Massacre de Portadown
La massacre de Portadown va ocórrer en el comtat irlandés d'Antrim, en la província d'Úlster a mitan de novembre, durant l'alçament popular de 1641. Al voltant de 100 protestants majoritàriament anglesos varen ser assessinats per un grup d'irlandesos armats. Va consistir en la pijor massacre de protestants entre 1641-42.[1] (provablement la segona pijor va ser la crema de graners en Shewie la qual va acabar en 22 morts).
La massacre
[editar | editar còdic]La rebelió va esclatar en octubre de 1641 i va estar marcada per atacs contra els colonizadores anglesos i escocesos protestants que havien aplegat a Úlster durant la colonisació de la zona. Al principi, els tumults consistien en apaleamientos i robos als colon locals, després expulsions i incendis de cases i finalment en assessinats. En novembre de 1641, grups armats de les forces d'Úlster varen acorralar a alguns colon protestants anglesos i escocesos i els varen conduir cap a la costa i una volta ahí els varen obligar a embarcar-se cap a Gran Bretanya. Un dels grups de protestants va ser aprisionado en l'iglésia de Loughall. Se'ls va informar que els conduirien cap a l'est en a on serien expulsats cap a Anglaterra. Als soldats irlandesos se'ls va dir que serien comandados pel capità Manus O'Cane o per Toole McCann (informes posteriors diferixen en este punt). Despuix d'algun temps, varen traure als colon de l'iglésia i els varen conduir cap a un pont del riu Bann. Una volta en el pont, varen parar al grup i els varen amenaçar en piques i espasas i els varen despullar de les seues vestimentes per a després tirar-els a les gelades aigües del riu a punta d'espasa. La majoria es varen ofegar o varen morir de fret. Varen mutilar a una dòna embarassada i la varen ofegar i a uns atres els varen cremar els peus en ascua per a que revelaren on tenien els diners amagats.
S'estima el número d'assessinats en a lo manco uns 100 i fins a podria pensar-se en uns 300. Tal i com va dir William Clark, un sobreviviente de la massacre, durant les deposiciones de 1642, que a lo manco unes 100 persones varen ser assessinades en el pont. En ser Clark testic de la massacre, el seu testimoni es té pel més creible.
Els fantasmes de Portadown
[editar | editar còdic]Les deposiciones registren numerosos informes d'albiraments de fantasmas despuix de la massacre: Per eixemple, una dòna anomenada Elizabeth Price va assegurar haver vist en el lloc de la massacre a un esperit en la figura d'una dòna: Els seus ulls semblaven titilar en el seu rostre i la seua pell era tan blanca com la neu... va proclamar i va repetir la paraula venjança, venjança, venjança. Durant algun temps va continuar apareixent i únicament va desaparéixer quan les forces colonizadoras varen aplegar a la ciutat. El mensage expost en tals històries és evident. Al voltant de doscents anys despuix, en 1886, l'historiador Robert Dunlop va debatre que la presència de dites històries de fantasmes en les deposiciones no tenen valor com a prova d'això.[2] Els historiadors moderns generalment accepten que en 1641 va haver un gran número d'atrocitats en Úlster, pero rebugen l'idea de que va haver massacres de protestants al por mayor.
Referències
[editar | editar còdic]- Notes
- ↑ «Portadown Bridge massacre» (en anglés). Research Machines plc 2004. Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2008. Consultat el 3 d'octubre de 2008.
- ↑ Ulster 1641 pg 185
- Este artícul conté una traducció derivada de «Masacre de Portadown» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.