Mandragora officinarum
La mandrágora comuna (Mandragora officinarum) és una espècie de fanerógama del gènero Mandragora, família de les solanáceas, que va ser usada extensament en Europa com planta medicinal.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta perenne que alcança un tamany de 10 cm per 30 cm. Té flors hermafroditas (en òrguens masculins i femenins) i són polinisades per insectes. La planta és autofértil.
Les raïls tenen forma de carlota, i poden alcançar fins a 1,2 metros de llarc; a sovint es dividixen en dos i sugerixen vagament la figura del cos humà. Els fulls creixen en rosetes i són ovado-oblongas a ovales, arrugades, de 5 a 40 centímetros de llarc. Les inflorescèncias es produïxen en pedúnculs en flors de color blanc-vert o morades, de casi 5 centímetros d'ample, que produïxen fruts globulars, de color taronja a rojos, semblat a tomatas chicotets. Totes les parts de la planta són verísas.
Distribució
[editar | editar còdic]La planta creix de forma natural en el sur i centre d'Europa i en les terres al voltant del mar Mediterrànea. En el Camp de Gibraltar és molt abundant.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mandragora officinarum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.