Mami Wata

Archiu:Mami Wata poster.png

Cartell contemporàneu de Mami Wata, pintat per l'artiste alemà Schleisinger en 1926. Esta representació apareix en temples com una image popular de Mami Wata en Àfrica. Les serps pitó són signes de divinitat i realea, sobretot en Nigèria i Benín.

Mami Wata com a deesa africana de l'aigua. Nigèria (Igbo). Anys 1950. Fusta, pigment. Minneapolis Institute of Arts.

Mami Wata és una divinitat del aigua de la religió vudú i vudú haitiana, adorada en parts d'Àfrica Occidental, Àfrica Central i del Sur, el Carib i parts d'Amèrica del Nort i Amèrica del Sur. També és coneguda com a Santa Marta la dominadora.

En el vudú haitiano, Mami Wata és cridada també La Sirene i és l'esposa d'Agwé.

Apariència

Els seus seguidors li atribuïxen una bellea inhumana, pele llarc no natural i una tez més clara de lo normal. Existix una associació de Mami Wata en la promiscuïtat sexual i la luxúria, paradòxicament vinculada a la fidelitat. Segons una tradició nigeriana, els hòmens adeptes poden trobar-se en Mami Wata en forma d'una bella prostituta. Despuix de l'acte sexual, ella li demana fidelitat i secret. Si accepta, li concedix fortuna i salut, de lo contrari, la ruïna cau sobre la seua família, les seues finances i el seu treball.

Simbolisme

Encara que li la sol representar en un espill en la mà, Mami Wata és capaç d'encarnar representacions rituals i cerimònies de cult per als africans a través d'este instrument. El seu espill representa un moviment a través del present i el futur; els seus devots són capaços de crear la seua pròpia realitat imaginant-se a sí mateixos en la seua pròpia recreació del món de Mami Wata. En este món, un pot encarnar els seus poders sagrats, realisant les invencions de la seua pròpia realitat.

Bibliografia

• Drewal, Henry John (2008). "Sacred Waters: Arts for Mami Wata and other divinities in Africa and the diaspora". Bloomington: Indiana University Press. ISBN 978-0-253-35156-2.
• Drewal, Henry (Summer 2008). "Mami Wata: Arts for Water Spirits in Africa and Its Diasporas". African Arts, 60-83.
• Ogboro-Cole, Oluwgbemiga (2009). "Mami Wata - Short Stories in Nigerian Pidgin English" Athena Verlag, Germany. ISBN 978-3-89896-354-1
• Nicholson, Paul and Ian Shaw. British Museum Dictionary of Ancient Egypt. London: British Museum Press, 1995. ISBN 0-7141-0982-7.
• van Stipriaan, Alex (2005). "Watramama/Mami Wata: Three centuries of creolization of a water spirit in West Africa, Suriname and Europe". Matatu: Journal for African Culture and Society, 27/28, 323-37.