Mallos de Riglos

Mallos de Riglos

Plantilla:Map draw Els mallos de Riglos són unes formacions geològiques consistents en unes penyes de parets verticals, cridades mallos, situades en la localitat espanyola de Riglos, en la província d'Osca, uns 45 km al noroest d'Osca capital, en les serres del Prepirineo oscense. Alcancen els 275 metros d'altura màxima (espolón nort del Pisón) i es caracterisen per les seues grans parets verticals o inclús desplomades, molt apreciades per a la pràctica de l'escalada.

En novembre de 2016, el Consell d'Aragó va aprovar la declaració de monument natural dels Mallos de Riglos, Agüero i Penya Rueba.

Geologia

Mallo Pisón, des de l'iglésia de Riglos.

Els Mallos de Riglos són conseqüència de l'elevació dels Pirineus durant l'orogènia alpina i estan formats principalment de conglomerats del Mioceno, sediments en vores rodades de tamany significatiu (blocs i grava), en matriu d'arena i cementados per carbonat.

En crear-se la cordillera pirenaica, l'erosió va provocar que gran cantitat de material fora arrastrat cap al sur per caixers que abocaven les seues aigües a l'antiga depressió del Ebre, depositant-se i sedimentándose en enormes cons de dejecció. Estos depòsits aluvialés varen ser elevats i diaclasados per plegaments de les capes inferiors i posteriorment erosionats, donant lloc a altes parets subverticales. La meteorización, sobretot la de tipo fluvial, va obrir profundes barranqueras eixamplant-se les fissures i formant-se els característics fumerals. Els estretament i sostres que apareixen en elles són deguts a que la roca més dura ha persistit a pesar de l'erosió de les aigües fluvials.

Toponímia

Vista dels Mallos de Riglos des de Penya Rueba. Mallos Firé, Castella i Pisón

«Mallo» és un terme aragonés. Cada mallo té un nom propi, l'orige del qual procedix en alguns casos del nom d'algunes cases de Riglos (Firé i Pisón), de la seua forma o color característic (el Pur, el Gavinet, la Visera, de l'Aigua, vos Fils, Colorat, Magdalena, Agulla Roja, Tornell, Tornillito) o en homenage a atres persones no relacionades necessàriament en el món de l'escalada (dels Castellanos, Melchor Frechín, Roberto Martí "Chichín", José Enrique Herrera, Mariano Cored, Víctor Carilla, Luis Gómez Estany, General Capaç, Dò Just). Respecte a la toponímia dels mallos menuts, a la zona li la denomina "vos galochos", que en aragonés, galacho o galocho significa zona angosta o de parets verticals creada per l'erosió de l'aigua. Aixina ho arreplega Juliol Soler Santaló, en un artícul per al bolletí de 1911 del Centre Excursioniste de Catalunya. Cada mallo té el seu propi "galocho".

Tradicionalment es dividixen en tres grups. Els mallos grans, els mallos menuts o mallos chics i els Fils.

Els mallos grans són:

• el Firé, antigament era conegut com Mallo de les Dèu. Les cinc puntes que ho coronen reben els noms No Importa -Centuria del Front de Joventuts-, Ángel Mateo Tinao -germà de Joaquín Mateo, primer ascensionista de la punta-, Buçó -pel buçó de registre que varen deixar els primers ascensionistas-, Mallafré -en homenage al seu primer ascensionista, Ernest Mallafré, encara que originalment va ser cridada "dels catalans"- i José María Montolar -Centuria del Front de Joventuts,
• el Pisón, cridat tradicionalment "o Pisoné",
• el Pur, antigament conegut com "o fuso" -el huso, en aragonés- sent denominat sense èxit despuix de la seua primera ascensió com mallo Francisco Franco,
• el Castella (o dels castellans), per l'orige madrileny dels primers escaladors que varen obrir vies ací. Està situat en el Circ d'Estiu, despuix del Pisón,
• els Voleu-vos, per la seua rodalia al rápel del Volao del Pisón,
• el Gavinet, pel seu esmolat perfil conegut com el Tall del Gavinet,
• el Melchor Frechín, conegut originalment com Mallo o Punta Sense Nom,
• la Visera, considerat el major desplome d'Espanya, en 60 metros des de la base del mallo fins a la vertical del final de la paret,
• el mallo de l'Aigua, per generar-se en ell un chicotet curs d'escorrentía despuix de les pluges.

Els mallos menuts són:

• Colorat, pel to rojós característic del seu cara nort,
• Chichín, malnom de Roberto Martí, junt a Serón i Millán un dels primers ascensionistas a la punta No Importa del Firé,
• Herrera, en recort de José Enrique Herrera,
• Magdalena, també cridat originalment "el Molondrón",
• Cored, en recort de Mariano Cored Agustín, escalador oscense fallit en el primer intent d'escalada del Pur,
• Carilla, en recort de Víctor Carilla Pomar, escalador saragossà fallit en el quart intent d'escalada del Pur,
• Agulla Roja, denominat originalment "la remolacha",
• Gómez Estany, com a homenage a Luis Gómez Estany, alcalde de Saragossa entre 1954 i 1966. Originalment va ser denominat com "el pimentó",
• Menut Ligorred, és una chicoteta formació rocosa, coneguda com "agujita", situada en el grup dels mallos menuts específicament a l'esquerra del mallo Carilla i baix del mallo Corona. Va ser batejat i ascendit per primera volta en l'any 1957 pels escaladors Virgili i Cantero, els qui li varen donar el nom en honor al seu companyer, el montanyenc Ligorred,
• Capaç, nom d'una centuria del Front de Joventuts que a la seua volta rep el nom del General Capaç.

Més a l'est, destaquen el Paredón dels Buitres, també cridat mallo Arcaz, i el Massiç de vos Fils -"dels fils" en aragonés, per la seua estratificació horisontal- a on destaquen la Penya don Just, en homenage a dò Just Garasa, el Tornell i el Tornillito o Fals Tornell, abdós per la seua forma característica.