Maui

Maui

Maui és una illa de l'archipèlec de les illes Hawái. Administrativament, forma part del comtat de Maui del Estat de Hawái, junt en les illes Lanai, Kahoolawe i Molokai. En una superfície total de 1880 km², és la segona illa més gran de l'archipèlec, i en una població de 144 444 habitants (any 2010) és la tercera illa més poblada. Maui també és coneguda en el sobrenom de Valley Isle pel fèrtil istme entre els dos volcans.

L'illa du el nom del llegendari semidiós Maui. Segons la tradició, este héroe, conegut en diferents llocs de la Polinèsia, va crear les illes peixcant-les del fondo de la mar en un ham màgic, que els habitants d'eixos llocs identifiquen en la constelació d'Escorpio.

Geografia

Vista del llitoral de Maui.

Agulla Iao en West Maui Mountain.

Maui és una illa formada per dos volcans que s'unixen en un istme. El volcà més antic és el Mauna Kahalawai que està molt erosionat i també es diu West Maui Mountain. A l'est està el Haleakala, un volcà més jove i més gran en una caldera a 3050 metros d'altitut. L'última erupció va ser en 1790.

Com l'orografia està dominada per les dos montanyes volcàniques, el clima és molt variable segons l'orientació respecte als vents alisios i l'altitut. La precipitació anual pot variar entre 250 i 10 000 mm segons la localisació. La temperatura en el nivell de la mar és estable en variacions entre 20 °C i 29 °C.

La població és diversa, en diferents grups ètnics d'immigrants que varen aplegar per a treballar en les plantacions de canya de sucre i pinya. Les ciutats principals són Kahului, Wailuku, Lahaina i Kihei.

Les principals activitats econòmiques són l'agricultura i el turisme. La vall central de Maui, l'istme entre les dos montanyes, està dominat per les majors plantacions de canya de sucre que queden en les illes Hawái. Ademés, des dels primers anys de el XX, les companyies Dole i el Maui Land & Pineapple Company, Inc. havien cultivat ^{cita requerida} en plantacions de pinya.

L'oferta turística inclou diversos hotels de lux i l'observació de ballenes que en autumne migran d'Alaska a les aigües més càlides de Maui. La majoria de turistes provenen dels Estats Units i de Canadà. Açò ha provocat, en els últims anys, un ràpit creiximent demogràfic pels turistes que han passat a ser residents. A la seua volta, això ha dut en si problemes de congestió del tràfic en les principals carreteres, ademés d'escassea de vivendes assequibles per a les famílies locals. Igualment, en els últims anys ha aumentat la preocupació sobre l'accés a l'aigua potable, tot això unit a una important sequia.

Com a aspectes positius, cal destacar que Maui posseïx una economia saneada, ademés d'una taxa de desocupació laboral que en el 2005 se situava tan sol en el 2,6 %, front al 2,8 % del restant de les illes o el 5,1 % del país.

Història

Cràter del Haleakala.

Els polinesios de Tahití i de les Marqueses varen ser els primers pobladors de l'illa. El capità anglés James Cook va descobrir Maui el 26 de novembre de 1778, pero no va desembarcar al no trobar un bon port. Va anotar el nom de l'illa com Mowe o Mow’ee. El primer europeu en visitar Maui, en 1786, va anar el francés La Pérouse que va desembarcar en la baïa que hui en dia du el seu nom.

En 1790, el rei Kamehameha I de Hawái va conquistar Maui i va establir la residència en Lāhainā, despuix capital del regne. Poc despuix varen començar a aplegar comerciants, balleneros i misioneros. Com a Lāhainā era llavors la capital, ahí es va fundar la primera missió i la primera escola (que continua hui, la Lāhainālluna Mission School). L'escola misionero es va obrir en 1831 i va ser la primera escola nortamericana d'ensenyança secundària en obrir a l'oest de les Montanyes Rocoses. Els misionero varen ensenyar a la població a llegir i escriure, varen crear l'alfabet hawaiano de dotze lletres, varen establir una imprenta en Lāhainā i varen escomençar a posar per escrit l'història de les illes, que fins a llavors es transmetia únicament de forma oral. Irònicament, la llabor que varen eixercitar estos misionero va servir tant per a alterar com per a preservar la cultura nativa. Per un costat, la llabor religiosa va alterar la cultura, mentres que els esforços alfabetizadores varen preservar l'història nativa i l'idioma per a la posteritat.

Durant la Segona Guerra Mundial, Maui va ser un centre de residència i d'entrenament de les tropes nortamericanes. Es varen aplegar a concentrar més de 100 000 militars. La principal base militar es trobava en Haiku.

En 2012, el periòdic britànic The Guardian va incloure a Maui en la llista dels cinc millors llocs del món per a viure, junt al districte de Cihangir, en Estambul; el districte de San Pauli, en Hamburc; la ciutat de Santa Creu de Tenerife, en Espanya, i Portland, en l'estat d'Oregó (Estats Units).

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Maui.
• Web del Maui County (en anglés)
• Fotos de Maui (en anglés)
• Guia de viage de Maui (en espanyol)