ser cafens a casi blancs.

Eixemplars d'esta espècie en Hypomelanismo són assut fàcil per als seus depredadors en vida selvada, degut a que els impedix mimetizarse adequadament en el seu entorn, per #lo que es troben casi exclusivament en captiveri, sent la població coneguda d'estos extremadament reduïda.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Macrochelys temminckii.
• Wikispecies té un artícul sobre Macrochelys temminckii.

https://mundotortugas.online/