Mautam

Archiu:BambooFlowering.jpg

Floració del bambú.

Mautam (terme d'orige mizo) és el nom donat a un fenomen ecològic cíclico que ocorre cada 48 anys, en l'estat de Mizoram al norest de l'Índia, el qual té 31% del seu territori cobert per boscs de bambú, predominant l'espècie Melocanna baccifera que contribuïx en un 95% del bosc de bambú. Durant este periodo, el Melocanna baccifera, una espècie de bambú comú en l'estat florix, derivant en una plaga de rates bandicota les accions de les quals causen una devastadora hambruna. L'acontenyiment més recent va ocórrer en maig de 2006, i varis esforços es varen portar a terme pel govern estatal i l'eixèrcit indi per a previndre la hambruna. En el passat, les hambruna causades per este fenomen natural han contribuït a molejar l'història política de la regió.

Mecanisme

Despuix de florir, el bambú mor i es regenera a partir de les seues llavors. Els rosegadors s'alimenten d'estes llavors les quals es troben en abundància, que com a conseqüència indirecta causa un increment dramàtic de la seua població. Es pensa que l'acció de les rates és un mecanisme de control ecològic. Els rosegadors s'alimenten de les llavors de canya de bambú que florixen fòra del cicle, lo que reforça el ritme d'esta versió desmesurada d'un any en marcada variació interanual en la producció de llavors (conegut en anglés com mast year). Alguns experts creuen que la flor té un efecte positiu en la fertilitat dels rosegadors aixina com en l'increment en la cantitat de rebujos d'estos. Totes les explicacions disponibles indiquen que l'increment en la població de rates ocorre com un efecte derivat de la floració del bambú.

No obstant, una volta que les rates consumixen l'excés d'aliment estes dirigixen la seua atenció als camps de cultiu. Existixen testimonis des del Raj Britànic que indiquen que Mizoram va patir de hambruna en 1862 i en 1911, en acabant de que la regió va presenciar similars floració de bambú. En abdós casos, les senyes sugerixen que la floració del bambú va derivar en un increment de la població local de rates. Açò va causar atacs en graners i destrucció d'arrossarés, i una consecutiva hambruna d'un any de duració.

El mautam de 1958-1959 va resultar en la mort d'a lo manco un centenar de persones, a banda de considerables pèrdues materials i collites. Alguns pobladors vells en recordar este event comenten que el govern d'Assam, que en eixe llavors governava l'actual estat de Mizoram, va rebujar les seues advertències basades en velles tradicions en considerar-les supersticioses. S'ha estimat que al voltant de dos millons de rates varen ser sacrificades i recolectades per la gent, en haver-se decretat un botí de 40 paisa per cap (aproximadament 1¢ USD d'acort la taxa de canvi actual). A pesar d'haver notat l'increment en la població de rosegadors, el govern va tindre accions molt llimitades per a evitar una hambruna.

Esta negligència va dur a la fundació del Front Nacional Mizo contra la Hambruna, creat per a dur ajuda a aquelles regions remotes; el front despuix va prendre el nom de Front Nacional Mizo, el qual va ser dirigit pel primer ministre de Mizoram, Pu Laldenga, qui hauria de dur una lluita separatista per vint anys en contra de l'eixèrcit indi fins a 1986, any en que es firma un acort que garantisava l'autonomia de Mizoram com un estat aparte.

El govern del primer ministre de Mizoram Pu Zoramthanga va prendre mides cautelars dos anys abans per al mautam de 2006. No obstant, en juny de 2006, l'eixèrcit indi va entrar en acció com a mida d'emergència per a assistir a l'administració estatal per a aplegar a àrees remotes. L'administració estatal va prendre medides com la sembra de diferents productes agrícoles per al cultiu local i l'instrucció en control de plagues per l'eixèrcit. Es va promoure l'us del cultiu de cúrcuma i gingibre en el propòsit de servir com un segur contra les variacions en el poder de compra, i degut també a que les espècies aromàtiques repelixen els atacs de rosegadors.