Maságetas
Els maságetas (en llatí Massagetae; en búlgar Масагети Massageti; grec Μασσαγέται Massagétai) varen ser una confederació de pobles nómades iranios que varen viure en les estepas d'Àsia Central entre el mar de Aral i el mar Caspio durant l'antiguetat.
Ubicació i identitat
[editar | editar còdic]Els maságetas estaven ubicats en un territori situat entre el mar Caspio i el mar de Aral.[1] Els autors antics indicaven que els seus dominis estaven separats del imperi persa per un gran riu que denominaven Araxes. D'este riu es dia que tenia més de quaranta desembocadures en pantans i ciènages i solament una d'elles anava a parar al mar Caspio.[2] S'ha sugerit que potser els autors antics confongueren este riu en el riu Oxo (actualment cridat Amu Daria).[3]
Estrabón afirma que eren part dels pobles escitas que vivien més a l'est, junt als traus.[4] Heródoto simplement dia que alguns els consideraven part dels escitas, pero els va distinguir, mencionant les seues diferències culturals.[5]
Història
[editar | editar còdic]En l'any 529 a. C. es va produir una guerra entre els maságetas i l'imperi persa. Segons conte Heródoto, Tomiris era la reina dels maságetas i els perses estaven dirigits per Ciro II el Gran. Ciro va conseguir prendre com a presoner al fill de la reina, Espargapises. Tomiris li va amenaçar en asseciar-li de sanc si no li tornava al seu fill sano y salvo. Ciro va desdenyar l'amenaça, deixant que Espargapises se suïcidara i el dia de la batalla, despuix d'un gran intercanvi de proyectils i una lluita cos a cos encarniçada, els maságetas varen véncer a les tropes de Ciro. Tomiris va trobar el cos mort del rei aqueménida i complint la seua promesa ho va decapitar i prenent un odre replet de sanc va sumergir el cap en ell.[6]
Posteriorment, en 518-516 a. C. els maságetas varen ser somesos per Darío I, i varen passar a formar part de la dècima satrapía.[1]
En época de les expedicions d'Alejandro Magne els maságetas apareixen mencionats entre els ginets que va reclutar Espitámenes, en els que va combatre contra els macedonios en la regió de Bactriana.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Estrabón, Geografia: llibres XI-XIV, pp.115-116, nota 112 de Mª Pau de Hoz García-Bellido, Madrit: Gredos (2003), ISBN 84-249-2373-1.
- ↑ Heródoto. .
- ↑ Estrabón, Geografia: llibres XI-XIV, p.130, nota 146 de Mª Pau de Hoz García-Bellido.
- ↑ Estrabón. .
- ↑ Heródoto. .
- ↑ Heródoto. .
- ↑ Arriano. Anábasis d'Alejandro Magne.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Maságetas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.