Mahdía
Mahdía (àrap المهدية, al-mahdīyah), coneguda també com Jemma, Aphrodisium, Àfrica o Veta Africa, és una ciutat tunecina en 51 803 habitants[1] situada en una península al surest de Monastir, al nort de Chebba i al noreste d'El Djem, en la costa del mar Mediterrànea.
Mahdía és la capital de la governació de Mahdía, que conta en una superfície de 2966&x20;km² i una població total d'al voltant de 380 000 habitants i està situada al nort de Sfax. Té un important port peixquer i indústria per al processament del peix.
Comunicacions
[editar | editar còdic]La SNCFT opera una llínea de ferrocarril, denominada Métro du Sahel.[2] Un ferrocarril de via estreta unix a Mahdía, a través de Monastir, en Susa. L'estació de tren es troba al sur del caixco vell.
Mahdía conta en dos aeroports propencs, l'aeroport de Monastir i el d'Enfidha-Hammamet.
Història
[editar | editar còdic]Localisada en una península natural, el primer assentament en el parage sembla haver segut fenicio; després els romans la varen habitar en el nom d'Aphrodisium. El museu local conté ceràmica, monedes i mosaics d'estos orígens. La ciutat va ser refundada en 921 pels fatimíes, en l'época del califa Abdallah al-Mahdi. Mahdía es va convertir en la capital d'Ifriquiya i va sofrir en 1087 atacs de bucs procedents de Gènova i Chafa. Encara es conserven alguns edificis dels sigles X i XI entre els que destaca l'important mesquita del 921 que segons el model de la de Cairuán marquen els inicis de l'arquitectura islàmica en el Magreb. Va tindre un bisbat cristià catòlic quan la ciutat va ser ocupada pel Regne de Sicília, com a part del Regne d'Àfrica (1147-1160); va ser llavors quan el papa Eugenio III va consagrar per a ella un bisbe en 1148; després el bisbat va passar a ser in partibus infidelium.
En 1390 la ciutat va ser objectiu d'una creuada. Mahdía, va ser base de corsaris musulmans i va ser sitiada per una armada franc-genovesa sense èxit. En el XVI la va prendre el pirata Dragut. Carlos V es va apoderar de la ciutat en 1550 i una guarnició espanyola va permanéixer allí fins a 1553. L'emperador va oferir el govern de la ciutat a l'Orde de Sant Joan, que governava Malta, pero la varen rebujar per considerar-la massa dificultosa de mantindre. L'emperador va ordenar llavors al virrey de Sicília, Juan de Vega, desmantellar Mahdía, a pesar de ser un baluart d'importància estratègica, i les tasques de derrocament varen ser portades a terme per Hernando de Falca. Els otomans varen passar a ocupar-la. I encara que no la varen reconstruir sino parcialment a la seua tornada, la vila va ser engrandint-se poc a poc i es va transformar en un dels més grans ports de peixca de Tunis.
En el centre de la península de Mahdía es troba la fortalea de Borj el Kebir.[3] La fortalea es va construir en 1595 baix l'ocupació turca d'Abdallah Muhámmad Pasha per a defendre's dels espanyols.
En 1907 es va descobrir front a la costa els restants d'un antic navío de valor arqueològic, el naufragi de Mahdía, que contenia tesors de l'art grec i es pot datar en el 80 a. C., en época de l'ocupació romana. Durant el domini nazi de Tunis en l'II Guerra Mundial, Mahdía va ser el lloc a on Khaled Abdul-Wahab va amagar a casi dos dotzenes de judeus perseguits.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.citypopulation.de/Tunisia-Cities_d.html?cityid=19952 el Cens de 2014
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 28 de decembre de 2017. Consultat el 14 de giner de 2017.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2015. Consultat el 14 de giner de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mahdía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.