Mark Elder
| Mark Philip Elder | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Britànica | ||
| Ocupació: | Director d'orquesta. | ||
| Naiximent: | 2 de juny de 1947 | ||
| Lloc de naiximent: | Hexham, Northumberland, Anglaterra, Regne Unit | ||
Mark Philip Elder (Hexham, Northumberland, Anglaterra, Regne Unit, 2 de juny de 1947) és un músic, director d'orquesta britànic. És el director musical de l'Orquesta Halle de Manchester, Anglaterra.
Biografia[editar | editar còdic]
Infància[editar | editar còdic]
Mark Elder naixqué en Hexham, Northumberland, fon fill d'un dentiste. Toca el fagot en l'escola primària i en la Bryanston School de Dorset, a on fon un dels músics més importants (fagot i teclats) de la seua generació. Assistix al Corpus Christi College en Cambridge, a on estudia música i fon becari de la coral. Més tart es convertix en protegit d'Edward Downes i guanya experiència dirigint òperes de Verdi en Austràlia, en la Òpera de Sídney.
Elder i la seua dòna Mandy tenen una filla anomenada Katie.
Trayectòria professional[editar | editar còdic]
Òpera Nacional Anglesa[editar | editar còdic]
De 1979 a 1993 Elder fon el director musical de l'Òpera Nacional Anglesa (ENO). Fon conegut com a part del grup "Poder de la Casa" que també incloïa al director general Peter Jonas i al director artístic David Pountney i el qual donà a la ENO molts anys d'exitoses produccions. Elder també ha actuat com a director convidat principal de l'Orquesta Simfònica de la Ciutat de Birmingham (1992–1995) i director musical de la Rochester Philharmonic Orchestra (1989–1994). També va treballar com a Director Convidat Principal de l'Orquesta Simfònica de la BBC (1982-1985) i els London Mozart Players (1980-1983).
Orquesta Hallé[editar | editar còdic]
Elder fon nomenat director musical de l'Orquesta Hallé en 1999. El seu primer concert com a director musical fon en octubre de l'any 2000.
Despuix del seu nomenament propon vàries noves idees per als concerts. Estes han inclós l'abandó del concert tradicional de mija vesprada. Elder és generalment reconegut per haver restaurat a l'orquesta de Barbiroli en els estàndarts musicals corresponents a la seua història, despuix d'un periodo a on la continuïtat de l'existència de l'orquesta estava en dubte. En 2004 firma un contracte per a estendre la seua permanència de 2005 a 2008, en una extensió de dos anys al final d'aquell temps. Un informe de l'any 2005 va indicar que Elder permaneixeria en l'orquesta a lo manco fins al 2010.
En maig de l'any 2009, l'orquesta va anunciar l'extensió del seu contracte fins a 2015. En novembre de 2013 la Hallé va anunciar l'extensió del seu contracte a lo manco fins a 2020.
També ha segut President de la London Philharmonic Choir de 2014 fins al present.
Orchestra of the Age of Enlightenment[editar | editar còdic]
Elder fon nomenat artiste principal de l'Orquesta del Sigle de les Llums (Orchestra of the Age of Enlightenment-OAE) en decembre de 2011. El seu primer proyecte en la OAE com a artiste principal fon per a donar una interpretació de l'obra de Berlioz Romeo i Julieta, el 18 de febrer de 2012, en el Royal Festival Hall de Londres.
Estil[editar | editar còdic]
Descrivint el seu propi estil de direcció, Elder ha dit que en contrast en Adrian Boult, quí era molt estàtic, ell és un director prou físic.
Registres i escrits[editar | editar còdic]
Elder ha gravat per als sagells Hyperion, NMC, Chandos, Òpera Rara i Glyndebourne, aixina com per a l'etiqueta pròpia de l'orquesta Hallé. Ademés Elder també ha escrit sobre música per a The Guardian i atres diaris.